Article 11. Autorització per beneficiar-se de les destinacions particulars

Article 11. Autorització per beneficiar-se de les destinacions particulars

1. La sol·licitud per beneficiar-se de les destinacions particulars, prevista a l’article 10, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes a l’annex

3. La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat de beneficiar-se de les destinacions particulars, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a: - l’exactitud de les indicacions que figuren a la sol·licitud; - l’autenticitat dels documents que s’hi adjunten; - el respecte de totes les obligacions inherents a l’autorització.

2. Les autoritats duaneres revisen la sol·licitud i lliuren l’autorització a la persona sol·licitant.

3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.

4. Les autoritats duaneres poden supeditar l’autorització a la constitució d’una garantia per part de la persona sol·licitant.

5. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.

6. Quan la destinació particular consisteix en un obratge o en una transformació, les autoritats duaneres fixen, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment” a l’autorització. Aquest “tipus de rendiment” correspon a la quantitat o al percentatge de productes que s’afectaran a la destinació particular, obtinguts en una quantitat determinada de productes importats.

7. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d’existències que reculli les dades següents: En el cas de les importacions, la quantitat de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular, precisant el número i la data de la declaració d’importació, i en el cas de les adquisicions, el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent.

La quantitat de mercaderies que deixen d’estar sota vigilància duanera en aplicació de l’article 13, precisant la data de la declaració per la qual es dóna una destinació duanera definitiva, o en el cas d’autoconsum, el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent.

La quantitat de mercaderies per les quals es trasllada la responsabilitat a un tercer d’acord amb l’article 14, precisant el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent, i el nom del tercer.

L’estoc de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular, que es troben en possessió de la persona autoritzada.

Quan la destinació particular consisteix en un obratge o en una transformació, la comptabilitat d’existències ha de fer constar també l’estoc de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular ja utilitzades en una transformació, i la quantitat i la naturalesa comercial de les mercaderies obtingudes a partir de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular.

La comptabilitat d’existències ha d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre’n qualsevol control.

Quan a l’autorització hi figuren diversos llocs d’emmagatzematge, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives pel que fa a cada lloc d’emmagatzematge.

Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les dades mencionades en aquest apartat, les autoritats duaneres l’han de considerar vàlida.

Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes les mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular.

8. La persona autoritzada s’ha de sotmetre a les verificacions eventuals, que puguin decidir les autoritats duaneres, de les mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular, incloent-hi la inspecció física dels llocs d’emmagatzematge.

9. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.

10. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver-li estat atorgada aquesta autorització i que sigui susceptible de tenir una incidència sobre el manteniment o el contingut.