Article 4

Article 4

Característiques morfològiques o estàndard de la raça Els criteris de l'estàndard de la raça són:

1. Desenvolupament muscular

a) Zona dorsal Zona de l'omòplat: ha de ser ampla i plana, sense grans desnivells. Vista dorsal. Filet: zona compresa entre les costelles i l'os sacre (vèrtebres lumbars). Ha de tenir gruix i uniformitat. Vista lateral.

b) Volum muscular: es mesura la llargària i l'amplitud de la gropa i la zona glútia. Es busca un volum muscular alt, però evitant sempre la morfologia "cuixard" (causa d'eliminació). Cuixes ben descendides, musculatura ben desenvolupada i perfils convexos. Vista dorsal i lateral.

2. Desenvolupament esquelètic

a) Alçada de l'animal: no es busca un animal de gran estatura. Estatura orientativa: 135 cm a la creu. Vista lateral. La diferència d'alçada entre la part anterior i la posterior no ha de ser elevada.

b) Llargada de l'animal: l'objectiu és un animal llarg però sempre en concordança amb l'alçada i l'amplada. Penalitza la desproporció. Vista lateral.

c) Amplada de l'animal: es busca un animal ample però sempre en concordança amb els paràmetres d'alçada i llargada. Perímetre toràcic òptim: 185-195 cm. Vista frontal i posterior.

3. Aptituds funcionals: punts morfològics de l'animal que ens permeten avaluar la seva capacitat per assolir els objectius de raça establerts: rusticitat i facilitat de part.

a) Potes i aploms: extremitats de longitud mitjana i fortes, amb ossos, lligaments i musculatura ben marcats. Diàmetres ossis de les extremitats de tipus mitjà. Aploms rectes a vista frontal i angulats equilibradament a la vista lateral. Evitar la disminució o absència d'aquesta angulació. Peülles rodones i tancades. Unglots forts i simètrics.

b) Pit: reflecteix la capacitat d'ingestió de l'animal, factor a maximitzar. Ha de ser un pit ample i profund, amb costelles planes, amples i ben arquejades. Vista lateral i frontal.

c) Malucs: orientació sobre la facilitat de part de l'animal. Factor important: relació entre tuberositat coxal, trocànter major i tuberositat isquiàtica. Ha de descriure una inclinació suau. Vista lateral. Es busca que tingui uns malucs amples però en consonància amb la resta del cos. Vista posterior.

4. Raça: són els punts morfològics i característics. Són d'importància estètica però també de gran importància funcional.

a) Capa: color bru, amb diferents tonalitats uniformes. Presenta degradacions cromàtiques en ulls, morro, aixella, braguer, ventre, part interna de les extremitats i perineu. Hi pot haver llistó degradat en tota la línia dorsal, sobretot en mascles. Mucoses rosades i musell negre. Unglots uniformement pigmentats.

b) Harmonia: interessa que sigui un animal harmònic, proporcionat i compacte, que s'hi observi factors de rusticitat i equilibri: gep (sobretot en mascles), papada (pot ser sinuosa, però no exagerada), gruix de les extremitats (diàmetre ossi mitjà. No són desitjables les potes fines). La columna vertebral ha de descriure un perfil rectilini i uniforme. Inserció de la cua ben marcada i naixement en línia amb la gropa. Vista lateral.

c) Cap: Proporcions mitjanes i en concordança amb tot el cos. Perfil recte. Vista lateral. Front ample i pla, mandíbula forta i ben dibuixada. Orelles grosses, amb abundant pèl blanc a l'interior. Orientades endavant. Morro i narius amples (bona aptitud de pastura), de color negre. Ulls grans, vius. Banyes en forma de lira baixa, de secció rodona, blanquinoses i amb la punta negra.

5. Condició corporal: es refereix a l'estat de carns de l'animal en el moment que ha estat puntuat morfològicament. Paràmetre que no avalua ni incideix sobre la seva puntuació morfològica. Puntuació d'1 (extremadament magre) a 10 (extremadament gras).

6. Factors d'importància (femelles): cisterna: de volum mitjà i ben implantat. Mugrons de mida mitjana i implantació ampla. Cal evitar els mugrons excessivament llargs i amples (dificulten que els vedells puguin mamar, augmenta el risc de mamitis...). Aquí no s'avalua la producció de llet. Vulva: de mida òptima, llavis externs tancats en condicions normals, proporcionada a la resta de la zona pelviana. Pelvis: orienta a la facilitat de part. Vista posterior. Distància entre les dues tuberositats isquiàtiques i coxals.