Annex 3

Annex III

Contingut de l'avaluació d'impacte ambiental en el medi aquàtic L'avaluació d'impacte ambiental en el medi aquàtic ha de contenir els aspectes següents:

1. Localització del projecte: L'estudi ha de situar i descriure la zona on es fa l'obra, la parròquia, el curs o la massa d'aigua, el topònim conegut de la zona, l'altitud, els usos actuals del sòl adjacent i altres que es creguin d'interès. S'ha de cartografiar la zona de l'obra a escala compresa entre 1:10.000 i 1:50.000.

2. Estudi de l'estat inicial.

Inventari i descripció ambiental L'estudi ha d'incloure un estudi exhaustiu de la hidrologia superficial, cabal, pendent, qualitat de l'aigua, biòtops, vegetació aquàtica i higròfila, fauna aquàtica i ripícola, usos de l'aigua aigües amunt i avall.

La zona d'estudi aigües avall de l'obra ha de tenir una longitud mínima de 150 metres.

La zona d'estudi aigües amunt de l'obra ha de tenir una longitud mínima de 50 metres.

Hidrologia superficial S'ha de fer un inventari i una cartografia a escala compresa entre 1:1.000 i 1:10.000 de les diferents formes d'aigua superficial, temporal o permanent, de la zona d'estudi aigües amunt i avall.

S'han de cartografiar a escala 1:50.000 les conques vessants i calcular-ne la superfície.

S'ha de descriure el règim hidrològic i s'han de calcular els cabals màxim, mínim i mitjà mensuals i anuals, el cabal mitjà interanual i el cabal ecològic mínim.

En el cas d'obres de preses han de caracteritzar-se i cartografiar-se tots els cursos o masses d'aigua que desemboquen a l'embassament.

La descripció de la llera ha de contenir: l'amplada i la fondària mitjanes, màxima i mínima del llit menor i major, pendent i diferents tipus de substracte en la zona de l'obra i en la zona d'apreciació dels impactes extensius aigües amunt i avall.Realització de talls transversals de trams homogenis, croquis i fotografies representatives.

En el cas d' obres que puguin afectar llacs o embassaments s'ha de determinar i localitzar en un plànol a escala compresa entre 1:1.000 i 10.000 la superfície de la làmina d'aigua, l'oscil·lació temporal del perímetre mullat, les fondàries mitjana i màxima, l'estratificació de l'aigua (temps i fondària de formació de la termoclina, característiques físiques i químiques de l'epilímnion i hipolímnion) i fer els perfils transversals.

Cal descriure els usos de l'aigua en la zona d'apreciació dels impactes extensius i dels aqüífers associats.

L'estudi ha d'incorporar la descripció, la caracterització i la cartografia a escala compresa entre 1:1.000 i 10.000 dels diferents biòtops en la zona de l'obra i en la zona d'apreciació dels impactes extensius, el seu ús actual, la seva potencialitat i vulnerabilitat.

S'han de descriure i cartografiar a escala 1:1.000 els trams amb aigües sotmeses a règim especial segons la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic del 28 de juny del 2002 i per a l'any de realització de l'avaluació d'impacte ambiental en la zona del projecte i en la zona d'apreciació dels impactes extensius.

S'ha de caracteritzar la qualitat fisicoquímica i biòtica de l'aigua.

L'estudi ha de donar com a mínim els valors dels paràmetres següents: temperatura (Tº, expressada en ºC), sòlids en suspensió (SS, expressats en mg/l), terbolesa (expressada en unitats de terbolesa), ph, demanda biològica d'oxigen (DBO5 expressada en mg/l O2), demanda química d'oxigen (DQO, expressada en mg/l O2), conductivitat (expressada en microsiemens/cm), fosfats (PO43-expressats en mg/l), nitrats (NO3,expressats en mg/l), nitrits (NO2 expressats en mg/l), amoni (NH4+ expressats en mg/l) i índex biòtics (IBGN i BMWP').

Es poden utilitzar les dades de la Xarxa de Control de Qualitat de l'Aigua si tenen un any màxim d'antiguitat respecte a la data de l'avaluació d'impacte ambiental, si es tracta del mateix curs o massa d'aigua i si entre la zona d'obres i el punt de la xarxa no existeix cap abocament, captació, derivació o altre projecte que modifiqui els paràmetres físics, químics o biològics de l'aigua.

En cas contrari s'han de fer anàlisis específiques.

Hidrologia subterrània En les obres que inclouen captacions d'aigua sobre cursos o masses d'aigua superficials o subterrànies o en altres projectes que poden afectar els aqüífers directament, cal descriure la unitat o les unitats aqüíferes i el seu funcionament: extensió, profunditat, inventari de punts d'aigua (pous, mines, fonts), nivells piezomètrics, paràmetres hidrogeològics (permeabilitat, transmissibilitat), zones de càrrega i descàrrega, fluxos de les aigües subterrànies, demandes i usos de l'aigua, hidrogeoquímica i vulnerabilitat de l'aqüífer.

L'estudi ha d'incloure la cartografia d'extensió de l'aqüífer, la ubicació dels punts d'aigua i la piezometria amb les direccions de circulació del flux.

Vegetació L'estudi ha d'incloure l'inventari, la descripció i la cartografia de la vegetació aquàtica o associada als marges en la zona d'obres i en la zona d'apreciació dels impactes extensius: S'ha de detallar la composició florística, el grau de presència i el grau de protecció segons la normativa vigent andorrana i europea de les diferents espècies i elements d'interès especial.

S'han de descriure les característiques principals de les unitats de vegetació: grup fitosociològic (aliança, comunitat), maduresa de la comunitat, amplada i longitud de la massa boscosa i cobertura de l'estrat arbori, arbustiu i herbaci.

S'ha d'avaluar el nivell d'interès, la raresa, la singularitat i l'estat de conservació de les comunitats presents.

Grau de capacitat intrínseca de regeneració.

Grau de protecció segons la normativa vigent andorrana i com a mínim Valor Global amb Índex d'Amenaça (VGIA) dels hàbitats afectats segons el Mapa d'hàbitats publicat.

S'ha d'elaborar la cartografia de les unitats de vegetació de ribera i aquàtica i la cartografia de les zones d'interès especial a una escala compresa entre 1:1.000 i 1:10.000. Fauna L'estudi ha d'incloure l'inventari de la fauna vertebrada piscícola i ripícola, directament lligada al medi aquàtic (bé perquè és el seu hàbitat, bé perquè s'hi reprodueix).

S'ha d'indicar l'ús que fa cada grup taxonòmic de cadascun dels biòtops, l'estatus de conservació i el règim de protecció, segons normativa andorrana.

S'han de descriure i cartografiar les zones amb elevada diversitat, els espais protegits, les zones de gestió reglamentada.

S'han de descriure i cartografiar a escala 1:1.000 o més gran les zones de fresa, reproducció, cria o nidificació i altres zones d'interès.

3. Descripció de l'obra S'ha de fer una descripció detallada de les característiques de l'obra en fase d'explotació:

a) Vocació de l'obra.

b) Descripció del funcionament de l'obra

c) Descripció i cartografia de la superfície ocupada per l'obra.

d) Durada de la fase d'explotació.

e) Localització dels punts de captació d'aigües, volums i cabals necessaris.

f) Maquinària emprada i emissions acústiques i atmosfèriques que produeix.

g) Localització dels punts d'abocament a les aigües i avaluació del grau de contaminació. S'han de donar les dades base sobre els cabals, volums, evolució horària, diària, mensual i anual, obres complementàries, qualitats de les aigües, etc. segons l'annex VI. Si l'obra objecte d'estudi forma part d'una obra general no sotmesa a avaluació d'impacte ambiental caldrà realitzar una descripció de l'obra genèrica de la qual forma part. S'ha de fer una descripció detallada de les característiques de l'obra durant la construcció:

a) Descripció i cartografia de les superfícies ocupades en la construcció de l'obra: zones d'abassegament de terres, zones d'instal·lacions, pistes provisionals, zones de manteniment de maquinària...

b) Pla de treballs o calendari de la fase de construcció.

c) Localització dels punts d'abocament a les aigües i avaluació de les càrregues contaminants.

d) Descripció dels residus produïts i de la seva gestió.

e) Descripció dels fluxos humans i de transports que es generaran a la zona.

f) Maquinària emprada i emissions acústiques i atmosfèriques que produeix. S'ha de fer la descripció i la localització, en un plànol a escala compresa entre 1:1.000 i 1:5.000, de les mesures preventives o correctores previstes per anul·lar, disminuir o compensar l'impacte ambiental de les obres en fase de construcció i explotació. Com a mesura preventiva, la direcció ambiental de l'obra ha de sol·licitar una pesca elèctrica anterior a la realització de les obres al ministeri responsable de medi ambient amb un mínim de tres setmanes d'antelació a la data de començament de qualsevol activitat lligada a l'obra.

4. Justificació del projecte S'ha de justificar l'obra de la manera següent:

a) Raó per la qual es fa l'obra.

b) Millores que aportarà i justificació socioeconòmica.

c) Raó per la qual s'ha escollit la tecnologia (si escau).

d) Raó per la qual s'ha escollit la ubicació.

e) Descripció de les alternatives que s'han estudiat.

f) Raó per la qual s'ha escollit l'alternativa que és objecte de l'avaluació d'impacte ambiental en el medi aquàtic.

g) Avaluació de l'opció 0 (cap actuació).

5. Estudi dels efectes de l'obra sobre el medi aquàtic L'estudi ha d'incloure la descripció i l'avaluació dels impactes directes, indirectes, acumulatius, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, de l'obra en fase de construcció i en fase d'explotació. La descripció i l'avaluació dels impactes s'ha de fer prèviament i posteriorment a la introducció de mesures preventives i correctores. La descripció i l'avaluació dels impactes ha de tractar com a mínim:

a) Els factors de l'entorn descrits en l'estat inicial que siguin afectats per l'obra o la seva construcció.

b) Les variacions de la qualitat de les aigües i dels cabals i efectes previsibles sobre el medi (perímetres mullats i efectes sobre els hàbitats aquàtics i ripícoles).

c) La modificació de l'estat de les lleres i dels marges.

d) Els efectes sobre la hidrologia superficial.

e) Els efectes sobre els recursos subterranis.

f) El risc de contaminació o els canvis de funcionament en el sistema de drenatge dels aqüífers.

g) Les espècies de la flora i de la fauna que seran afectades, el radi i el tipus d'afectació.

h) La superfície d'hàbitats afectats.

i) Les zones de fresa, cria o nidificació afectades.

j) Els efectes sobre la circulació de la fauna aquàtica. La valoració dels impactes ha de ser quantificada, sempre que sigui possible, i en cas que no ho pugui ser cal justificar el per què. S'han d'utilitzar en la mesura del possible els paràmetres de qualitat del medi, que es compararan amb valors d'objectius o amb valors guia establerts a Andorra o, si escau, als països veïns. L'estudi ha d'incloure una explicació de les metodologies i els processos de càlcul utilitzats per a l'avaluació dels impactes així com el fonament científic de l'avaluació. L'apartat de l'estudi dedicat a la identificació i la valoració dels impactes ha d'incloure una taula recapitulativa dels efectes sobre el medi i una cartografia de localització dels impactes a escala 1:5.000 o 1:10.000. Si escau, l'estudi ha d'incloure també la justificació que el cabal ecològic mínim és suficient per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. En cas que a partir de les dades obtingudes i de l'estudi dels efectes de l'obra sobre el medi aquàtic el cabal ecològic mínim sigui insuficient, s'ha de proposar i justificar el cabal ecològic necessari que garanteixi l'evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques.

6. Altres documents L'avaluació d'impacte ambiental ha d'incloure:

a) Una exposició de les dificultats tècniques o altres que ha trobat el redactor de l'avaluació d'impacte ambiental.

b) Un resum escrit en un llenguatge didàctic i comprensible per al públic.

c) Els noms, l'adreça professional, la titulació i, si escau, els currículums dels tècnics responsables de la realització de l'avaluació d'impacte ambiental. Tota la cartografia ha de ser georeferenciada amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert Zona III sud) i amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra. A més del format en paper, s'ha de lliurar un exemplar en format digital degudament georeferenciat. Tots els documents escrits han de ser igualment lliurats en format paper i en format digital.