Disposició derogatòria primera

Disposició derogatòria En

el moment de l'entrada en vigor d'aquesta norma queda derogat el Títol II del Reglament d'aplicació de la Llei del Codi de Duana de 5 de febrer de 1997, relatiu a les generalitats (segona part), el Reglament d'aplicació de la Llei del Codi de Duana relatiu al valor a la duana (tercera part), del 5 de febrer del 1997, el Reglament de modificació del Reglament d'aplicació de la Llei del Codi de Duana, del 7 d'octubre de 1998 i el Reglament de modificació del Reglament d'aplicació de la Llei del Codi de Duana, del 27 de març del 2002. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 2 de març del 2005 Marc Forné Molné Cap de Govern Annex núm. 1 Notes introductòries a les llistes dels obratges o transformacions que atribueixen o no atribueixen al producte transformat el caràcter originari quan aquestes s'apliquen a les matèries no originàries (articles 4 i 6) Consideracions generals Nota 1 1.1. Les dues primeres columnes que figuren als annexos núm. 2 i núm. 3 descriuen el producte obtingut. La primera columna detalla el número de la posició o del capítol de la nomenclatura combinada i la segona, la designació de les mercaderies que figuren en aquesta posició o en aquest capítol de la nomenclatura combinada. Pel que fa als fets esmentats a les dues primeres columnes, s'exposa una regla a la columna

3. Si el número de la primera columna va precedit d'"ex" vol dir que la regla que es troba a la columna 3 solament s'aplica a la part de la posició o del capítol descrit a la columna 2. 1.2. Quan diversos números de posicions es reagrupen a la columna 1 o quan un número de capítol s'hi esmenta i els productes reunits a la columna 2, en conseqüència, es designen en termes generals, la regla corresponent escrita a la columna 3 s'aplica a tots els productes que, dins del quadre de la nomenclatura combinada, es classifiquen segons les posicions del capítol corresponent o en les posicions que es reagrupen a la columna 1. 1.3. Quan la llista consta de diverses regles aplicables a productes diferents que pertanyen a una mateixa posició, cada guió designa la part de la posició que és objecte de la regla corresponent a la columna

3. Nota 2 2.1. El terme fabricació designa totes les formes d'obratge o de transformació, incloent-hi el muntatge o les operacions específiques. 2.2. El terme matèries designa tots els tipus d'ingredients, de matèries primeres, de materials, de components, de parts, etc., utilitzats per assegurar la fabricació d'un producte. 2.3. El terme producte designa el producte obtingut, encara que estigui destinat a ésser utilitzat posteriorment en un altre procés de fabricació.

Nota 3 3.1. La fabricació o la transformació exigida per un principi que figura a la columna 3 s'ha d'aplicar a les matèries no originàries que s'utilitzen.

De la mateixa manera, les restriccions escrites al principi de la columna 3 s'apliquen únicament a les matèries no originàries utilitzades. 3.2. Si un producte, obtingut amb matèries no originàries i que adquireix qualificació d'originari en el curs de la fabricació, per a l'aplicació dels principis que li són aplicables, s'utilitza com a matèria dins del procés de fabricació d'un altre producte, no se sotmet al principi de la llista aplicable el producte al qual s'incorpora.

Exemple Els teixits no brodats poden adquirir l'origen si es teixeixen amb fils.

Quan s'utilitzen posteriorment en la fabricació de roba de llit brodada, el límit expressat en percentatge de valor que s'imposa per a la utilització de teixit no brodat no s'aplica en aquest cas particular.

Nota 4 4.1. Els principis que figuren a les llistes fixen el grau mínim d'obratge o de transformació que s'ha de dur a terme, de manera que els obratges o les transformacions que van més enllà també atribueixen la qualificació d'originari i que, a la inversa, els obratges o les transformacions que no passen del principi no atribueixen l'origen.

En altres termes, si un principi preveu que les matèries no originàries que es troben en un estat d'elaboració determinat es poden utilitzar, la utilització d'aquestes matèries que es troben en un estat menys avançat també s'autoritza, mentre que la utilització d'aquestes matèries que es troben en un estat més avançat no s'autoritza. 4.2. Quan un principi d'una llista determina que un producte es pot fabricar a partir de diverses matèries, això vol dir que una o més d'aquestes matèries es poden utilitzar.

Això no implica, evidentment, que totes aquestes matèries s'hagin d'utilitzar simultàniament.

Exemple El principi aplicable als fils preveu que les fibres naturals es poden utilitzar i que les matèries químiques, entre altres, també es poden utilitzar.

Aquest principi no implica que les fibres naturals i les matèries químiques s'hagin d'utilitzar simultàniament, però significa que és possible utilitzar o l'una o l'altra d'aquestes matèries o les dues alhora. 4.3. Quan un principi d'una llista preveu que un producte s'ha de fabricar a partir d'una matèria determinada, aquesta condició no impedeix, evidentment, la utilització d'altres matèries que, en raó de la seva pròpia naturalesa, no poden satisfer el principi.

Nota 5 Per a tots els productes altres que els productes tèxtils de la secció XI que no es descriuen a l'annex núm. 3, la determinació de l'origen s'ha d'efectuar observant, cas per cas, cada operació de transformació, o d'obratge, segons el concepte d'última transformació, o d'obratge substancial, definit a l'article 34 del Codi.

Nota 6 6.1. L'expressió fibres utilitzada a la llista de l'annex núm. 2 inclou les fibres naturals i les fibres artificials o sintètiques discontínues dels codis NC 5501 al 5507 i les fibres del tipus utilitzat per a la fabricació del paper. 6.2. L'expressió fibres naturals, quan s'utilitza a la llista de l'annex núm. 2, s'atribueix a les fibres que no són artificials ni sintètiques i s'ha de limitar a les fibres en tots els estats que es poden trobar abans de la filatura, incloent-hi els rebuigs, i, excepte si s'especifica el contrari, l'expressió "fibres naturals" inclou les fibres que han estat cardades, pentinades o transformades per la filatura, però no filades. 6.3. L'expressió fibres naturals cobreix el crin del codi NC 0503 i la seda dels codis NC 5002 i 5003, així com les fibres de llana, els pèls, fins i tot els pèls gruixuts dels codis NC 5101 al 5105, les fibres de cotó dels codis NC 5201 al 5203 i d'altres fibres d'origen vegetal dels codis NC 5301 al 5305. 6.4. L'expressió fibres sintètiques o artificials discontínues utilitzada a la llista de l'annex núm. 2 inclou els cables de filament, les fibres discontínues o els rebuigs de fibres sintètiques o artificials discontínues dels codis NC 5501 al 5507. 6.5. Les expressions pastes tèxtils i matèries químiques utilitzades a la llista de l'annex núm. 2 designen les matèries no tèxtils (és a dir, que no estan classificades en els capítols 50 al 63) que es poden utilitzar per fabricar les fibres o els fils sintètics o artificials, o les fibres del tipus utilitzat per a la fabricació del paper. 6.6. Per als productes en la composició dels quals entren dues o més matèries tèxtils, les disposicions que figuren a la columna 3 s'apliquen per cada una de les matèries tèxtils que entren en la composició del producte mesclat.

Nota 7 7.1. El terme preblanquejat, emprat a la llista de l'annex núm. 2 per caracteritzar l'estadi d'elaboració requerit en certes matèries no originàries utilitzades, s'aplica a certs fils, teixits i draps de gènere de punt que s'han sotmès a una operació de rentatge després del filat o de la teixida.

Els productes preblanquejats es troben en un estadi d'elaboració menys avançat que els productes blanquejats, els quals s'han sotmès a diversos banys en els agents blanquejadors (agents oxidants com el peròxid d'hidrogen i els agents reductors). 7.2. L'expressió confecció completa utilitzada a la llista de l'annex núm. 2 significa que s'han d'efectuar totes les operacions que segueixen al tallat dels teixits o a l'obtenció directament dels teixits de gènere de punt.

Tanmateix, el fet que una o més operacions d'acabat no es duguin a terme no fa perdre necessàriament a la confecció el seu caràcter complet.

Exemples d'operació d'acabat: col·locació de botons i/o d'altres tipus de lligams, confecció de botoneres, acabat de la vora dels pantalons i de les mànigues o de la vora de les faldilles i dels vestits, col·locació de guarniments i accessoris com butxaques, etiquetes, insígnies, etc., planxada i altres preparacions de la roba destinada a ser venuda com a "prêt-à- porter".

Nota per a les operacions d'acabat - Casos límits És possible que en processos de fabricació particulars, les operacions d'acabat, sobretot en el cas d'una combinació d'operacions, tinguin tanta importància que es pugui considerar que van més enllà del simple acabat.

En aquests casos, la no realització de les operacions d'acabat fa perdre a la confecció el seu caràcter de completa. 7.3. L'expressió "impregnació, untatge, recobriment o estratificació" no inclou les operacions destinades solament a lligar els teixits junts.

Annex núm. 2 Llista d'obratges o de transformacions que donen o no al producte transformat el caràcter originari quan s'apliquen a les matèries no originàries (article 4) Matèries tèxtils i treballs amb aquestes matèries de la secció XI Codi NC Designació del producte Obratge o transformació que aplicat a les matèries no originàries els atribueix el caràcter de producte originari (1) (2) (3) ex 5101 Llanes no cardades ni pentinades: - desengreixades, no carbonitzades; Fabricació a partir de la suarda, inclosos els rebuigs de llana el valor de la qual no excedeix el 50% del preu a la sortida de fàbrica del producte. carbonitzades.

Fabricació a partir de la llana desengreixada, no carbonitzada, el valor de la qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte. ex 5103 Rebuigs de llana o de pèls fins o grollers, carbonitzats.

Fabricació a partir de rebuigs de llana no carbonitzada, el valor de la qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte. ex 5201 Cotó, no cardat ni pentinat, blanquejat.

Fabricació a partir de cotó brut el valor del qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte. 5501 al 5507 Fibres sintètiques o artificials discontínues: no cardades, ni pentinades, ni transformades per la filatura; Fabricació a partir de matèries químiques o de pastes tèxtils. cardades o pentinades.

Fabricació a partir de matèries químiques, de pastes tèxtils o de rebuigs del codi NC 5505. ex cap. 50 al 55 Fils o monofilaments que no siguin fils de paper: estampats o tenyits, Fabricació a partir de: fibres naturals, no cardades ni pentinades ni transformades per la filatura; seda greja o rebuigs de seda matèries químiques o pastes tèxtils; fibres sintètiques o artificials discontínues, no cardades ni pentinades ni preparades per a la filatura.

Estampació o tenyit de fils o monofilaments crus o preblanquejats (1) acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (el retorçament i la texturació no es considera que pertanyin a aquestes últimes), quan el valor dels materials no originaris (inclòs el fil) no sobrepassa el 48% del preu de sortida de fàbrica del producte. altres.

Fabricació a partir de: fibres naturals, no cardades ni pentinades ni transformades per a la filatura seda greja o rebuigs de seda materials químics o pasta tèxtil, o fibres sintètiques o artificials discontínues, no cardades, ni pentinades ni preparades per a la filatura Teixits, que no siguin teixits de fils de paper: - estampats o tenyits, Fabricació a partir de fils.

Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2). altres.

Fabricació a partir de fils. 5601 Buates de matèries tèxtils i articles en aquestes buates; fibres tèxtils d’una llargada que no excedeixi els 5 mm (abaixadures), nusos i botons de matèries tèxtils.

Fabricació a partir de fibres. 5602 Feltres, inclosos els impregnats, untats, recoberts o estratificats: estampats o tenyits; Fabricació a partir de fibres.

Estampació o tenyit de feltres crus o preblanquejats, acompanyada d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2). impregnats, untats, recoberts o estratificats; Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de feltres crus (3). altres.

Fabricació a partir de fibres. 5603 No teixits, inclosos els impregnats, untats, recoberts o estratificats: estampats o tenyits; Fabricació a partir de fibres.

Estampació o tenyit dels no teixits crus o preblanquejats, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabats (1) (2). impregnats, untats, recoberts o estratificats; Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de no teixits crus (3). altres.

Fabricació a partir de fibres. 5604 Fils i cordes de cautxú, recoberts de tèxtils, fils tèxtils, làmines i formes similars dels codis NC 5404 o 5405, impregnats, untats, recoberts o enfaixats de cautxú o de plàstic: fils i cordes de cautxú, recoberts de tèxtils; Fabricació a partir de fils o cordes de cautxú, no recoberts de matèries tèxtils. altres.

Impregnació, untatge, recobriment, o enfaixament de fils tèxtils, làmines i formes similars, crus. 5607 Cordills, cordes i cordes gruixudes, trenats o no, però sí impregnats, untats, recoberts o enfaixats de cautxú o de plàstic.

Fabricació a partir de fibres, de fils de coco, de filaments o monofilaments sintètics o artificials. 5609 Articles en fils, làmines o en formes similars dels codis NC 5404 o 5405, cordills, cordes o cordes gruixudes, no esmentats ni compresos en altres partides.

Fabricació a partir de fibres, de fils de coco, de filaments o monofilaments sintètics o artificials. 5704 Catifes o altres revestiments de terra, en feltre, no fabricats a partir de tofes ni tractats per donar l’aspecte del vellut, inclosos confeccionats.

Fabricació a partir de fibres.

Capítol 58. Teixits especials i superfícies tèxtils fabricats a partir de tofes, puntes, tapisseries i articles de passamaneria

brodats: brodats, en peça, en bandes o en motius (codi NC 5810); Fabricació en la qual el valor de totes les matèries utilitzades no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte. teixits estampats o tenyits; Fabricació a partir de fils. o Estampació o tenyit de teixits, de feltres o de no teixits crus o preblanquejats, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2). teixits impregnats, untats o recoberts; Fabricació a partir de teixits, de feltres o de no teixits, crus. altres.

Fabricació a partir de fils. 5901 Teixits untats de cola o de matèries amilàcies, dels tipus utilitzats per a l’enquadernació, l’encartonament, folrat o usos similars; teles per calcar o transparents per al dibuix; teles preparades per a la pintura; bocaram o teixits similars rígids com els utilitzats a la capelleria.

Fabricació a partir de teixits crus. 5902 Capes tramades per pneumàtics obtingudes a partir de fils d’alta duració, de niló o d’altres poliamides, de poliesters o de raió, "sedes artificials" de viscosa.

Fabricació a partir de fils. 5903 Teixits impregnats, untats o recoberts de plàstic o estratificats amb matèria plàstica, que no siguin els del codi NC 5902. Fabricació a partir de teixits crus. o Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2). 5904 Linòleums, inclosos tallats, revestiments de terra que consisteixen en una capa o un recobriment aplicat sobre un suport tèxtil, inclòs tallat.

Fabricació a partir de teixits, de feltre o de no teixits crus. 5905 Revestiments de parets amb matèries tèxtils, Fabricació a partir de teixits crus. o Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2). 5906 Teixits cautxutats, que no siguin els del codi NC 5902. Fabricació a partir d’estofes de gènere de punt crues o d’altres teixits crus. 5907 Altres teixits impregnats untats o recoberts; teles pintades per als decorats de teatres, fons de tallers o usos similars.

Fabricació a partir de teixits crus.

Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2). 5908 Metxes teixides, trenades o de punt en matèries tèxtils, per a làmpades, escalfaplats, encenedors, espelmes o similars; maniguets per a incandescència i estofes tubulars de punt que serveixen per a la seva fabricació, inclosos els impregnats.

Fabricació a partir de fils. 5909 Tubs per a bombes i tubs similars, en matèries tèxtils, inclosos els reforçats de metall o d’altres matèries.

Fabricació a partir de fils o fibres. 5910 Corretges transportadores o de transmissió en matèries tèxtils, incloses les reforçades de metall o d’altres matèries.

Fabricació a partir de fils o de fibres. 5911 Productes i articles tèxtils per a usos tècnics, segons la nota 7 del capítol 59 de la nomenclatura combinada: discos i corones per a polir, en feltre; Fabricació a partir de fils, rebuigs de teixits o draps del codi NC 6310. altres.

Fabricació a partir de fils o de fibres.

Capítol 60. Estofes de gènere de punt: estampades o tenyides

Fabricació a partir de fils. Estampació o tenyit d’estofes de gènere de punt, crues o preblanquejades, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2). altres. Fabricació a partir de fils.

Capítol 61. Vestits i accessoris de vestits, en gènere de punt: obtinguts per conjunt, per costura de dues

o més peces de gènere de punt que s’han tallat amb forma o obtingudes directament amb forma; Confecció completa (4). altres.

Fabricació a partir de fils.

Ex Cap. 62 Vestits o accessoris de vestits, que no siguin de gènere de punt, excloent els productes dels codis NC 6213 i 6214, per als quals les regles aplicables s’exposen seguidament: acabats o complets; Confecció completa (4). no acabats o incomplets.

Fabricació a partir de fils. 6213 i 6214 Mocadors, mocadors fins, xals, bufandes, fulards, tapaboques, tapacolls, mantellines, vels i articles similars: brodats, Fabricació a partir de fils.

Fabricació a partir de teixits no brodats, el valor dels quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte. altres.

Fabricació a partir de fils. 6301 al ex 6306 Mantes; roba de llit, de taula, de lavabo o de cuina; cortinetes de finestra, cortines i cortines corredisses d’interior; cantoneres i vores de llits; altres articles; articles de mobiliari, excepte els del codi NC 9404; bosses i bossetes d’embalatge; lones, estores exteriors i articles de campament: en feltre o no teixits: - no impregnats, untats, recoberts o estratificats; Fabricació a partir de fibres. - impregnats, untats, recoberts o estratificats; Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de feltres o de no teixits crus (3). altres: - en gènere de punt: - no brodats; Confecció completa (4). - brodats; Confecció completa (4), o Fabricació a partir d’estofes de gènere de punt no brodades, el valor de les quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte. - que no siguin els de gènere de punt: - no brodats; Fabricació a partir de fils. - brodats.

Fabricació a partir de fils, o fabricació a partir de teixits no brodats, el valor dels quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte. 6307 Altres articles confeccionats (inclosos els patrons de vestits) excepte ventalls i pantalles de mà, no mecàniques, muntures i punys que els són destinats i parts d’aquestes: baietes, draps, fregalls i camusses; Fabricació a partir de fils. altres.

Fabricació en la qual el valor de totes les matèries utilitzades no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte. 6308 Assortiments compostos de peces de teixits i de fils amb accessoris, per a la fabricació de catifes, tapisseries, tovalles de taula o tovallons brodats, o articles tèxtils similars embalats per a la venda al detall.

Incorporació en un conjunt dins del qual el valor total dels articles, no originaris incorporats no excedeix el 25% del preu de sortida de fàbrica de l’assortiment. 6309 Vestits i articles de vestir usats.

Col·lecta i embalatge pel transport.

(1) Vegeu nota introductòria 7.1 de l'annex núm.

1. (2) Tanmateix, per poder-se considerar un obratge o una transformació que atribueixi l'origen, la termoimpressió s'ha d'acompanyar de la impressió del paper transfert (que serveix per a la impressió). (3) Vegeu nota introductòria 7.3 de l'annex núm.

1. (4) Vegeu nota introductòria 7.2 de l'annex núm.

1. Annex núm. 3 Llista d'obratges o de transformacions que atribueixen o no al producte transformat el caràcter originari quan s'apliquen a les matèries no originàries (article 6) Productes que no siguin matèries tèxtils i produccions en aquestes matèries de la secció XI Codi NC Designació del producte Obratge o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, atribueix el caràcter de producte originari (1) (2) (3) ex 3401 Feltres i no teixits, impregnats, untats o recoberts de sabó o detergents.

Fabricació a partir de feltres o no teixits. ex 3405 Feltres i no teixits, impregnats, untats o recoberts de llustre o crema de sabates, de pintura encàustica, de brillants per a carrosseries, vidre o metalls, de pastes o pólvores per rascar o preparacions similars.

Fabricació a partir de feltres o no teixits. ex 3502 Albúmina d’ou assecada.

Assecatge (si es presenta el cas, després del trencament i la separació): d’ous d’ocells en la seva closca, frescos o conservats, que pertanyen al codi NC ex 0407; d’ous d’ocells, desproveïts de la seva closca, no assecats, que pertanyen al codi NC ex 0408, o de clares d’ous, no assecades, que pertanyen al codi NC ex 3502. ex 4203 Vestits de cuir natural o reconstituït.

Costura o ajuntament de dues o més peces de cuir natural o reconstituït. ex 4910 Calendaris de tot tipus, de matèries de ceràmica, decorats.

Decoració d’articles de matèries de ceràmica en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació altra que no sigui la de les matèries utilitzades. 6401 al 6405 Calçat Fabricació a partir de matèries de qualsevol posició, excloent-hi les unions formades pels sobres de sabates fixats a les soles primeres o a altres parts inferiors, del codi del SH 6406. ex 6911 al ex 6913 Vaixella, altres articles de parament o l’economia domèstica i articles d’higiene o de lavabo, figuretes o altres objectes d’ornamentació, de ceràmica, decorada.

Decoració de matèries ceràmiques en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui la de les matèries utilitzades. ex 7117 Bijuteria, de ceràmica, decorada.

Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui la de les matèries utilitzades. ex 8482 Coixinets de boles, de palets, de corrons o d’agulles, muntats (1).

Muntatge, precedit pel tractament calent, rectificació i poliment dels anells exteriors i interiors. ex 8520 Magnetòfons, fins i tot els que porten un dispositiu de reproducció del so.

Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys un 45% dels preu de sortida de fàbrica dels aparells.

Quan la regla del 45% no queda satisfeta, l’origen dels aparells és el del país d’on són originàries les peces, el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica del aparells.

Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat. ex 85232090 Micro-disquets magnètics de 3,5 polzades, no gravats, formatejats o no, amb senyal analògic per al control de la qualitat del revestiment del disc o sense.

Ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i fabricació: ja sigui del disc magnètic (inclòs el poliment), ja sigui de les cobertes superiors i inferiors.

Quan el disquet i les parts de la caixa (de protecció) no són fabricats en el país on té lloc l’ajuntament del disquet, aquest té l’origen del país d’on són originaris els components que representen el percentatge més alt del preu de sortida de fàbrica.

L’ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i el condicionament, no poden conferir per ells sols el caràcter originari del disquet. ex 8527 Aparells receptors per a la radiodifusió, inclosos combinats, en el mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció de so, o amb un aparell de rellotgeria Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.

Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen del aparells és el del país d’on són originàries les peces el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.

Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat. ex 8528 Aparells receptors de televisió (excloent-ne els sintonitzadors, els monitors de vídeo i projectors de vídeo) inclosos els combinats, en un mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció del so.

Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.

Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen dels aparells serà el de l’últim país del qual siguin originàries les peces, el preu de les quals, representi més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.

Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat. ex 8542 Circuits integrats.

Operació de difusió (durant la qual els circuits integrats es formen amb un suport semiconductor, gràcies a la introducció selectiva d’un element dopant adequat).

Codi NC Designació producte Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, no atribueix el caràcter de producte originari. ex 9009 Aparells de fotocòpia, amb sistema òptic o per contacte.

Reunió d’aparells de fotocòpia acompanyada de la fabricació dels cables, del tambor, dels rotlles, de les plaques laterals, dels coixinets de boles, de les femelles i dels cargols.

Codi NC Designació producte Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, atribueix el caràcter de producte originari. ex 9113 Corretges de rellotges i les seves peces, de matèries tèxtils.

Fabricació en la qual el valor de cada matèria utilitzada no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte. ex 9401 i 9403 Seients (excloent-hi els del Codi NC 9402), inclosos els transformables en llits, altres mobles i les seves parts, de matèries ceràmiques, decorats.

Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades. ex 9405 Aparells d’enllumenat (incloent-hi els projectors) i les seves parts, no esmentades ni compreses enlloc, làmpades de reclam, rètols lluminosos, plaques indicadores lluminoses i articles similars, que tenen una font d’enllumenat fixada d’una manera estable, i les seves parts no esmentades ni compreses enlloc, de matèries ceràmiques, decorats.

Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades.

(1) El terme muntats inclou el muntatge parcial, però exclou les parts no muntades.

Annex núm. 4 Certificat d'origen no preferencial (article 15) Certi 1 Certi 1 bis Annex núm. 5 Notes interpretatives en matèria de valor a la duana (article 22) Primera columna Segona columna Referència al Codi de Duana Notes Article 39, apartat 1 El preu efectivament pagat o per pagar és el preu de les mercaderies importades.

Així, les transferències de dividends i altres pagaments del comprador al venedor que no tenen relació amb les mercaderies importades no formen part del valor a la duana.

Article 39, apartat 1, punt a), tercer guió Es pot produir una restricció d’aquest tipus, per exemple, quan un venedor demana a un comprador d’automòbils de no revendre’ls o de no exposar-los abans d’una data determinada que marca el principi d’any per als models en qüestió.

Article 39, apartat 1, punt

b) Per exemple, es pot tractar de les situacions següents:

a) venedor estableix el preu de les mercaderies importades subordinant-lo a la condició que el comprador comprarà igualment altres mercaderies en quantitats determinades.

b) El preu de les mercaderies importades depèn del preu o dels preus als quals el comprador de mercaderies importades vengui d’altres mercaderies al venedor de les mercaderies importades esmentades.

c) El preu s’estableix d'acord amb un mètode de pagament sense cap relació amb les mercaderies importades; per exemple, quan les mercaderies importades són productes semiacabats que el venedor ha proveït a condició de rebre una quantitat determinada de productes acabats. Tanmateix, les condicions o les prestacions relacionades amb la producció o la comercialització de les mercaderies importades no provoquen el rebuig del valor transaccional. Per exemple, el fet que el comprador proveeixi el venedor de treballs d’enginyeria o de plans duts a terme al país d’importació no provocarà el rebuig del valor transaccional a l’efecte de l’article 39, apartat 1, del Codi. Article 39, apartat 2

1. L’article 39, apartat 2, punts

a) i b), del Codi preveu mitjans diferents per establir l’acceptabilitat d’un valor transaccional.

2. L’apartat 2, punt a), preveu que, quan el comprador i el venedor estan vinculats, les circumstàncies pròpies de la venda s’han d'examinar i el valor transaccional s'ha d'admetre com el valor a la duana, si aquests lligams no han influït en el preu. No s’ha d’entendre per això que les circumstàncies de la venda s’han d’examinar cada vegada que el comprador i el venedor estiguin vinculats. Aquest examen només s’exigeix quan hi ha algun dubte quant a l’acceptabilitat del preu. Quan les autoritats duaneres no tenen cap dubte pel que fa l’acceptabilitat del preu, aquest últim s’accepta sense que el declarant es vegi obligat a proporcionar informacions complementàries. Per exemple, les autoritats duaneres poden haver examinat abans les qüestions dels lligams o poden tenir ja informacions detallades que fan referència al comprador i al venedor i poden estar convençudes, basant-se en aquest examen o aquestes informacions, que els lligams no han influït en el preu.

3. Quan les autoritats duaneres no estan en condicions d’acceptar el valor transaccional sense el complement d’una enquesta, han de donar al declarant la possibilitat de proporcionar totes les altres informacions detallades que podrien ésser necessàries per permetre’ls d’examinar les circumstàncies de la venda.

En aquest sentit, les autoritats duaneres han d’estar a punt d’examinar els aspectes pertinents de la transacció, incloent- hi la manera com el comprador i el venedor organitzen les seves relacions comercials i la manera com ha estat fixat el preu en qüestió, per determinar si els lligams han influït en el preu.

Si es pogués provar que el comprador i el venedor, encara que units en el sentit de l’article 24 del present Reglament, compren i venen l’un a l’altre com si no estiguessin units, quedaria demostrat que els lligams no han influït en el preu.

Per exemple, si el preu s’hagués fixat d’una manera compatible amb les pràctiques normals de la fixació de preus en la branca de producció en qüestió o de la manera que el venedor fixa els seus preus per a les vendes a compradors a qui no està unit, demostraria que els lligams no han influït en el preu.

Igualment, quan s’hauria provat que el preu és suficient per cobrir tots els costos i assegurar un benefici representatiu del benefici global realitzat per a l’empresa durant un període representatiu (per exemple, segons una base anyal) per a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie, s’hauria demostrat així que el preu no ha estat influït.

4. L’apartat 2, punt b), preveu que el declarant tingui la possibilitat de demostrar que el valor transaccional s’apropa a un valor “criteri” acceptat anteriorment per les autoritats duaneres i que, per consegüent, s’accepta segons les disposicions de l’article 39 del Codi. Quan satisfà un dels criteris previstos en l’apartat 2, punt b), no cal examinar la qüestió de la influència descrita a l’apartat 2, punt a). Si les autoritats duaneres posseeixen les informacions suficients que els permet estar convençudes, sense recerques més aprofundides, que un dels criteris previstos a l’apartat 2, punt b), queda satisfet, no tindran cap raó per exigir del declarant que ho demostri. Article 39, apartat 2, punt

b) Un cert nombre d’elements s’han de tenir en consideració per determinar si un valor s’apropa a un altre valor. Es tracta sobretot de la naturalesa de les mercaderies importades, de la naturalesa de la branca de producció considerada, de la temporada durant la qual les mercaderies s’importen i de saber si la diferència de valor és significativa des del punt de vista comercial. Com que aquests elements poden variar d’un cas a un altre, seria impossible aplicar a tots els casos una norma uniforme, com un percentatge fix. Per exemple, per determinar si el valor transaccional s’apropa als valors “criteris” esmentats a l’article 39, apartat 2, punt

b) del Codi, una petita diferència de valor podria ésser inacceptable en el cas que fes referència a un tipus de mercaderia, mentre que una diferència important seria tal vegada acceptable en el cas que fes referència a un altre tipus de mercaderia. Article 39, apartat 3, punt

a) Un exemple de pagament indirecte seria el pagament total o parcial, pel comprador, d’un deute del venedor. Article 40, apartat 2, punt a), Article 40, apartat 2, punt b)

1. Arran de l’aplicació d’aquestes disposicions, les autoritats duaneres s'han de referir, cada vegada que això sigui possible, a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars, realitzada al mateix nivell comercial i que es basa sensiblement en la mateixa quantitat que la venda de mercaderies per valorar. En absència d’aquestes vendes, és possible fer referència a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars realitzada en qualsevol de les tres situacions següents:

a) venda al mateix nivell comercial, però que es basa en una quantitat diferent;

b) venda a un nivell comercial diferent, però que es basa sensiblement en una mateixa quantitat;

c) venda a un nivell comercial diferent i que es basa en una quantitat diferent.

2. Si hi ha hagut venda constatada en qualsevol de les tres situacions, s'han de fer ajustos per tenir en compte, segons el cas:

a) únicament el factor “quantitat”;

b) únicament el factor “nivell comercial”;

c) a la vegada el factor “nivell comercial” i el factor “quantitat”.

3. Una condició de qualsevol ajust efectuat segons les diferències de nivell comercial o de quantitat és que aquest ajust que doni lloc a un augment o a una disminució del valor només s’operi a partir d’elements de prova produïts, que estableixin clarament que és raonable i exacte, per exemple preus corrents en vigor on hi figurin els preus que tenen relació amb nivells diferents o amb quantitats diferents. Per exemple, si les mercaderies importades que s’han de valorar consisteixen en un enviament de 10 unitats, i les úniques mercaderies idèntiques o similars importades per a les quals existeix un valor transaccional s’han venut en quantitats de 500 unitats i que es reconeix que el venedor acorda descomptes per quantitat, l’ajust necessari es podrà dur a terme invocant el preu corrent del venedor i utilitzant el preu aplicable a la venda de 10 unitats. No cal, per això, que una venda de 10 unitats s’hagi realitzat, sempre que s’hagi establert que el preu corrent és cert per mitjà de vendes realitzades en quantitats diferents. Tanmateix, en absència d’un criteri objectiu, la determinació del valor a la duana, segons les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts

a) i

b) del Codi, no és apropiada. Article 40, apartat 2, punt d)

1. Per determinar un valor calculat, cal examinar els costos de producció de les mercaderies per valorar i altres informacions que s’han d’obtenir. La utilització del mètode de valor calculat està, en general, limitada als casos en què el comprador i el venedor estan vinculats i en què el productor està disposat a comunicar les dades necessàries que fan referència a l’establiment dels costos a les autoritats del país d’importació i a acordar les facilitats per a totes les verificacions posteriors que puguin ésser necessàries.

2. El “cost o valor”, segons l’article 40, apartat 2, punt

d) del Codi es determina d'acord amb les informacions relatives a la producció de les mercaderies que s’han de valorar, proveïdes pel productor o per algú altre en nom seu. Es basa en la comptabilitat comercial del productor i a condició que aquesta comptabilitat sigui compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos que s’apliquen en el país de producció de les mercaderies.

3. L’ “import pels beneficis i per les despeses generals”, segons l’article 40, apartat 2, punt d), primer guió del Codi, s’ha de determinar d'acord amb les informacions proporcionades pel productor o per algú altre en nom seu, llevat que les xifres que aquest comuniqui siguin incompatibles amb les que corresponguin normalment a les vendes —de les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació al país d’importació.

4. El cost o el valor de cap dels elements represos a l’esmentat article no s’ha de comptar dues vegades en la determinació del valor calculat, segons l'article esmentat.

5. Convé destacar que l’ “import pels beneficis i per les despeses generals” s’ha de considerar com un tot.

En resulta que si, en un cas particular, el benefici del productor és baix i les seves despeses generals elevades, el seu benefici i les seves despeses generals considerades en conjunt podran ésser compatibles, tanmateix, amb els que corresponen normalment a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie.

Aquest podria ésser el cas, per exemple, si s’efectués el llançament d’un producte al Principat d’Andorra i el productor s’acontentés amb un benefici nul o baix per contrapesar les despeses generals elevades inherents al llançament.

Quan el productor pot demostrar que és per raó d’unes circumstàncies comercials particulars que ell té un benefici baix en les seves vendes de mercaderies importades, les xifres d’aquests beneficis efectius s’hauran de tenir en consideració a condició que les justifiqui per raons comercials vàlides i que la seva política de preus reflecteixi les polítiques de preus habituals en el camp de la producció referida.

Aquest podria ésser el cas, per exemple, dels productors que es veuen obligats a abaixar temporalment els seus preus a causa d’una disminució imprevisible de la demanda o quan venen mercaderies per completar una gamma de mercaderies produïdes en el país d’importació i s’acontenten amb un benefici baix per mantenir la seva competitivitat.

Quan les xifres dels beneficis i de les despeses generals proporcionades pel productor no són compatibles amb les que corresponen normalment a les vendes —de mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació amb destinació al país d’importació, l’import dels beneficis i de les despeses generals podrà basar-se en informacions pertinents diferents a les que haurà proporcionat el productor de les mercaderies o algú en nom seu.

6. Per determinar si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que altres mercaderies s’ha de procedir cas per cas tenint en compte les circumstàncies. Per determinar els beneficis i les despeses generals habituals conforme a les disposicions de l’article 40, apartat 2, punt

d) del Codi, s’haurien d'examinar les vendes, per a l’exportació amb destinació al país d’importació, d’un grup o d'una gamma de mercaderies tant estret com sigui possible, que comprengui les mercaderies per valorar, de les quals es puguin obtenir les informacions necessàries. A l’efecte de l’article 40, apartat 2, punt

d) del Codi, les “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus han de venir del mateix país que les mercaderies per valorar. Article 41, apartat 1

1. Els valors a la duana determinats per aplicació de les disposicions de l’article 41, apartat 1 del Codi, s'han de basar, en la mesura que es pugui, en els valors de duana determinats anteriorment.

2. Els mètodes de valoració que s’han d’emprar en virtut de l’article 41, apartat 1 del Codi, han d’ésser els que defineixen els articles 39 i 40, apartat 2 inclòs, del Codi, però una flexibilitat raonable en l’aplicació d’aquests mètodes és conforme als objectius i a les disposicions de l’article 41, apartat 2, del Codi.

3. Alguns exemples mostren què s’ha d’entendre per flexibilitat raonable:

a) “Mercaderies idèntiques” – el requisit segons el qual les mercaderies idèntiques s'han d'exportar en el mateix moment o més o menys en el mateix moment que les mercaderies per valorar es pot interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades idèntiques produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar poden proporcionar la base de la valoració a la duana; es poden utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades idèntiques, ja determinats per aplicació de les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts

c) o

d) del Codi.

b) “Mercaderies similars” - el requisit segons el qual les mercaderies similars s'han d'exportar al mateix moment o més o menys al mateix moment que les mercaderies per valorar, es pot interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades similars, produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar, poden proporcionar la base de la valoració a la duana; es poden utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades similars, ja determinats per aplicació de les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts

c) o

d) del Codi.

c) “Mètode deductiu” - el requisit segons el qual les mercaderies s'han d’haver venut “en l’estat que s’han importat”, que figura en l’article 33, apartat 1, punt

a) del present Reglament, es pot interpretar amb flexibilitat; el termini de “noranta dies” es pot modular amb flexibilitat. Article 42, apartat 1, punt

b) ii)

1. Dues consideracions intervenen en la imputació dels elements precisats en l’article 42, apartat 1 punt

b) ii) del Codi, referent a les mercaderies importades, per saber el valor de l’element per ell mateix i la manera com aquest valor s’ha d’imputar a les mercaderies importades; la imputació d’aquests elements s’hauria d’operar d’una manera raonable, apropiada a les circumstàncies i conforme als principis de comptabilitat generalment admesos.

2. En allò que fa referència al valor de l’element, si el comprador adquireix aquest element d’un venedor a qui no està unit, per un cost determinat, aquest cost constitueix el valor de l’element. Si l’element ha estat produït pel comprador o per una persona a qui està unida, el seu valor seria el cost de la seva producció. Si l’element l'ha utilitzat anteriorment el comprador, tant si l’ha adquirit com si l'ha produït, com si no, el cost inicial d’aquisició o de producció ha de disminuir tenint en compte aquesta utilització per obtenir el valor de l’element.

3. Una vegada determinat el valor de l’element, cal imputar-lo a les mercaderies importades. Existeixen possibilitats diferents a aquest efecte. Per exemple, el valor es pot imputar totalment al primer enviament, si el comprador desitja pagar els drets del valor total d’un sol cop. Exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre el nombre d’unitats produïdes fins al moment del primer enviament. Exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre la totalitat de la producció prevista, si existeixen contractes o compromisos ferms d’aquesta producció. El mètode d’imputació utilitzat depèn de la documentació proporcionada pel comprador.

4. A títol d’il·lustració del que precedeix, es pot considerar el cas d’un comprador que proveeix el productor d’un motlle que ha d’utilitzar-lo per a la producció de les mercaderies per importar i que té amb ell un contracte de compra que es basa en 10.000 unitats. En el moment de l’arribada del primer enviament, que consta de 1.000 unitats, el productor ja ha produït 4.000 unitats. El comprador pot demanar a les autoritats duaneres d’imputar el valor del motlle sobre 1.000, 4.000 o 10.000 unitats. Article 42, apartat 1, punt

b) iv)

1. Els valors que s’han d’afegir per als elements precisats a l’article 42, apartat 1, punt

b) iv) del Codi s’han de basar en dades objectives i quantificables. Per reduir al mínim la tasca que representa, per al declarant i per a les autoritats duaneres, la determinació dels valors per afegir, convindria utilitzar, en la mesura que es pugui, les dades immediatament disponibles en el sistema d’escriptures comercials del comprador.

2. Per als elements proporcionats pel comprador i que ha comprat o arrendat, el valor que cal afegir és el cost de la compra o de l’arrendament. Als elements que són de domini públic no se'ls pot afegir cap altra addició que la del cost de les còpies.

3. Els valors que cal afegir es poden calcular amb més o menys facilitat segons l’estructura de l’empresa considerada, les seves pràctiques de gestió i els seus mètodes comptables.

4. Per exemple, pot donar-se el cas que una empresa que importa diversos productes d’alguns països tingui la comptabilitat del seu centre de disseny, situat fora del país d’importació, de tal manera que faci aparèixer amb exactitud els costos imputables a un producte determinat. En un cas semblant, un ajust directe es pot operar de manera adequada per aplicació de les disposicions de l’article 42 del Codi.

5. D’una altra banda, es pot donar el cas que una empresa passi els costos del centre de disseny, situat fora del país d’importació, a les despeses generals, sense imputar-los a uns productes determinats. En un cas semblant, és possible operar, per aplicació de les disposicions de l’article 42 del Codi, un ajust apropiat en allò que fa referència a les mercaderies importades, tot imputant el total dels costos del centre de disseny al conjunt de la producció que beneficia els serveis d’aquest centre i afegint els costos imputats al preu de les mercaderies importades en funció del nombre d’unitats.

6. Les variacions de les circumstàncies esmentades més amunt fan necessari, és clar, que es tinguin en compte factors diferents per determinar el mètode d’imputació adequat.

7. En els casos que la producció de l’element en qüestió faci intervenir un cert nombre de països i s’escaloni en un cert lapse de temps, l’ajust s’hauria de limitar al valor efectivament afegit a aquest element fora del Principat d’Andorra. Article 42, apartat 1, punt

c) Els tributs i els drets de llicència, segons l’article 42, apartat 1, punt

c) del Codi, poden constar, entre altres, dels pagaments efectuats a títol de patents, les marques de fàbrica o de comerç i els drets d’autor. Article 42, apartat 2 Quan no existeixen dades objectives i quantificables en allò que fa referència als elements que s’ha prescrit d’afegir conforme a les disposicions de l’article 42 del Codi, el valor transaccional no es pot determinar per aplicació de les disposicions de l’article 39 del Codi. Aquest cas es pot produir, per exemple, en la situació següent: un tribut es paga sobre la base del preu de venda, en el país d’importació, d’un litre d’un producte determinat, que s’ha importat en quilos i transformat en solució després de la importació; si el tribut es basés en part en les mercaderies importades i en part en altres elements que no tenen cap relació amb les primeres (per exemple, quan les mercaderies importades es barregen amb els ingredients d’origen nacional i no es poden identificar separadament, o quan el tribut no es pot diferenciar d’arranjaments financers especials entre el comprador i el venedor), seria inadequat intentar d’afegir un element corresponent a aquest tribut; tanmateix, si l’import del tribut solament es basa en les mercaderies importades i pot ésser fàcilment quantificat, es pot afegir un element al preu efectivament pagat o per pagar. Referència al Reglament d’aplicació del Codi de Duana Notes Article 24, apartat 1, punt

e) Una persona té el dret de controlar una altra quan està, de dret o de fet, en situació d’exercir sobre la primera un poder de constrenyiment o d’orientació. Article 32 L’expressió “i/o” dóna la facultat de referir-se a les vendes i d’operar els ajustos necessaris de qualsevol de les tres situacions descrites a l’apartat 1 de les notes interpretatives de l’article 40, apartat 2, punts

a) i b), del Codi. Article 33, apartat 1, punt a)

1. L’expressió “beneficis i despeses generals” s’ha de considerar com un tot. La xifra retinguda per aquesta deducció s’ha de determinar d'acord amb les informacions proporcionades pel declarant o per algú altre en nom seu, tret que les xifres del declarant no siguin incompatibles amb les que corresponen normalment a les vendes de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus, en el país d’importació. Quan les xifres del declarant són incompatibles amb les últimes xifres, l’import que s’ha retenir per als beneficis i per a les despeses generals pot basar-se en altres informacions pertinents que han estat proporcionades pel declarant o per algú altre en nom seu.

2. Per determinar les comissions o els beneficis i les despeses generals habituals conforme a la present disposició, la qüestió de saber si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que altres mercaderies, s’ha de resoldre cas per cas tot tenint en compte les circumstàncies. S’hauria de procedir a un examen de vendes, en el país d’importació, del grup o de la gamma més reduït de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que les mercaderies que s’han de valorar, de les quals es puguin extreure les informacions necessàries. A l’efecte de la present disposició, les “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus engloben les mercaderies importades del mateix país que les mercaderies per valorar, així com les mercaderies importades que provenen d’altres països. Article 33, apartat 2

1. Quan es recorre a aquest mètode de valoració, les deduccions operades per tenir en compte el valor afegit per la manufactura o de la transformació posterior s'han de basar en les dades objectives i quantificables relatives al cost d’aquest treball. Els càlculs s’han d’efectuar basant-se en fórmules, receptes i mètodes de càlcul admesos en la branca de producció, i altres pràctiques d’aquesta branca.

2. Aquest últim mètode de valoració no s’aplica normalment quan, de resultes de la manufactura o de la transformació posterior, les mercaderies importades han perdut la seva identitat. Tanmateix, pot haver-hi casos en què, encara que les mercaderies importades hagin perdut la seva identitat, el valor afegit per la manufactura o per la transformació es pugui determinar amb precisió sense una excessiva dificultat. A l’inrevés, es poden presentar casos en què les mercaderies importades conservin la seva identitat, però constitueixin un element tan mínim de les mercaderies venudes en el país d’importació que recórrer a aquest mètode de valoració seria injustificat. D'acord amb les consideracions precedents, les situacions d’aquest tipus s’hauran d’examinar cas per cas. Article 33, apartat 3 Per exemple, les mercaderies es venen sobre la base d’un preu corrent que comporta preus unitaris favorables per a les compres en quantitats relativament grans. Quantitat totalPreu unitariNombre de vendesQuantitat venuda a cada preu 1 a 10 unitats10010 de 5 unitats 5 de 3 unitats65 11 a 25 unitats955 d’11 unitats55 més de 25 unitats901 de 30 unitats 1 de 50 unitats80 La gran majoria del nombre d’unitats venudes a un preu determinat és de 80; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90.

2. Un altre exemple: han tingut lloc dues vendes. En la primera s’han venut 500 unitats al preu de 95 unitats monetàries cada una. En la segona, 400 unitats s’han venut al preu de 90 unitats monetàries cada una. En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és de 500; en conseqüència, el preu unitari corresponent a la venda que totalitza la quantitat més elevada és 95.

3. Tercer exemple: en la situació següent, diverses quantitats es venen a preus diferents: Vendes Quantitat per venda 40 unitats 30 unitats 15 unitats 50 unitats 25 unitats 35 unitats 5 unitatsPreu unitari 100 90 100 95 105 90 100 Totals Quantitat total venuda 65 50 60 25Preu unitari 90 95 100 105 En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és 65; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és

90. Annex núm. 6 Aplicació dels principis de comptabilitat generalment admesos per a la determinació del valor a la duana (article 22)

1. Els "principis de comptabilitat generalment admesos" són els que són l'objecte, en un país i en un moment donat, d'un consens reconegut o d'una àmplia adhesió de fonts que són llei i que determinen quins són els recursos i les obligacions econòmics per enregistrar a l'actiu i al passiu; quins són els canvis que intervenen en l'actiu i el passiu que s'haurien d'enregistrar; com l'actiu i el passiu, així com els canvis intervinguts, s'haurien de mesurar; quines informacions s'haurien de divulgar, i de quina manera i quins estats financers s'haurien d'establir. Aquestes normes poden consistir en amplis principis directors d'aplicació general igual que en pràctiques i procediments detallats.

2. A l'efecte de l'aplicació de les disposicions relatives al valor a la duana, les autoritats duaneres referides han d'utilitzar les informacions establertes d'una manera compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos en el país adequat segons l'article en qüestió. Annex núm. 7 Declaració dels elements relatius al valor en duana (article 50)

• DV1 Certi 2 Certi 3 Annex núm. 8 Declaració dels elements relatius al valor en duana (article 50)
• Full suplementari
• DVI bis Certi 4 Certi 5