Article 21

Article 21

Paràmetres específics del sistema d'ordenació per definició volumètrica

1. En aquelles zones on els plans adoptin el sistema d'ordenació per definició volumètrica, aquests han d'establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d'aquest sistema d'ordenació, de manera que quedin definides de forma clara les regulacions a què ha d'ajustar-se el projecte d'edificació a redactar de forma independent en cada parcel·la o, si és el cas, en cada unitat de projecte.

2. Els paràmetres del sistema per definició volumètrica que han de considerar els plans són els següents:

a) Espai ocupable per l'edifici: Cal definir mitjançant l'assenyalament de les seves alineacions en aquelles parts on es fixi la situació del pla de façana de l'edificació, i mitjançant l'assenyalament de les línies on se situen els plans verticals que no poden ser ultrapassats per l'edificació a les parts on no es proposi una alineació obligatòria.

b) Envolupant de l'edifici: L'assenyalament de l'alçada reguladora màxima i el nombre màxim de plantes construïbles sobre l'espai ocupable defineix el volum envolupant dins del qual pot prendre forma concreta l'edificació a través del seu projecte específic.

c) Sostre edificable: La quantitat d'edificació realitzable s'ha d'establir per a cada volum -o conjunt de volums envolupants que hagin de ser objecte d'un únic projecte d'edificació- mitjançant l'assenyalament de la xifra que expressi els metres quadrats de sostre construïbles. En cas que es tracti d'un volum definit de forma precisa per alineacions i un nombre de plantes obligatòries, els metres quadrats de sostre construïbles han de ser els que corresponen a la suma de la superfície de les plantes de la totalitat del volum definit.

d) Buits a l'edificació: La definició volumètrica pot preveure la creació de buits en l'edifici, ja sigui en planta baixa amb l'objectiu de permetre passos a través de l'edifici, o en plantes pis amb objectius de composició volumètrica o d'altra índole. Les dimensions mínimes i màximes d'aquests buits s'han d'expressar de forma clara en els plànols que determinin la planta de l'espai ocupable i les seccions de l'envolupant de l'edifici. Si el pla no expressa el contrari, el sostre corresponent als buits de l'edifici no computa com a sostre edificable.

e) Parcel·lació: Atès que la parcel·lació en aquest sistema d'ordenació pot tenir una notable independència de la configuració dels volums edificables, l'ordenació ha d'establir de forma específica les parcel·les de sòl que corresponen a cada edifici previst, ja siguin de titularitat privada, ja siguin de titularitat pública.

f) Unitats de projecte: En principi, cada parcel·la representa l'àmbit on els paràmetres definits permeten que es pugui desenvolupar un projecte d'edificació amb independència de la resta de l'ordenació; tanmateix, per motius de composició urbana, l'ordenació urbanística pot establir en alguns casos unitats de projecte que comprenguin dues o més parcel·les, en les quals calgui la redacció d'un projecte de conjunt.

g) Planta baixa i soterrani: La definició de l'espai ocupable per l'edificació a l'ordenació urbanística comporta l'assenyalament de la cota de les plantes baixes d'aquesta, les quals s'han de mantenir entre 1,20 metres per sobre i 1,20 metres per sota de les rasants dels espais exteriors de l'edifici previstes per l'ordenació, en els fronts de l'edifici on se situen els accessos al mateix edifici.

S'assenyalaran també aquelles plantes que per tenir caràcter de semisoterrani computen parcialment com a sostre edificat, d'acord amb els criteris establerts pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, o en el seu defecte per l'article 14 d'aquest Reglament.

La planta baixa del volum edificable assenyalada per l'ordenació és la planta d'accés a l'edifici i la referència per a l'assenyalament del nombre de plantes pis que l'edifici pot tenir, tanmateix tant la planta baixa com alguna planta pis pot ser que tinguin en alguns casos caràcter de semisoterranis.

L'ordenació especificarà amb claredat en els plànols les parts de planta que computen com a sostre edificat del volum, i aquelles que tenen el caràcter de soterrani, les quals estaran subjectes a les condicions que s'estableixin per a aquest tipus de sostre.

Aquestes condicions podran ésser també de caràcter limitatiu de la quantitat de superfície o del nombre de plantes construïbles en soterrani.

El pla ha d'assenyalar els àmbits de les parcel·les, i dels espais públics si és el cas, que poden ser ocupats per soterranis.

En cas contrari, s'entén que únicament són ocupables en soterrani els espais que queden sota l'espai ocupable per l'edificació determinat per l'ordenació.

h) Cossos volats: En cas que es permeti la construcció de cossos volats - tancats, semitancats, oberts- en les plantes pis de l'edifici, en els plans de façana definits com alineació obligatòria o, si és el cas, en cossos que haguessin de volar més enllà dels plans que s'estableixen com a límit màxim de l'edificació, el pla ha d'establir els criteris i paràmetres següents: En quins casos els cossos volats computen com a sostre edificable. Longitud màxima de vol amb relació al pla d'alineació i, si és el cas, del pla no excedible. Proporció màxima del front volat per planta en cada façana. Proporció màxima del front volat en el conjunt de la façana.

i) Patis interiors: En el cas que en els edificis regulats pel sistema de definició volumètrica s'hagin de preveure patis interiors de llums o de ventilació, les dimensions mínimes d'aquests patis s'han de regir pels mateixos criteris que en el sistema d'alineacions de carrer establerts a l'article 17 d'aquest reglament. Si en els plans no s'estableix un altre criteri, en aquest sistema d'ordenació la superfície de patis interiors per planta no computarà com a sostre edificable, però sí la que ocupen els espais de comunicació vertical i les instal·lacions.