Annex 3

Annex III

sistema de control Capítol A I. Controls en el bestiar boví

1. Generalitats El control en el bestiar boví s'efectua de conformitat amb els mètodes d'anàlisi en laboratori que es descriuen en l'apartat 3.1

b) del capítol C de l'annex X.

2. Control dels animals sacrificats per al consum humà. S’han de sotmetre a un test de detecció de l’EEB tots els bovins dels grups d’edat següents: 2.1. Animals nascuts a Andorra i animals nascuts a països de la Unió Europea autoritzats a revisar els seus programes actuals de seguiment de l’EEB:

a) més grans de quaranta-vuit mesos d’edat sempre que es tracti de: animals que siguin objecte d’un sacrifici especial d’urgència, animals que durant la inspecció ante mortem siguin sospitosos de patir una malaltia o trobar-se en un estat de salut que pugui perjudicar la salut de les persones, llevat els animals sacrificats en el marc d’una campanya d’erradicació i que no presentin signes de malaltia.

b) tots els animals nascuts abans de l’1 de gener de 2001, sempre que provinguin d’explotacions on han estat diagnosticats focus d’EEB. 2.2. Animals no nascuts a Andorra i animals nascuts a països de la Unió Europea no autoritzats a revisar els seus programes actuals de seguiment de l’EEB:

a) més grans de trenta mesos d’edat sempre que es tracti de: animals sacrificats de manera normal per al consum humà, animals sacrificats en el marc d’una campanya d’eradicació i que no presentin signes de malaltia.

b) més grans de vint-i-quatre mesos d’edat sempre que es tracti de: animals que siguin objecte d’un sacrifici especial d’urgència, animals que durant la inspecció ante mortem siguin sospitosos de patir una malaltia o trobar-se en un estat de salut que pugui perjudicar la salut de les persones, llevat els animals sacrificats en el marc d’una campanya d’eradicació i que no presentin signes de malaltia.

3. Control dels animals que no s’han sacrificat per al consum humà Els bovins de més de 48 mesos que: han mort o que s’han sacrificat, exceptuant si el sacrifici s’ha realitzat: - amb l’objectiu de ser destruïts de conformitat amb la legislació comunitària vigent, - en el marc d’una epidèmia, com la de la febre aftosa; S’han de sotmetre a un test aleatori de detecció de l’EEB. La mostra ha de ser representativa del bestiar boví d’Andorra tenint en compte el reduït nombre d’animals presents al país i el sistema d’explotació en règim extensiu.

4. Control dels animals comprats per ser destruïts en virtut de la legislació vigent 4.1. Tot animal sotmès al sacrifici d'urgència o declarat malalt a partir d'una inspecció ante mortem se sotmet a un test de detecció de l'EEB. 4.2. Tot animal nascut entre l'1 d'agost de 1996 i l'1 d'agost de 1997 és objecte d'un test de detecció de l'EEB. 4.3. Una mostra aleatòria que inclogui els animals no coberts pels punts 4.1 o 4.2, se sotmet a un test de detecció de l'EEB.

5. Control d'altres animals A més dels tests esmentats en els punts del 2 al 4, el Principat d'Andorra i els estats membres poden, de manera voluntària, decidir practicar tests en altres bovins presents en el territori, bàsicament si aquests animals són originaris de països en què s'han comptat casos autòctons d'EEB, si han consumit aliments potencialment contaminats o si han nascut o són descendents de femelles infectades per l'EEB.

6. Mesures posteriors a la realització del test 6.1. Quan un animal sacrificat per al consum humà se sotmet al test de detecció de l'EEB, el marcatge de salubritat previst al capítol X de l'annex X.I.1 del Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra de 7-6-2000 no es posa a la canal de l'esmentat animal fins que no s'obté un resultat negatiu en el test ràpid. 6.2. Es pot acordar una derogació a les disposicions del punt 6.1 des del moment en què un sistema oficial establert a l'escorxador assegura que cap part de l'animal examinat que porti la marca de salubritat no pot abandonar l'escorxador fins que el test ràpid no hagi donat un resultat negatiu. 6.3. Totes les parts del cos d'un animal sotmès a un test de detecció de l'EEB, inclosa la pell, s'han de quedar sota control oficial fins que el test ràpid hagi establert un diagnòstic negatiu, llevat que siguin destruïdes de conformitat amb els apartats 3 o 4 de l'annex V. 6.4. Totes les parts del cos d'un animal declarat positiu després del test ràpid, inclosa la pell, es destrueixen de conformitat amb els apartats 3 o 4 de l'annex V a excepció dels materials conservats pels registres de conformitat amb la part III del capítol B. 6.5. Quan un animal sacrificat per al consum humà es declara positiu després del test ràpid, no únicament la canal declarada positiva, sinó també com a mínim la canal que precedia immediatament la canal declarada positiva, així com les dues canals que seguien immediatament aquesta darrera, a la cadena de sacrifici s'han de destruir, de conformitat amb les disposicions del punt 6.4. 6.6. Es poden atorgar derogacions a les disposicions del punt 6.5 quan l'escorxador està dotat d'un sistema que impedeix la contaminació entre les canals.

II.

Control d'ovins i de cabrums

1. Generalitats El control d'ovins i de cabrums es realitza de conformitat amb els mètodes d'anàlisis en laboratori descrits a l'apartat 3.2

b) del capítol C de l'annex X.

2. Control d'animals sacrificats per al consum humà Els animals de més de divuit mesos o que tenen més de dos incisives permanents que ja han obert la geniva, i que se sacrifiquen per al consum humà, se sotmeten a un test de detecció realitzat sobre una mostra aleatòria. La mostra ha de ser representativa del bestiar oví i cabrum d'Andorra tenint en compte el reduït nombre d'animals presents al país i al sistema d'explotació en règim extensiu. La selecció de mostres ha d'evitar una representació excessiva d'un grup pel que fa a l'origen, espècie, edat, raça, tipus de producció o qualsevol altra característica. L'edat dels animals s'estima a partir de la dentició, dels signes manifestos de maduresa o altres informacions fiables. Els mostreigs múltiples en el mateix ramat, cal evitar-los, si és possible.

3. Control dels animals que no s'han sacrificat per al consum humà Els animals de més de 18 mesos o que tenen més de dos incisives permanents que ja han obert la geniva, i que han mort o s'han sacrificat, però en aquest cas, no: en l'àmbit d'una epidèmia com la de la febre aftosa, per al consum humà se sotmeten a un test de detecció realitzat sobre una mostra aleatòria. La mostra ha de ser representativa del bestiar oví i cabrum d'Andorra tenint en compte el reduït nombre d'animals presents al país i al sistema d'explotació en règim extensiu. La selecció de mostres ha d'evitar una representació excessiva d'un grup pel que fa a l'origen, espècie, edat, raça, tipus de producció o qualsevol altra característica. L'edat de l'animal s'estima a partir de la dentició, dels signes manifestos de maduresa o altres informacions fiables. Els mostreigs múltiples en el mateix ramat, cal evitar-los, si és possible.

4. Control d'altres animals A més dels programes de vigilància descrits en els punts 2 i 3, es pot, de manera voluntària, procedir al control d'altres animals, especialment: els animals utilitzats per a la producció lletera, els animals originaris de països que han registrat casos autòctons d'EET, els animals que han consumit aliments potencialment contaminats, els animals nascuts o descendents de femelles infectades per una EET, els animals sorgits de ramats infectats per una EET.

5. Mesures que s'han d'adoptar després dels tests practicats en els ovins i els cabrums Totes les parts del cos d'un animal sotmès a un test de detecció, inclosa la pell, han d'estar sota control oficial fins que el test ràpid estableixi un diagnòstic negatiu, llevat que siguin destruïdes de conformitat amb l'apartat 3 o 4 de l'annex V. Totes les parts del cos d'un animal declarat positiu després d'un test ràpid, inclosa la pell, es destrueixen de conformitat amb l'apartat 3 o 4 de l'annex V, a excepció dels materials conservats pels registres de conformitat amb la part III del capítol B.

6. Anàlisi genotípica 6.1. El genotip de la proteïna prió es determina per cada cas positiu d'EET en els ovins. Els casos d'EET detectats en els animals amb genotips que resisteixen a la malaltia (ovins amb genotips que codifiquen l'alanina sobre els dos al·lels al codó 136, l'arginina sobre els dos al·lels al codó 154 i l'arginina sobre els dos al·lels al codó 171 ) s'han de declarar immediatament a la Comissió. Si fos possible, aquests casos haurien de ser objecte d'una identificació de la cepa. Quan aquesta identificació no és possible, el ramat d'origen així com tots els altres ramats que hagin estat en contacte amb l'animal se sotmeten a una major vigilància per tal de detectar altres casos d'EET per d'identificar-ne la soca. 6.2. A més dels animals sotmesos a una anàlisi genotípica en concepte de les disposicions del punt 6.1, cal també determinar el genotip de la proteïna prió d'una sotsmostra d'ovins seleccionats a l'atzar i sotmesos al test de detecció de conformitat amb les disposicions de l'apartat 2 de la part II del capítol A. Per derogació, es pot optar per l'anàlisi genotípica d'un nombre equivalent d'animals vius d'una edat similar. Capítol B I. Informacions que han de figurar en els informes del Principat d'Andorra i dels estats membres

1. El nombre de casos sospitosos per espècie animal sotmesa a restriccions de desplaçament en aplicació del punt 1 de l'article 12.

2. El nombre de casos sospitosos per espècie animal sotmesa a exàmens de laboratori en aplicació del punt 2 de l'article 12, i els resultats d'aquests exàmens.

3. El nombre de ramats en què s'han confirmat i examinat casos sospitosos d'ovins i de cabrums, en aplicació dels punt 1 i 2 de l'article 12.

4. La mida estimada de cada subpoblació que consta en els apartats 3 i 4 de la part I del capítol A.

5. El nombre de bovins sotmesos a tests en el si de cada subpoblació en aplicació dels apartats del 2 al 5 de la part I del capítol A, el mètode de selecció de les mostres i els resultats dels tests.

6. La mida estimada de les subpoblacions que consten en els apartats 2 i 3 de la part II del capítol A, agafades per al mostreig.

7. El nombre d'ovins i de cabrums i de ramats sotmesos a tests en el si de cada subpoblació en aplicació del capítol A, part II, punts del 2 al 4, el mètode de selecció de les mostres i els resultats dels tests.

8. El nombre, la distribució per edat i el repartiment geogràfic dels casos positius d'EEB i de tremolosa. El país d'origen, si no es tracta del país de notificació. El nombre de ramats afectats per la tremolosa i el seu repartiment geogràfic. L'any i, si fos possible, el mes de naixement s'haurien d'indicar per cada cas d'EEB.

9. Els casos positius d'EET confirmats en animals que no siguin bovins, ovins ni cabrums.

10. El genotip, i quan sigui possible, la raça de cada animal de la mostra per a cada subpoblació en virtut dels apartats 6.1 i 6.2 de la part II del capítol A. II. Informacions que han de figurar en el document de síntesi de la Comissió El document de síntesi es presenta en forma de taules i comporta, per a cada estat membre, com a mínim, les informacions que consten a la part I. III. Registres

1. L'autoritat competent fa constar en els registres, conservats durant set anys, les informacions següents: el nombre i els tipus d'animals sotmesos a restriccions de moviment en aplicació del punt 1 de l'article 12; el nombre i els resultats dels exàmens clínics i epidemiològics que consten al punt 1 de l'article 12; el nombre i els resultats dels exàmens de laboratori que consten al punt 2 de l'article 12; el nombre, la identitat i l'origen dels animals que formen part de les mostres en el marc dels programes de vigilància que consten al capítol A i, si és possible, l'edat, la raça i les dades anamnèsiques; el genotip de la proteïna prió dels casos positius d'EET en els ovins.

2. El laboratori encarregat dels exàmens conserva, durant set anys, tots els documents relatius a les proves, bàsicament les fitxes de laboratori i, si escau, els clixés parafinats i les fotografies de les immunoempremptes (Western- Blots).