Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 de desembre de 1996 · bopa.mca.ad
ReglamentDisposició final primera
Disposició final Aquest
Reglament entrarà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 18 de desembre de 1996 Marc Forné Molné Cap de Govern Annex A Relació I: Substàncies contaminants (elegides per la seva toxicitat, persistència o bioacumulació)
1. Compostos organohalogenats i substàncies que puguin donar origen a compostos d'aquesta mena en el medi aquàtic.
2. Compostos organofosforats.
3. Compostos organoestannats.
4. Substàncies que tinguin un poder cancerigen, mutagen o teratogen en el medi aquàtic o per mitjà del medi aquàtic.
5. Mercuri i compostos del mercuri.
6. Cadmi i compostos del cadmi.
7. Olis minerals persistents i hidrocarburs d'origen petrolífer persistent.
8. Substàncies sintètiques persistents que puguin flotar, romandre en suspensió o enfonsar-se, causant així perjudici a qualsevol utilització de l'aigua. Relació II: Substàncies contaminants (substàncies nocives les avaluacions dels efectes de les quals es graduen segons el tipus i les característiques del medi receptor afectat)
1. Substàncies que formen part de les categories i els grups de substàncies enumerats en la relació I i que no tinguin límit fixat en aquest Reglament.
2. Substàncies compreses en l'apartat següenti que, tot i tenir efectes perjudicials, puguin quedar limitades a zones concretes segons les característiques de les aigües receptores i la seva localització. 3.
a) Els metal.loides i metalls següents i els seus compostos: 1. zinc 2. coure 3. níquel 4. crom 5. plom 6. seleni 7. arsènic 8. antimoni 9. molibdè 10. titani 11. estany 12. bari 13 beril.li 14. bor 15. urani 16. vanadi 17. cobalt 18. tal.li 19. tel.luri 20. plata
b) Biocides i derivats seus no inclosos en la relació I.
c) Substàncies derivades del medi aquàtic que tinguin efectes perjudicials per al gust i/o l'olor de productes de consum humà, així com els compostos susceptibles d'originar-los en les aigües.
d) Compostos organosilícics tòxics o persistents i substàncies que puguin originar-los en les aigües, exlosos els biològicament inofensius o que dintre l'aigua es transformin ràpidament en substàncies inofensives.
e) Compostos inorgànics de fòsfor i fòsfor elemental.
f) Olis minerals no persistents o hidrocarburs d'origen petrolífer no persistents.
g) Cianurs, fluorurs.
h) Substàncies que influeixen desfavorablement en el balanç d'oxigen, especialment les següents: amoníac i nitrits.
Annex B Els nivells de les concentracions i altres paràmetres físics màxims instantanis permesos en els abocaments a clavegueres i col.lectors són els següents: pH 6-9,5 temperatura 40 ºC conductivitat (yS/cm 20 ºC) 3.000 MES (mg/l) 500 DBO5 (mg O2/l) 500,DQO (mg O2/l) 1.500 olis i greixos (mg/l) 100 fenols (mg/l) 5 cianurs lliures (mg/l) 2 sulfurs totals (mg/l) 5 ferro (mg/l) 10 plom (mg/l) 1 crom total (mg/l) 5 crom (VI) (mg/l) 1 coure (mg/l) 2 Zinc (mg/l) 7 niquel (mg/l) 2 estany (mg/l) 2 seleni (mg/l) 1 mercuri (mg/l) 0,02 cadmi (mg/l)i 0,5 arsènic (mg/l) 1 Demanda Bioquímica en Oxigen (DBO5): És la quantitat d'oxigen consumit a 20ºC i a l'obscuritat durant cinc dies d'incubació per assegurar per via biològica l'oxidació de les matèries orgàniques presents a l'aigua.
La DBO5 representa normalment la contaminació orgànica carbonada biodegradable.
Demanda Química en Oxigen (DQO): correspon al consum en calent de l'oxigen del dicromat de potassi.
És representatiu de la major part de les substàncies orgàniques així com de les sals minerals oxidables.
Matèries en Suspensió (MES): Aquest paràmetre inclou tots els elements en suspensió dins l'aigua amb unes dimensions que en permeten la retenció sobre un filtre de porositat donada.
Annex C Quadre 1 Requisits per als abocaments procedents d'estacions de depuració d'aigües residuals urbanes o de col.lectors per cabals que no excedeixen el cabal de referència.
S'aplicarà el valor de concentració o bé el percentatge de reducció (en relació amb la càrrega del cabal d'entrada).
(1) Aquest paràmetre es pot substituir per un altre: carboni orgànic total (COT) o demanda total d'oxigen (DTO), si es pot establir una correlació entre DBO5, i el paràmetre substitutiu.
Els efluents no han de contindre substàncies que afavoreixen olors, han de tenir un pH comprès entre 6 i 8.5 i una temperatura inferior a 25ºC.
El nitrogen i el fòsfor són paràmetres que es tenen en compte en zones sensibles a l'eutrofització Quadre 2 Sèries de mostres Nombre màxim preses en un any permès de mos- tres no conformes 4-7 1 8-16 2 17-28 3 29-40 4 41-53 5 54-67 6 68-81 7 82-95 8 96-110 9 111-125 10 126-140 11 141-155 12 156-171 13 172-187 14 188-203 15 204-219 16 220-235 17 236-251 18 252-268 19 269-284 20 285-300 21 301-317 22 318-334 23 335-350 24 351-365 25 Els paràmetres són conformes si el nombre anual de mostres no conformes als nivells del quadre 1 no sobrepassen el nombre màxim permès en el quadre
2. En tots els casos els paràmetres DBO5, DQO i MES han de respectar els límits del quadre
3. Quadre 3 Paràmetres Concentració màxima DBO5 50 mg/l DQO 250 mg/l MES 85 mg/l Quadre 4 Requisits per als abocaments procedents d'habitatges unifamiliars Paràmetres Concentració màxima DBO5 40 mg/l MES 30 mg/l Annex D Taula de coeficients de rendiment dels dispositius de depuració, per avaluar la seva eficacia. R correspon al percentatge de reducció de la concentració en cada paràmetre entre l'entrada i la sortida de l'estació depuradora.
1. Decantació primària Paràmetres de base MES MO (matèria orgànica) Dolenta 0 0 Mediocre 0.3 0 Bona 0.5 0 Molt bona 0.7 0
2. Sistema complet de tractament biològic Paràmetres de base MES MO Dolenta 0 0 Mediocre 0.4 0.3 Bona 0.7 0.6 Molt bona 0.9 0.8
3. Sistema de tractament fisicoquímic Paràmetres de base MES MO Dolenta 0 0 Mediocre 0.4 0.2 Bona 0.7 0.5 Molt bona 0.9 0.7 Annex E
1. Anàlisi de fangs A) Per regla general els fangs de depuració s'han d'analitzar, com a mínim, cada sis mesos en la fase de producció.
Si sorgeixen canvis en la qualitat de les aigües tractades, cal augmentar la freqüència de les anàlisis.
Si els resultats de les anàlisis no varien significativament al llarg d'un període d'un any, els fangs s'han d'analitzar, almenys, amb la freqüència que aconselli la seva variació estacional i, com a màxim, cada dotze mesos.
B) En el cas d'estacions de depuració amb capacitat de tractament inferior a 300 kg DBO5 per dia, l'anàlisi dels llots es limita a un cop l'any.
El Departament de Medi Ambient pot augmentar aquesta freqüència d'acord amb els resultats de les anàlisis, dels canvis de qualitat i de quantitat de les aigües tractades i del medi receptor.
C) Els fangs tractats han de ser analitzats quan es consideri acabat el procés de tractament.
Els resultats obtinguts en lanàlisi dels paràmetres que sindiquen en el punt D daquest annex, juntament amb lespecificació del nom i l'ubicació de les estacions de depuració, constitueix la documentació que obligatòriament ha d'acompanyar les partides comercialitzades per al seu control en destinació.
D) Els paràmetres que, com a mínim, han de ser analitzats obligatòriament són els següents: Matèria seca Matèria orgànica pH Nitrogen Fòsfor Cadmi, coure, níquel, plom, zinc, mercuri i crom Relació C/N Els mètodes danàlisi per als metalls pesants són els especificats en lapartat 3 d'aquest annex.
E) Per al coure, el zinc i el crom, quan s'ha demostrat que els metalls no són presents en les aigües residuals depurades, el Departament de Medi Ambient decideix la freqüència de les anàlisis que s'han de realitzar.
2. Anàlisi dels sòls A) Abans de posar en pràctica el sistema de control i el seguiment dels efectes de laplicació dels fangs sobre els sòls amb finalitat agrària, el Departament de Medi Ambient decideix la freqüència de les anàlisis de sòls, d'acord amb la concentració en metalls dels sòls abans de la utilització dels fangs, tenint en compte la qualitat i la quantitat dels fangs i altres elements que s'hi relacionin. B) Els paràmetres que cal analitzar són : pH, cadmi, coure, níquel, plom, zinc, mercuri i crom.
3. Mètodes de mostreig i danalisi A) Mostreig dels sòls: Les mostres representatives de sòls sotmesos a lanàlisi es componen normalment de la barreja de 25 mostres preses en una superfície inferior o igual a 5 ha explotades de forma homogènia. Les mostres s'han de prendre a una profunditat de 25 cm, excepte si el gruix és inferior, tot i que sempre ha de ser superior a 10 cm.. B) Mostreig de fangs: Els fangs han de ser objecte dun mostreig després de l'estabilització, però abans de ser lliurats a lusuari, i han de ser representatius dels fangs produïts. C) Mètodes d'anàlisi: Lanàlisi dels metalls pesants s'efectua després duna descomposició mitjançant un àcid fort. El mètode de referència és l'espectrometria d'absorció atòmica. El límit de detecció per a cada metall no ha de superar el 10% del valor límit corresponent. Annex F
1. Valors límits de concentració de metalls pesants en els sòls (mg/kg de matèria seca d'una mostra representativa dels sòls tal com la defineix lannex E, amb un pH de 6 a 7) Paràmetres Valors límit Cadmi 1 a 3 Coure 50 a 140 Níquel 30 a 75 Plom 50 a 300 Zinc 150 a 300 Mercuri 1 a 1.5 Crom 100 a 200
2. Valors límits de concentració de metalls pesants en els fangs destinats a utilització agrària (mg/kg de matèria seca) Paràmetres Valors límit Cadmi 20 a 40 Coure 1000 a 1750 Níquel 300 a 400 Plom 750 a 1200 Zinc 2500 a 4000 Mercuri 15 a 25 Crom 1000 a 1750
3. Valors límits per a les quantitats anuals de metalls pesants que es podran introduir en els sòls, basats en una mesura de deu anys (kg/ha/any) Paràmetres Valor límit Cadmi 0.15 Coure 12 Níquel 3 Plom 15 Zinc 30 Mercuri 0.1 Crom 3 Annex G Qualitat exigida a les aigües superficials que siguin destinades a la producció d'aigua potable Tipus A1: Tractament fisicoquímic senzill i desinfecció, per exemple filtració ràpida i desinfecció.
Tipus A2: Tractament físic normal, tractament químic i desinfecció, per exemple, precloració, coagulació, floculació, decantació, filtració i desinfecció (cloració final).
Tipus A3: Tractament físic i químic intensiu , afinament i desinfecció, per exemple, cloració fins al break point, coagulació, floculació, decantació, filtració, afinament(carbó actiu) i desinfecció (ozò, cloració final).
Annex H Requisits de qualitat per a les aigües de bany E: poden haver-hi excepcions (1): Freqüències de mostreig que poden ser reduïdes a la meitat, quan les mostres efectuades en anys anteriors han donat resultats sensiblement més favorables que els previstos per als paràmetres en qüestió en el present annex, sempre que simultàniament no s'apreciï cap condició susceptible d'haver disminuït la qualitat de l'aigua.
(2): La presència d'aquest símbol indica que s'ha efectuat l'anàlisi del corresponent paràmetre oque s'ha emprat el mètode anàlitic que du el senyal, quan les inspeccions realitzades en la zona de nay revelen la possible presència d'un paràmetre o d'un deteriorament de la qualitat de l'aigua.
(3): Els paràmetres indicats així hauran de ser verificats quan existeixi la tendència d'eutrofització de les aigües.
Disposició final primera del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 de desembre de 1996, en la redacció vigent a 22/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/reglament/1996-12-18/reglament-control-aigues-residuals-proteccio/df-1
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.