Article 42

Article 42

Adaptació a l'entorn existent En vista a la conservació del casc antic, tot projecte de construcció s'haurà d'adaptar a l'entorn existent.

S'exigirà, en conseqüència, que les alçades i formes de les cornises, balcons, finestres, miradors i altres elements segueixin les normes tradicionals de composició, amb prohibició d'emprar materials que no harmonitzin amb el caràcter peculiar de la zona.

La coberta serà a dues aigües, amb un pendent mínim del 30% i màxim del 45% i, en tot cas, el carener serà orientat de forma perpendicular a la pendent del terreny i/o al vial principal.

La coberta de l'edifici serà de llosa, amb la finalitat d'adaptar-se a l'entorn existent.

En cas de rehabilitació, si la façana existent té una llargada inferior a 4,80 metres, únicament s'acceptarà l'ús unifamiliar.

La façana, sense comptar la superfície d'obertura, haurà d'ésser revestida en un 80% de la seva superfície per pedra natural del país, col.locada segons la forma tradicional.

El 20% restant podrà ésser revestit de fusta o material adequat amb tonalitats adaptades a l'entorn existent.

Les parets mitgeres rebran el mateix tractament que les façanes principals, en la seva part vista i dins el límit de propietat.

Els tancaments d'obertura utilitzaran preferentment la fusta o altres materials d'aspecte similar adaptats a l'entorn existent.

La teulada podrà volar sobre les façanes principals per un mínim de 45 cm i un màxim definit pel límit de propietat.

Les volades de balcons vindran determinades per l'amplada del carrer.

Pels carrers d'una amplada entre 2 metres i 5 metres, la volada podrà anar fins a 40 cm d'ample.

Pels carrers superiors a 5 metres d'amplada, aquesta volada podrà ampliar-se fins a 60 cm.

La distància del carrer a la part inferior del balcó no podrà ser mai inferior a 3,50 metres.

Els tancaments del balcó s'hauran d'adaptar a l'entorn natural existent i utilitzar materials corresponents.