Llei d'establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial, de 21-3- 2000

Article 1 Naturalesa jurídica
1. Per la present Llei es crea la taxa per raó de la prestació del servei de fe pública notarial.
2. Aquesta taxa es regeix per la present Llei i per la resta de l'ordenament jurídic en allò que li sigui aplicable.

Article 2 Fet generador La present taxa grava tots els actes i contractes autoritzats sota la forma d'instrument públic que són prestats pels notaris i que meriten honoraris d'acord amb la Llei del notariat i les seves disposicions complementàries.

Article 3 Exempcions
1. Resten exempts de la taxa per raó del servei de fe pública notarial el Consell General, el Govern, els comuns i els quarts.
2. Resten exempts de la taxa per raó del servei de fe pública notarial els honoraris per còpies, per testimonis i legalitzacions, per certificats i per diligències.

Article 4 Meritació L'obligació de pagar la taxa neix amb la prestació efectiva del servei de fe pública notarial.

Article 5 Obligats tributaris
1. És obligat tributari, en defecte de pacte, l'adquirent del bé o del dret, o qui insti l'actuació notarial.
2. El notari respon subsidiàriament dels deutes tributaris relatius a la taxa per raó del servei de fe pública notarial.

Article 6 Tipus de gravamen i base de tributació El tipus de gravamen es fixa en el 5 per 100 de l'import dels honoraris notarials establerts per a cada acte i contracte autoritzat sota la forma d'instrument públic.

Article 7 Gestió i liquidació
1. L'obligat tributari ha de liquidar la taxa a través del notari, que actua en aquest cas com a coadjuvant de l'Administració, de forma simultània a l'atorgament dels actes i contractes autoritzats sota la forma d'instrument públic.
2. Els notaris han de percebre l'import de la liquidació efectuada per l'obligat tributari i efectuar-ne l'ingrés al Ministeri de Finances.
3. Els notaris han de presentar una declaració relativa al conjunt de transaccions en què hagin intervingut i a les liquidacions que hagin percebut.
4. Reglamentàriament es determinaran els terminis, els models, i les formes de les declaracions i de l'ingrés tributari.

Article 8 Règim d'infraccions i sancions
1. Constitueixen infraccions:
a) La inexactitud o l'error material en la percepció de la taxa, en la liquidació o en l'ingrés.
b) Tota acció o omissió d'obrar si comporta perjudici econòmic per a l'Administració.
2. Les infraccions són sancionades amb amonestació i/o multa màxima de 50.000 PTA.

Disposició addicional Les lleis de pressupostos generals poden actualitzar o adequar l'import del tipus de gravamen i de les sancions regulades en aquesta Llei.

Disposició final La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.