Article 35

Article 35

Normes de retenció i d’ingrés a compte

1. Els subjectes obligats a retenir han de retenir o ingressar a compte una quantitat equivalent a la que resulti d’aplicar les disposicions previstes en aquesta Llei per determinar el deute tributari corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent. Sense perjudici de l’anterior, per al càlcul de l’ingrés a compte s’aplica el que es disposi reglamentàriament.

2. Els subjectes obligats a retenir o a ingressar a compte han d’assumir l’obligació d’efectuar l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, sense que l’incompliment d’aquesta obligació els en pugui excusar.

3. No s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte respecte de:

a) les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 15 o un conveni per evitar la doble imposició que resulti aplicable, sense perjudici de l’obligació de declarar;

b) les rendes satisfetes o abonades als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent, quan s’acrediti el pagament de l’impost o la procedència d’exempció;

c) les rendes a què es refereix l’article 24 de la Llei de l’impost sobre societats.

4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaració i efectuar l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan no hagués procedit la seva pràctica. Així mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentàriament. El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte està obligat a conservar la documentació corresponent i a expedir una certificació acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. L’abast d’aquestes obligacions formals s’ha d’establir reglamentàriament.

5. Si es tracta de transmissions de béns immobles situats en el territori andorrà realitzades per obligats tributaris no-residents fiscals que actuen sense establiment permanent, el notari que doni fe de l’operació o, si no escau, l’adquirent, tingui o no tingui la condició d’obligat a retenir d’acord amb l’apartat 1 de l’article anterior, està obligat a retenir i ingressar el 5 per 100, o a efectuar l’ingrés a compte corresponent, de la contraprestació acordada, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent a aquests béns immobles.

L’obligació de retenir establerta en aquest apartat s’aplica igualment en relació amb les transmissions d’accions o participacions socials d’entitats en què més del 50 per 100 del valor d’aquestes accions procedeixi, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliària situada en el territori andorrà.

Així mateix, és d’aplicació la referida obligació de retenir en relació amb la transmissió d’accions de societats que haguessin dut a terme ampliacions de capital durant els dos anys anteriors a tal transmissió accionarial quan amb caràcter previ a aquesta ampliació de capital més del 50 per 100 del valor d’aquestes accions procedia, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliària situada en el territori andorrà.

No procedeix el pagament a compte a què es refereix aquest apartat en els casos d’aportació de béns immobles en la constitució o l’augment de capitals de societats residents fiscals en el territori andorrà.

Sense perjudici de les sancions que poguessin correspondre per la infracció en què s’hagués incorregut, si la retenció o l’ingrés a compte no s’haguessin ingressat, els béns transmesos queden afectes al pagament de l’import que resulti menor entre la retenció esmentada o l’ingrés a compte i l’impost corresponent.

En els casos de transmissions d’accions de societats l’actiu principal de les quals siguin immobles a Andorra, els immobles i les accions queden afectes al pagament de l’impost corresponent a la transmissió d’aquestes últimes.