Article 40. Qualificació registral

Article 40. Qualificació registral
1. En exercici de la seva funció de qualificació registral, el registrador ha de determinar, tenint en compte les declaracions formulades, els documents i altres proves aportats, i també els assentaments del mateix Registre:
a) Si un fet, un acte o una altra circumstància o situació jurídica són susceptibles d’accedir al Registre Civil i, en cas que ho siguin, el tipus d’assentament que s’ha de practicar.
b) Si l’objecte de l’assentament reuneix els requisits substantius i de forma exigits per les lleis per a la seva validesa i eficàcia.
c) Si les declaracions i els documents o els mitjans de prova aportats compleixen els requisits legals de forma, s’adeqüen als efectes registrals pretesos i tenen eficàcia probatòria d’acord amb les lleis i les regles de la sana crítica.
2. La qualificació de les declaracions comprèn també la comprovació de la identitat de la persona declarant i de la seva aptitud per formular la declaració. Si escau, cal comprovar també l’autenticitat de la signatura.
3. La qualificació de les resolucions administratives i judicials es limita a comprovar la competència de l’òrgan que les dicta, la classe de procediment seguit i les formalitats extrínseques dels documents presentats, tenint en compte els assentaments del mateix Registre. Si es tracta de resolucions d’òrgans o tribunals estrangers, la qualificació s’estén també a l’examen de la seva executorietat a Andorra.