Article 9. Baixa del cens

Article 9. Baixa del cens
1. L’alta d’una persona en un cens parroquial comporta la baixa de la mateixa persona en el cens parroquial on figurava inscrita anteriorment.
2. La inscripció de baixa al cens parroquial produeix efectes a comptar del moment de finalització de la residència efectiva a la parròquia, sempre i quan s’acrediti documentalment.
3. En cas de conflicte entre dos comuns, en relació amb la baixa i l’alta consegüent, decideix el Consell del Cens.
4. En cas de mort fora del territori andorrà, les persones parentes més properes, les persones hereves o les darreres representants legals de la persona difunta, per aquest ordre de prelació, han de comunicar aquesta circumstància al comú i sol·licitar-ne la baixa en el seu cens, acreditant-ho prèviament amb un certificat de defunció.
5. El comú pot ordenar d’ofici la baixa al seu cens parroquial quan, per les dades que li són comunicades oficialment o per la informació de què disposa, comprova que la persona empadronada ha deixat la seva residència a la parròquia.
6. Per procedir a la baixa d’ofici el comú comunica a la persona afectada el fet que consta que no resideix a la parròquia, i l’insta que realitzi al·legacions en el termini d’un mes. Si la persona afectada prova la seva residència a la parròquia, el comú arxiva l’expedient. Si no es produeix la prova de la residència, el comú, després d’haver consultat el Consell del Cens i de realitzar les comprovacions que cregui convenients, resol d’ofici la baixa de la persona en qüestió.