Disposició final segona. Modificació de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives

Disposició final segona. Modificació de la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives

del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

1. S’afegeixen dos noves lletres,

e) i f), al paràgraf segon de l’article 3, amb el redactat següent: “e) entitats de pagament; i

f) entitats de diner electrònic.”

2. Es modifica l’article 5, que queda redactat en els termes següents: “Article 5 Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia administrativa. Cap persona física ni jurídica no pot prestar cap servei professional a tercers respecte a instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o els serveis descrits en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, sense haver obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.”

3. La lletra

e) de l’article 8.2 queda redactada en els termes següents: “e) operacions de pagament en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.”

4. S’afegeix una nova lletra, m), a l’article 8.2, amb el redactat següent: “m) l’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.”

5. La lletra

d) de l’article 49.1 queda eliminada.

6. S’afegeix una nova lletra, f), a l’article 49.1, amb el redactat següent: “f) L’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.”

7. S’afegeix un nou capítol, el capítol sisè, amb el redactat següent: “Capítol sisè. Règim jurídic per a les entitats de pagament i de diner electrònic Secció primera. Disposicions generals Article 60. Regles generals Les entitats de pagament i de diner electrònic estan sotmeses al règim jurídic previst en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic i, en aquest sentit, qualsevol concepte no definit específicament en aquest capítol té el significat que estableix l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. Article 61. Definició

1. Les entitats de pagament són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a proporcionar els serveis de pagament.

2. Els serveis de pagament són els esmentats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

3. Les entitats de diner electrònic són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a emetre diner electrònic.

4. El diner electrònic té el significat establert en l’article 3.8 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

5. Les entitats que pretenen proporcionar serveis de pagament o emetre diner electrònic de forma professional han d’obtenir autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, segons escaigui, abans de començar la prestació dels serveis de pagament o l’emissió de diner electrònic.

6. A part de la prestació dels serveis de pagament, les entitats de pagament estan habilitades per prestar les activitats següents:

a) La prestació de serveis operatius i auxiliars estretament relacionats, com assegurar l’execució d’operacions de pagament, serveis de tipus de canvi, activitats de custòdia i l’emmagatzematge i tractament de dades.

b) L’operació de sistemes de pagament, sense perjudici de l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

7. Quan les entitats de pagament es dediquen a la prestació d’un o més dels serveis de pagament, només poden mantenir comptes de pagament per a ús exclusiu d’operacions de pagament. Qualsevol fons rebut per les entitats de pagament dels usuaris de serveis de pagament amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix un dipòsit o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7, ni diner electrònic.

8. A més d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic estan habilitades per fer qualsevol de les activitats següents:

a) La prestació de serveis de pagament.

b) La prestació de serveis operatius i serveis auxiliars estretament relacionats pel que fa a l’emissió de diner electrònic o per a la prestació dels serveis de pagament indicats en la lletra a).

c) La gestió de sistemes de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

9. Qualsevol fons rebut per les entitats de diner electrònic del titular del diner electrònic s’ha de canviar per diner electrònic sense demora. Aquests fons no constitueixen ni un dipòsit ni cap altre fons reemborsable rebut del públic als efectes previstos a l’article 7.

10. Pel que fa als fons rebuts per a les activitats indicades en l’apartat 8.a) que no estiguin relacionades amb l’activitat d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic poden tenir comptes de pagament utilitzats exclusivament per a operacions de pagament. Qualsevol import rebut per entitats de diner electrònic dels usuaris amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix diner electrònic ni cap dipòsit o altres fons reemborsables dins el significat de l’article 7.

11. Les entitats de pagament i de diner electrònic no poden fer activitats de captació de dipòsits o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7. Secció segona.

Condicions per a l’autorització Article 62. Forma Les entitats de pagament i de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra.

Article 63. Nom El nom entitat de pagament o entitat de diner electrònic i les seves abreviatures EP o EDE són d’ús exclusiu per a les entitats degudament autoritzades per l’INAF per a aquestes activitats en virtut d’aquesta Llei i la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

La utilització o el registre per part de qualsevol entitat en qualsevol dels seus signes distintius (marca, raó social, nom comercial, etiquetes o direcció web) de l’expressió entitat de pagament o entitat de diner electrònic o les seves abreviatures EP o EDE, o qualsevol altra que pugui dur a confusió, si no s’ha autoritzat en virtut de la Llei 35/2010 com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, respectivament, s’ha de considerar com un signe de caràcter confús o que pot induir el públic general a error i, per tant, està subjecte a accions de nul·litat i prohibicions d’ús.

Article 64. Domicili Les entitats de pagament i diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra.

Article 65. Objecte social L’objecte social de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic és el previst als seus estatus i es limita a les activitats per a les quals ha obtingut la corresponent autorització de l’INAF, entre les descrites a l’article 61. Article 66. Capital social i fons propis

1. Capital social i fons propis de les entitats de pagament 1.1. Les entitats de pagament han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o l’import mínim de capital necessari per a la seva forma jurídica en qualsevol moment, el que sigui superior:

a) Quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament d’enviament de diners previst a la lletra

f) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 20.000 euros;

b) Quan l’entitat de pagament proporcioni el servei d’execució d’operacions de pagament previst a la lletra

g) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, en què el consentiment del pagament per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI i el pagament es realitza al sistema de telecomunicacions, de TI o operador de xarxa, actuant únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor de béns i serveis, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 50.000 euros;

c) Quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol dels serveis de pagament descrits a les lletres

a) a

e) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior a 125.000 euros. 1.2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament l’any anterior:

a) 4,0% del tram de VP fins a 5 milions d’euros, més

b) 2,5% del tram de VP per sobre de 5 milions d’euros fins a 10 milions d’euros, més

c) 1% del tram de VP per sobre de 10 milions d’euros fins a arribar a 100 milions d’euros, més

d) 0,5% del tram de VP per sobre de 100 milions d’euros fins a arribar a 250 milions d’euros, més

e) 0,25% del tram de VP per sobre de 250 milions d’euros. Sent el factor k, que s’utilitza:

a) 0,5 quan l’entitat de pagament només presti el servei de pagament d’enviament de diners;

b) 0,8 quan l’entitat de pagament presti el servei de pagament d’execució d’operacions de pagament, quan el consentiment de l’ordenant a executar una operació de pagament mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de TI i el pagament es realitzi a l’operador de telecomunicacions, sistema informàtic o operador de xarxa, que actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;

c) 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels altres serveis de pagament indicats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. 1.3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’INAF pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:

a) Fons propis per un import, com a mínim, del 10% de les seves despeses fixes de l’any anterior. No obstant això, l’INAF pot ajustar aquest requisit en el cas d’un canvi material en el negoci de l’entitat de pagament des de l’any anterior. Quan una entitat de pagament no hagi completat el negoci de tot un any en la data del càlcul, el requisit serà que els seus fons propis ascendeixin, com a mínim, al 10% de les despeses fixes corresponents tal com es projecti en el seu pla de negocis, tret que l’INAF sol·liciti un ajustament d’aquest pla.

b) Fons propis per a un import, com a mínim, de l’indicador rellevant definit en la secció següent, multiplicat pel factor definit en la secció b i pel factor d’escala K que es defineix a continuació. a. L’indicador rellevant és la suma del següent: - ingressos per interessos, - despeses per interessos, - comissions i taxes rebudes, i - altres ingressos d’explotació.

Cal incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu.

Els ingressos en concepte de partides extraordinàries o irregulars poden no ser utilitzats en el càlcul de l’indicador rellevant.

Les despeses relatives a l’externalització de serveis prestats per tercers poden reduir l’indicador rellevant si la despesa es realitza en una empresa subjecta a supervisió en virtut d’aquesta Llei.

L’indicador rellevant es calcula sobre la base de l’observació de les dotze últimes observacions mensuals al final del darrer exercici financer.

L’indicador rellevant s’ha de calcular al llarg de l’exercici financer anterior.

No obstant això, els fons propis calculats segons aquest mètode no poden quedar per sota del 80% de la mitjana dels tres exercicis anteriors per a l’indicador rellevant.

Quan no es disposi de les xifres auditades, es poden utilitzar les estimacions de negoci. b. El factor de multiplicació és: - 10% del tram de l’indicador rellevant fins a 2,5 milions d’euros; - 8% del tram de l’indicador rellevant des de 2,5 milions d’euros fins a 5 milions d’euros; - 6% del tram de l’indicador rellevant des de 5 milions d’euros fins a 25 milions d’euros; - 3% del tram de l’indicador rellevant des de 25 milions d’euros fins a 50 milions d’euros; - 1,5% per sobre de 50 milions d’euros.

On el factor k utilitzat seria: i. 0,5 quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament de l’enviament de diners; ii. 0,8 quan l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI, actuant només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis; iii. 1 quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol de la resta de serveis de pagament enumerats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

L’INAF té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article. 1.4. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article. 1.5. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.

2. Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic 2.1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros. 2.2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.1. 2.3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació. 2.4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’INAF.

Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’INAF. 2.5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors. 2.6. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària. 2.7. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.

Article 67. Consell d’administració

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic s’han de regir per un consell d’administració compost per tres membres com a mínim.

2. Els membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representen persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representin persones jurídiques, han de ser persones que posseeixin els coneixements adequats per exercir les funcions inherents al seu càrrec, així com una experiència professional adequada.

4. El president designat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats de pagament i de diner electrònic ha d’aprovar les normes de funcionament intern per tal de permetre el compliment de les responsabilitats i les obligacions dels seus membres. Article 68. Direcció general

1. La direcció general ha de constar d’una o més persones, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.

2. Els membres de la direcció general han de tenir els coneixements i l’experiència professional adequats per al seu càrrec.

3. Els membres de la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional. Article 69. Condicions Per tal d’adquirir i conservar la seva autorització administrativa, les entitats de pagament i de diner electrònic han de conservar en tot moment les condicions per prestar els serveis descrits en els articles anteriors, així com les condicions per exercir aquestes activitats, incloent-hi els seus requisits organitzatius i les condicions de funcionament establertes a la normativa aplicable. Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat Article 70. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de mantenir oberta, com a mínim, una oficina al Principat d’Andorra.

2. El 20% del personal, com a mínim, ha de ser andorrà o resident al Principat d’Andorra amb una antiguitat mínima de dos anys, i ha de ser, en qualsevol cas, un nombre suficient i tenir la formació adequada per dur a termes les activitats que se li encomanin.

3. Les entitats han de contractar personal amb prou coneixements per dur a terme les funcions que se li assignen. Article 71. Normes sobre solvència i liquiditat

1. Sense perjudici dels requisits sobre capital inicial i fons propis establerts a l’article 66, així com de les obligacions derivades de les normes sobre criteris de solvència i liquiditat, les entitats de pagament i entitats de diner electrònic poden establir estratègies sòlides, efectives i exhaustives, i procediments per valorar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i el repartiment de capital intern que es considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estan o poden estar exposades. Altres estratègies i procediments han de ser objecte periòdicament d’un examen intern amb la finalitat de garantir que són exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats o el grup en el qual estan inserides.

2. L’INAF està expressament habilitat per prendre les mesures necessàries en el cas d’insuficiències en el nivell de fons propis i, en aquest sentit, pot establir els criteris tècnics corresponents que, en qualsevol cas, hauran de respectar les entitats afectades. Aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos en el cas d’entitats de nova creació durant els primers dos exercicis i no pot durar més de 6 mesos en qualsevol altre cas i els fons propis no poden ser inferiors a les quatre cinquenes parts del capital social mínim.

3. L’INAF, mitjançant el comunicat tècnic corresponent, pot dictar les normes complementàries corresponents i dur a terme les esmenes que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul en virtut de les normes sobre solvència i liquiditat. Article 72. Requisits de garantia

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de salvaguardar els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o d’un altre proveïdor de servei de pagament per executar les operacions de pagament o de titulars de diner electrònic a canvi de diner electrònic, complint els procediments següents:

a) No es poden barrejar en cap moment amb els fons de cap persona física o jurídica diferent dels usuaris del servei de pagament o els titulars de diner electrònic en nom dels quals es disposa dels fons i, en cas que estiguin en poder de l’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic i encara no hagi lliurat al beneficiari ni transferit a un altre proveïdor de servei de pagament o emissor de diner electrònic, segons sigui el cas, al final del dia hàbil següent al dia en què s’han rebut els fons, s’han de dipositar en un compte diferent en una entitat bancària o invertir en actius segurs, líquids i de risc baix, tal com es defineix a continuació. En aquest cas, sense perjudici del règim general previst al Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides, els titulars dels fons tenen dret de separació dels comptes i els actius esmentats en el paràgraf anterior, en benefici dels usuaris dels serveis de pagament o titulars de diner electrònic, relativa a possibles reclamacions d’altres creditors de l’entitat de pagament; o

b) Han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurances o alguna altra garantia comparable d’una companyia d’assegurances o una entitat bancària, que no pertanyi al mateix grup que la mateixa entitat de pagament o de diner electrònic, per un import equivalent al que hauria estat separat a causa de no existir la pòlissa d’assegurança o una altra garantia comparable, que es pot pagar en cas que l’entitat de pagament o la de diner electrònic no pugui complir les seves obligacions financeres.

2. A l’efecte d’aquest article, l’INAF pot definir, per mitjà d’un desenvolupament normatiu ulterior, els actius que cal considerar segurs, líquids i de baix risc.

3. En cas que una entitat de pagament hagi d’utilitzar una part dels fons indicats en l’apartat 1 per a operacions de pagament futures i amb l’import restant per ser utilitzat als serveis que no siguin de pagament, aquesta part dels fons que cal utilitzar per a operacions de pagament futures també ha d’estar subjecta als requisits de l’apartat 1. Quan aquesta part sigui variable o desconeguda per avançat, aquest paràgraf s’aplica basant-se en la part representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per als serveis de pagament sempre que aquesta part representativa es pugui estimar raonablement basant-se en les dades històriques, a satisfacció de l’INAF.

4. L’INAF, fent ús de les seves competències per desenvolupar aspectes tècnics respecte a les qüestions d’aquest capítol, pot limitar els requisits de protecció esmentats anteriorment a fons d’usuaris de serveis de pagament que individualment superin un llindar de 600 euros.

5. Els fons rebuts per entitats de diner electrònic en la forma d’abonament mitjançant instrument de pagament no han de ser necessàriament salvaguardats fins al moment en què s’hagin abonat en el compte de pagament de l’entitat de diner electrònic o, d’altra banda, es posin a disposició de l’entitat de diner electrònic. En qualsevol cas, aquests fons han de ser necessàriament salvaguardats amb un termini anterior a cinc dies hàbils després de l’emissió de diner electrònic. Article 73. Utilització d’agents o de terceres entitats a les quals s’externalitzen certes activitats

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic que vulguin prestar serveis de pagament mitjançant un agent han de presentar a l’INAF la informació relacionada amb:

a) El nom i l’adreça de l’agent;

b) Els serveis que es prestaran;

c) Els procediments adoptats per escollir i instruir els seus agents i avaluar que tenen els coneixements apropiats;

d) Una descripció dels mecanismes de control interns utilitzats pels agents per complir les obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en virtut de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal i posteriors modificacions, i la Llei 8/2013 ; i

e) La identitat dels directors i les persones responsables de la gestió de l’agent que cal utilitzar en la prestació dels serveis i proves que demostrin que són persones aptes i adequades, és a dir, que té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.

2. Un cop l’INAF rep la informació indicada en l’apartat 1, després de comprovar que és correcta i suficient, inscriu l’agent en el registre.

3. Abans d’inscriure l’agent en el registre, l’INAF pot, si es considera que la informació facilitada no és correcta, prendre mesures addicionals per comprovar la informació.

4. Si després de prendre mesures per comprovar la informació l’INAF considera que la informació proporcionada en virtut de l’apartat 1 no és correcta, rebutja la inscripció de l’agent en el registre.

5. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de garantir que els agents que actuen en nom seu informen d’aquest fet els usuaris del servei de pagament.

6. Les entitats de diner electrònic no poden emetre diner electrònic mitjançant agents. No obstant això, les entitats de diner electrònic poden distribuir i reemborsar diner electrònic mitjançant persones físiques o jurídiques que actuïn en nom seu.

7. Quan les entitats de pagament o de diner electrònic tinguin intenció d’externalitzar funcions operatives n’han d’informar degudament l’INAF. L’externalització de funcions operatives rellevants no pot dur-se a terme de manera que això afecti negativament la qualitat del control intern de l’entitat i la capacitat de l’INAF de controlar el compliment de l’entitat amb les obligacions previstes en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. A l’efecte del paràgraf anterior, una funció operativa és considerada rellevant si una anomalia o deficiència en el seu funcionament pot afectar sensiblement el compliment continuat de l’entitat amb els requisits de l’autorització sol·licitada d’acord amb aquesta secció o altres obligacions en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, o el rendiment financer, o la solidesa o continuïtat dels seus serveis. Quan les entitats externalitzin funcions operatives rellevants, han de complir els requisits següents:

a) L’externalització no pot implicar la delegació per part de l’alta direcció de la seva responsabilitat.

b) La relació i les obligacions de l’entitat respecte als seus usuaris no es pot alterar.

c) Les condicions que l’entitat ha de complir per ser autoritzada i seguir sent-ho no poden quedar perjudicades.

d) Cap de les altres condicions a què es va condicionar l’autorització de l’entitat no poden ser eliminades o modificades.

8. Quan les entitats confiïn en tercers la prestació de funcions operatives, les entitats han de prendre les mesures necessàries per garantir que es compleixin els requisits d’aquesta Llei i de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

9. En qualsevol cas, les entitats de pagament i de diner electrònic segueixen sent totalment responsables de qualsevol actuació dels seus empleats o de qualsevol agent o de qualsevol entitat a la qual s’hagin externalitzat les seves activitats. Disposició final tercera. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre del 1997, modificada per la Llei 7/2013 , del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà

1. El primer paràgraf de l’article 2 ha de tenir el redactat següent: “Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en virtut d’aquesta Llei.”

2. S’afegeixen noves lletres,

h) a m), al paràgraf segon de l’article 15, amb el redactat següent: “h) La prestació de serveis de pagament per part de persones que no hagin estat autoritzades per l’INAF com a entitats de pagament o que no estiguin, d’una altra manera, autoritzades a fer-ho.

i) L’emissió de diner electrònic per persones que no siguin les autoritzades per l’INAF com a entitats de diner electrònic o entitats que, per alguna altra raó, no estiguin autoritzades a fer-ho.

j) L’exercici per part del titular de participacions qualificades en una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic d’influència indeguda sobre l’entitat de pagament rellevant o entitat de diner electrònic, de forma que se’n perjudiqui greument l’estabilitat, la solvència i el bon funcionament.

k) La falta de compliment de les obligacions de protecció quan aquesta falta de compliment posi greument en risc els interessos dels clients.

l) La falta de presentació d’informació específicament sol·licitada per l’INAF o la presentació d’informació falsa, imprecisa o incompleta, quan això impedeixi la valoració correcta per part de l’INAF de la situació de l’entitat o imposi traves greus a l’exercici per part de l’INAF de les seves capacitats de supervisió.

m) L’incompliment dels requisits expressos de l’INAF respecte a accions o mesures de correcció.”

3. S’afegeixen noves lletres,

l) a p), al paràgraf segon de l’article 16, amb el redactat següent: “l) L’exercici per part del titular de participacions qualificades en una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic d’influència indeguda respecte a l’entitat de pagament rellevant o una entitat de diner electrònic, a un nivell que pugui resultar perjudicial per a la seva estabilitat, solvència o bon funcionament, tret de quan constitueixi una infracció molt greu en virtut de l’article 15.

m) L’incompliment de les obligacions de protecció que no siguin les descrites per a les situacions previstes en el paràgraf

k) de l’article 15.

n) L’incompliment de les normes relatives a l’execució dels pagaments, quan afecti un nombre significatiu d’operacions.

o) Aplicar comissions per informació o serveis, en qualsevol forma que no sigui la permesa per la llei o contractes.

p) L’incompliment dels requisits expressos de l’INAF respecte a accions o mesures de correcció.” Disposició final quarta. Modificació de l’article 3 de la Llei 8/2013 , del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera S’afegeixen dos noves lletres,

e) i f), a l’article 3, amb el redactat següent: “e) Entitats de pagament; i

f) Entitats de diner electrònic.” Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 10/2013 , del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances

1. L’apartat 5 de l’article 28 ha de dir el següent: “5. La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa segons la tipologia d’entitat, d’acord amb el que s’estableix a continuació:” Tipus d’entitat Quota tributària de la taxa de creació Entitats bancàries 30.000 euros Entitats –no bancàries– de crèdit especialitzat 10.000 euros Societats financeres d’inversió 12.000 euros Agències financeres d’inversió 8.000 euros Societats gestores de patrimonis 6.000 euros Assessors financers 2.000 euros Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva 6.000 euros Entitats de pagament 6.000 euros Entitats de diner electrònic 6.000 euros

2. S’inclou un nou article 38, amb el redactat següent: “Article 38. Taxa de supervisió anual per a les entitats de pagament andorranes

1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats de pagament andorranes.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’INAF.

3. L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat de pagament andorrana supervisada.

4. La quota tributària de supervisió ascendeix fins a: - 500 euros en el cas d’entitats de pagament que només proporcionen el servei de pagament d’enviament de diners. - 1.000 euros en cas que l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per a una operació de pagament es doni mitjançant un dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI i el pagament es fa a l’operador de telecomunicacions, sistema de TI o operador de xarxa que actua únicament com un intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis. - 3.000 euros si l’entitat de pagament proporciona qualsevol de la resta de serveis de pagament indicats a l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

5. Meritació i liquidació: Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa pren fi arran de la baixa de l’entitat.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita l’INAF a actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’índex de preus al consum. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’INAF ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la Llei de pressupost.”

3. S’inclou un nou article 39, amb el redactat següent: “Article 39. Taxa de supervisió anual de les entitats de diner electrònic andorranes

1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats de pagament electrònic andorranes.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’INAF.

3. L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat de diner electrònic andorrana supervisada.

4. Aquesta taxa de supervisió ascendeix fins a 3.000 euros.

5. Meritació i liquidació: Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa pren fi arran de la baixa de l’entitat.

6. Actualització i modificació de la taxa:

a) S’habilita l’INAF a actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’índex de preus de consum. A aquest efecte, mitjançant un comunicat tècnic, l’INAF ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la Llei de pressupost.”

4. L’article 38 queda numerat com a article 40. Disposició final sisena. Autorització per al desenvolupament normatiu subsegüent El Govern pot dictar qualsevol disposició necessària per desenvolupar, aplicar i fer complir les disposicions d’aquesta Llei. El Govern pot delegar a l’INAF tota o part de l’aprovació d’aquestes disposicions. Disposició final setena. Entrada en vigor Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.