Article 86. Efectes sobre acords de compensació contractual o les garanties d’un acord de garantia financera

Article 86. Efectes sobre acords de compensació contractual o les garanties d’un acord de garantia financera

1. El fet que una o ambdues parts d’un acord de compensació contractual o de garantia financera hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció, no pot ser causa per declarar nul o rescindir l’acord de compensació contractual o de garantia financera o l’aportació d’una garantia financera en virtut del dit acord en els casos següents:

a) Quan l’inici d’un dels procediments descrits en aquest apartat sigui posterior a la formalització de l’acord de garantia o a l’aportació de la garantia o l’adopció de les dites mesures, o quan la formalització o l’aportació s’hagi produït en un període de temps determinat, anterior a l’obertura del dit procediment o a l’adopció de les dites mesures, i definit per referència a l’obertura esmentada i adopció, o en funció de l’adopció de la resolució de les mesures o altres esdeveniments en el transcurs dels procediments o mesures esmentats.

b) Quan l’inici o obertura d’un dels procediments descrits en aquest apartat es produeixi el mateix dia però abans que hagi estat formalitzat un acord de garantia financera o que s’hagi aportat la garantia financera, la garantia és jurídicament executable i vinculant amb tercers sempre que el beneficiari pugui provar que no tenia coneixement ni havia de tenir-lo de l’obertura del dit procediment o de l’adopció de les dites mesures.

2. L’obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1 no és causa per anul·lar o rescindir l’aportació d’una garantia financera, d’una garantia financera complementària o d’una garantia financera equivalent, en els casos d’exercici dels drets de substitució o utilització, sempre que:

a) L’aportació de les dites garanties, ja siguin inicials, complementàries o substitutives, s’hagi efectuat el dia d’obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1, però amb anterioritat a la resolució que ha motivat l’obertura del dit procediment o l’adopció de les dites mesures, o s’hagi efectuat en un període de temps determinat, anterior a l’obertura del dit procediment o a l’adopció de les dites mesures, i definit per referència a l’obertura esmentada i adopció, o en funció de l’adopció de la resolució de les mesures o altres esdeveniments en el transcurs dels procediments o mesures esmentats.

b) L’obligació financera principal s’hagi contret en una data anterior a la de l’aportació de la garantia financera, de la garantia complementària o de la garantia equivalent.

3. Als efectes d’aquest capítol, s’entén per “inici o obertura” d’un dels procediments descrits a l’apartat 1 la resolució judicial que declari la cessació de pagaments i el corresponent procediment d’arranjament judicial o de fallida.

4. Els acords de garantia financera no es veuen limitats, restringits ni afectats de cap manera pel fet que una o ambdues parts d’un acord hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció i poden executar-se, immediatament, de forma separada, d’acord amb els pactes entre les parts i el que està previst en aquest article.

5. Els acords de garantia financera o l’aportació d’aquestes garanties, formalitzades o aportades, anteriors a l’obertura d’un procediment concursal o de liquidació administrativa només poden rescindir-se o impugnar-se a l’empara del que disposen els articles 26 a 31 del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre de 1969, si es demostra frau en el moment en què les garanties van ser contractades.