Article 35 bis. Condicions d’aplicació a la provisió d’informació

Article 35 bis. Condicions d’aplicació a la provisió d’informació

1. Quan a efectes d’aquest capítol s’exigeixi la facilitació d’informació en un suport durador, les entitats operatives del sistema financer poden facilitar la informació en un suport durador que no sigui paper, sempre que:

a) La provisió de la informació en un mitjà diferent del paper resulti apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme.

b) El receptor de la informació, quan tingui la possibilitat d’escollir entre la recepció en paper o en un altre suport durador esculli de forma específica la provisió de la informació en aquell altre suport durador.

2. Quan l’entitat operativa del sistema financer, amb l’objectiu de complir les obligacions d’informació a clients establertes per aquesta Llei i el seu desplegament normatiu, faciliti la informació mitjançant el lloc web, i la informació no vagi dirigida de forma particular al client, s’han de complir les condicions següents:

a) La provisió de la informació mitjançant el lloc web ha de resultar apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme.

b) El client ha de consentir de forma específica que se li faciliti la informació en aquest suport.

c) S’ha de notificar de forma electrònica al client la direcció del lloc web, i la ubicació concreta del lloc on es pot accedir a la informació.

d) La informació ha d’estar actualitzada.

e) La informació ha de ser accessible de forma contínua mitjançant el lloc web durant el període de temps raonable que el client pugui necessitar per examinar-la.

3. A efectes d’aquest article, la provisió d’informació mitjançant comunicacions per la via electrònica es considera apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme sempre que hi hagi proves que indiquin que el client té accés de forma regular a Internet. En aquest sentit, constitueix una prova vàlida per acreditar que el client té accés de forma regular a Internet la comunicació d’una adreça de correu electrònic per part del client.