Article 19

Article 19

Auditories externes

1. Les entitats operatives del sistema financer tenen l’obligació d’auditar els seus comptes anuals individuals i, en el seu cas, consolidats. Les entitats operatives del sistema financer creades durant el darrer trimestre de l’any poden sol·licitar autorització a l’INAF per quedar excloses d’aquesta obligació durant el primer any, sempre que l’INAF ho consideri apropiat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, dels productes i serveis prestats i dels riscos als quals està exposada. En aquest cas, han de presentar la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.

2. Sense perjudici de les normes tècniques instrumentals de l’INAF relatives als comptes anuals, les entitats mencionades a l’apartat primer han de trametre a l’INAF anyalment un exemplar dels seus comptes anuals individuals i consolidats, juntament amb el corresponent informe d’auditoria. La tramesa dels estats financers auditats a l’INAF s’ha de dur a terme en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici o període objecte d’auditoria.

3. Les entitats operatives del sistema financer han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la junta general d’accionistes de les entitats operatives del sistema financer, responsables del nomenament dels auditors externs, a partir d’una proposta del consell d’administració i prèvia autorització de l’INAF. Per tal de donar compliment als preceptes establerts en aquesta Llei, el nomenament d’auditors ha de garantir que una entitat auditora és en tot moment responsable de l’auditoria de l’entitat operativa del sistema financer.

4. Sempre que sigui possible, les entitats mencionades a l’apartat primer i les entitats participades i controlades per qualsevol d’aquestes entitats han de tenir contractada la mateixa firma d’auditoria.

5. L’auditor extern i/o l’entitat auditora han d’esser independents de l’entitat auditada i no participar en la presa de decisions d’aquesta última. En aquest sentit, l’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació professional o laboral, ja sigui directament o indirecta, amb l’entitat auditada. L’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació financera, comercial o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirecta, amb l’entitat auditada, sobre la base de la qual l’INAF pugui arribar a la conclusió que la independència de l’entitat auditora i/o l’auditor extern estigui compromesa. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veiés compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.

6. Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC).

7. L’entitat auditora és nomenada per un període màxim de 4 anys renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament pugi excedir els 8 anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, el consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer, o la comissió del consell delegada a aquest efecte, ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar la conveniència o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert amb les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. El consell d’administració ha d’informar l’INAF dels criteris emprats per a aquesta avaluació i la seva conclusió i, en el seu cas, sol·licitar la corresponent autorització prèvia i, posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte.

8. Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en l’apartat anterior.

9. La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’entitat auditada. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.

10. Els auditors externs han de comunicar qualsevol fet o decisió relatius a les entitats mencionades a l’apartat 1 dels quals hagin tingut coneixement durant la realització de l’auditoria externa i que puguin:

a) Afectar significativament l’estabilitat de l’entitat operativa del sistema financer;

b) Constituir una infracció greu o molt greu del règim disciplinari del sistema financer o un incompliment de la llei, els reglaments o les disposicions administratives que estableixen les condicions d’autorització o que regulen de manera específica l’exercici de les activitats de les entitats operatives del sistema financer;

c) Afectar el principi d’empresa en funcionament de l’entitat operativa del sistema financer;

d) Implicar la denegació de la certificació dels comptes o de l’emissió de reserves. Els auditors externs també tenen l’obligació de comunicar qualsevol fet o decisió dels quals tinguin coneixement en el curs de la realització de l’auditoria externa, en una entitat que tingui vincles estrets resultants d’una relació de control amb una entitat operativa del sistema financer on estan duent a terme la funció encomanada, quan aquests puguin tenir una notable o greu incidència sobre una entitat operativa del sistema financer o estiguin relacionats amb els apartats

a) a

d) del paràgraf anterior. La comunicació s’ha de fer mitjançant un informe amb caràcter immediat al consell d’administració de l’entitat auditada i aquesta té l’obligació de remetre’n una còpia a l’AFA. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’AFA. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requisit és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes. La divulgació de bona fe a l’AFA per part dels auditors externs de qualsevol fet o decisió a què es refereix aquest apartat no constitueix una violació de les restriccions sobre la divulgació de la informació imposada per contracte o per qualsevol disposició legislativa, reglamentària o administrativa i no implica als auditors externs cap tipus de responsabilitat. Aquesta divulgació s’ha de fer simultàniament al consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer, tret que hi hagi motius justificats per què no es faci.

11. L’entitat auditora externa o els auditors han de facilitar a l’INAF, a part de la informació i els informes complementaris establerts en la legislació vigent i en les normes tècniques instrumentals de l’INAF, tota la informació sol·licitada per l’INAF en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor en una entitat operativa del sistema financer andorrà.

12. L’auditoria dels comptes anuals individuals i consolidats de les entitats operatives del sistema financer s’ha de realitzar d’acord amb l’establert a les Normes Internacionals d’Auditoria emeses per l’International Auditing and Assurance Standards Board. S’habilita l’INAF a establir normes complementàries a les esmentades en el punt anterior sempre que ho consideri oportú.

13. Les entitats d’auditoria i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions en entitats operatives del sistema financer andorrà, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

14. Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’AFA d’acord amb la legislació vigent, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.

15. Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.