Article 45. Determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles

Article 45. Determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles
1. Les entitats han de complir en tot moment el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles. El requisit mínim s’estableix com l’import dels fons propis i dels passius admissibles expressat en percentatge en relació amb el total dels passius i fons propis de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. Per a l’aplicació del que s’estableix en el paràgraf anterior, els passius dels derivats s’inclouen al passiu total sobre la base del reconeixement ple dels drets de compensació a la contrapart.
2. L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, fixa el requisit mínim de fons propis i passius admissibles exigibles a cada entitat i ha de comprovar que les entitats compleixen en tot moment aquest requisit. Aquesta determinació i comprovació s’ha d’efectuar en el moment d’elaborar, avaluar i mantenir els plans de resolució. L’AREB, en coordinació amb l’AFA, fixa el requisit mínim de fons propis i passius admissibles exigibles de les matrius al Principat d’Andorra a nivell consolidat i ha de comprovar que les matrius compleixen en tot moment aquest requisit. Aquesta determinació i comprovació s’ha de fer en el moment d’elaborar, avaluar i mantenir els plans de resolució.
3. Les entitats han de complir de manera individual el requisit mínim que s’estableix en aquest article. A més, les matrius al Principat d’Andorra també han de complir el requisit mínim establert en aquest article de manera consolidada. L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, pot aplicar el requisit mínim a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera.
4. El requisit mínim es fixa d’acord amb els criteris següents:
a) La necessitat de garantir la resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera mitjançant l’aplicació de qualsevol dels instruments de resolució.
b) La necessitat de garantir que, quan calgui, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compti amb els passius admissibles suficients per a una aplicació eficaç de l’instrument de la recapitalització interna.
c) La necessitat de garantir que, si el pla de resolució anticipa que determinades categories de passius admissibles podrien quedar excloses de la recapitalització interna en virtut del que s’estableix a l’article 44, o que podrien ser transmeses totalment a un adquirent en virtut d’una transmissió parcial, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compti amb altres passius admissibles suficients perquè l’instrument de la recapitalització interna pugui aplicar-se de manera eficaç.
d) La mida, el tipus d’empresa, el model de finançament i el perfil de risc de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
e) La mesura en què el sistema de garantia de dipòsits pot contribuir al finançament de la resolució.
f) La mesura en què la inviabilitat de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera tindria un efecte advers en l’estabilitat financera a causa, entre altres factors, del fenomen de contagi com a conseqüència de la seva interconnexió amb altres entitats o amb la resta del sistema financer. Si escau, també s’ha de tenir en compte el requisit consolidat fixat per al grup.
5. Els passius admissibles poden computar a l’efecte de complir el requisit mínim, quan compleixin les condicions que s’estableixen a l’apartat següent.
6. Els passius admissibles, inclosos els instruments de deute subordinat i els préstecs subordinats que no puguin considerar-se com a capital addicional de nivell 1 o de nivell 2, s’han d’incloure en l’import dels fons propis i passius admissibles que s’estableixen en aquest article, quan es compleixin les condicions següents:
a) Que l’instrument s’hagi emès i estigui completament desemborsat.
b) Que el passiu no es degui a la pròpia entitat, ni estigui recolzat o garantit per la mateixa entitat.
c) Que l’adquisició de l’instrument no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
d) Que el passiu no provingui d’un instrument derivat.
e) Que el passiu no provingui d’un dipòsit dels que s’estableixen a la lletra
b) de l’apartat 1 de la disposició addicional segona del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides. A l’efecte del que s’estableix a la lletra d), quan un passiu atorgui al seu propietari un dret d’amortització anticipada, s’ha de considerar que la data de venciment d’aquest passiu correspon a la primera data en què pugui exercir-se aquest dret.
7. Quan un passiu estigui regulat per la normativa d’un país tercer, l’AREB pot exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que demostri que tota decisió consistent a amortitzar o a convertir aquest passiu seria efectiva d’acord amb la normativa de l’esmentat país tercer. Si l’AREB té dubtes sobre la seva admissibilitat, aquest passiu no computarà per al requisit mínim de fons propis i de passius admissibles. El requisit mínim a nivell consolidat s’ha de determinar, com a mínim, sobre la base dels criteris que s’estableixen a l’apartat 4, i s’ha de tenir en compte si les filials del grup en països tercers són objecte de resolució separada o no, d’acord amb el pla de resolució.
8. Quan una entitat hagi de demostrar, d’acord amb l’apartat 7, que qualsevol decisió d’una autoritat de resolució consistent a amortitzar o a convertir un passiu admissible és efectiva d’acord amb la normativa del país tercer que correspongui, ho ha de fer tenint en compte les clàusules del contracte que regula el passiu, els acords internacionals sobre reconeixement de procediments de resolució i altres qüestions oportunes.
9. L’AREB pot autoritzar que el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles es compleixi de manera parcial, amb caràcter consolidat o individual, mitjançant instruments contractuals de recapitalització interna.
10. Per a que un instrument pugui ser considerat com instrument contractual de recapitalització interna segons l’apartat anterior, l’AREB ha de comprovar que l’instrument:
a) conté una clàusula contractual que estipuli que, quan una autoritat de resolució decideixi aplicar a aquesta entitat l’instrument de recapitalització interna, aquest s’amortitzi o es converteixi en la mesura necessària abans de que s’amortitzin o es converteixin altres passius admissibles, i
b) està supeditat a un acord, compromís o disposició de subordinació vinculant, en virtut del qual, si concorren procediments concursals ordinaris, l’instrument es classifiqui en un rang inferior a altres passius admissibles i que no es pugui reemborsar fins que no s’hagin liquidat altres passius admissibles que estiguin pendents.
11. L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa al requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat del grup, o implicar-les en la determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat.
12. L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en la determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat del grup d’acord amb el que preveu l’article 62.