Article 2. Modificació de l’article 34 de la Llei de relacions laborals

Article 2. Modificació de l’article 34 de la Llei de relacions laborals
Es modifica l’article 34 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent: “Article 34. Suspensió per paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant
1. La relació laboral queda en suspens, per al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, durant el període previst a l’apartat 2 per paternitat o per tractar-se de la parella que hagi reconegut legalment l’infant. En cas de part múltiple, el període s’amplia en dos setmanes més per cada infant addicional, així com en el supòsit de discapacitat de l’infant dictaminada per la Comissió Nacional de Valoració (Conava).
2. El període de suspensió s’amplia progressivament cada any, fins al 2030, i es determina en funció de l’any de naixement de l’infant, d’acord amb les regles següents:
a) Per a l’any 2026, el període és de sis setmanes.
b) Per a l’any 2027, el període és de deu setmanes.
c) Per a l’any 2028, el període és de catorze setmanes.
d) Per a l’any 2029, el període és de disset setmanes.
e) Per a l’any 2030 i successius, el període és de vint setmanes.
3. Abans d’iniciar-se el període de suspensió, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant ha de notificar per escrit a l’empresa en la qual presta els serveis el període en què utilitzarà aquest dret, amb un preavís mínim de tres mesos llevat en cas de força major. L’empresa ho ha de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Quan el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant treballi a la mateixa empresa que la mare, la direcció empresarial pot limitar l’exercici simultani del període de suspensió previst en aquest article amb el període de suspensió previst per a la mare, quan concorrin causes fonamentades i objectives, degudament motivades per escrit, i limitades als supòsits següents:
a) Pertinença simultània al mateix departament, unitat funcional o servei essencial, quan la coincidència dels períodes de suspensió impedeixi garantir la continuïtat mínima de l’activitat.
b) Empreses de menys de cinquanta persones treballadores, quan la simultaneïtat generi una afectació organitzativa rellevant i no hi hagi alternatives raonables de reorganització interna.
c) Existència d’una necessitat justificada de manteniment d’un servei crític, vinculada a raons tècniques, de seguretat, sanitàries, operatives o contractuals que en facin necessària la continuïtat. Aquesta limitació no pot afectar en cap cas el gaudiment de les dos setmanes de suspensió obligatòries establertes a l’apartat 4.
4. El període de suspensió per al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant és intransferible i s’ha d’iniciar des de l’endemà de la finalització del període regulat a l’article 67.1.d). Les dos setmanes ininterrompudes immediatament posteriors a la finalització del període regulat a l’article 67.1.d) són de gaudiment obligatori i simultani amb la mare. A partir de l’1 de gener del 2030, el còmput de les dos setmanes de suspensió obligatòries comença a partir de la data del part.
5. El gaudiment del període de suspensió restant és facultatiu. En cas que es faci ús d’aquest període, s’ha de gaudir de manera ininterrompuda a comptar del seu inici, sense que hagi de gaudir-se consecutivament al període previst a l’apartat 4. En tot cas, el període de suspensió facultatiu pot començar, a tot tardar, l’endemà del dia en què la mare hagi finalitzat el seu període de suspensió facultatiu.”