Disposició transitòria segona. Aplicació de la disposició final primera

Disposició transitòria segona. Aplicació de la disposició final primera

1. La denegació de la primera renovació de l’autorització de residència i treball per no haver acreditat el nivell de català previst a la disposició final primera d’aquesta Llei, que afegeix un article 54 bis i que modifica l’article 58 de la Llei 9/2012 , del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, és aplicable a les persones que sol·licitin per primera vegada l’obtenció de l’autorització a partir de l’entrada en vigor del reglament de quota corresponent.

2. No obstant això i el que disposen els articles 54 bis i 58 referits, fins al 26 d’abril del 2026, les persones que sol·licitin la primera renovació de l’autorització de residència i treball han d’acreditar el seguiment de la formació de llengua catalana que estableixi el reglament de quota corresponent i queden exemptes d’acreditar el nivell A1 de català. En cas que la persona titular acrediti que no ha pogut seguir la formació de llengua catalana per motius justificats, el Servei d’Immigració pot atorgar la primera renovació. En aquest cas la persona titular ha d’acreditar haver obtingut el nivell A2 de català abans de la segona renovació i, en el cas que no ho faci, el Servei d’Immigració denega la renovació.

3. Queden dispensades de seguir aquesta formació les persones que acreditin els coneixements de llengua catalana que s’estableixin reglamentàriament.

4. En el termini màxim de cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha de dictar les disposicions reglamentàries necessàries a l’efecte d’exigir, per a la renovació de les autoritzacions de residència i treball per compte propi, de treball de fronterer, de residència sense treball i de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria, els nivells A1 i A2 de català.