Article 20. Competència judicial per a la dissolució

Article 20. Competència judicial per a la dissolució

1. La competència per declarar la dissolució d’un partit polític correspon en exclusiva al Tribunal Superior.

2. Coneixerà de les demandes de dissolució i dels seus incidents:

a) La Sala penal, si la demanda es basa en la causa prevista a la lletra

a) de l’article 19.1.

b) La Sala administrativa, si la demanda es basa en les altres causes previstes a l’apartat 1 de l’article 19 o en el supòsit previst a la lletra

a) de l’apartat 1 de l’article 18. Si la demanda es basa en la lletra

a) de l’article 19.1 i en una altra causa del mateix article, la sala competent serà la Sala penal.

3. Contra la sentència de la sala del Tribunal Superior es podrà interposar recurs davant del propi Tribunal Superior, que serà conegut pels magistrats que no hagin participat en la sentència recorreguda. Contra aquesta sentència, si escau, es podrà interposar recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.

4. El procediment davant del Tribunal Superior es tramitarà de manera urgent i preferent.

5. En una causa de dissolució es pot demanar com a mesura cautelar la suspensió d’activitats del partit polític. Aquesta petició es tramitarà com incident dins del procés general, amb urgència i amb caràcter preferent.

6. La dissolució d’un partit polític la insta el propi partit o el Fiscal General de l’Estat.