Article 2. El saig

Article 2. El saig

1. El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, i per a les altres funcions descrites en aquesta Llei i les altres lleis aplicables, a petició de les persones i les entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte. Aquesta prerrogativa s’exerceix en el marc de les atribucions definides en aquesta Llei i sota el control de les autoritats judicials o administratives competents, tal com queda determinat igualment en aquesta Llei.

2. El saig té la condició de cooperador de l’Administració de Justícia, en el sentit que estableix el títol VII de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

3. El saig exerceix les seves funcions amb total autonomia i independència, i en règim de lliure i lleial competència, en el marc de les disposicions d’aquesta Llei. En l’exercici de la professió, el saig està sotmès a la Constitució, a les lleis i a les normes i els usos que conformen la deontologia de la professió, com també al control dels òrgans jurisdiccionals o administratius competents i del ministeri competent en matèria de justícia, d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

4. Els saigs s’han de dotar dels mitjans humans, tècnics i materials necessaris per al compliment degut de les funcions que tenen encomanades, segons determini el ministeri competent en matèria de justícia, previ informe no vinculant de la Cambra de Saigs.