Article 57. Modificació de l’article 30 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals

Article 57. Modificació de l’article 30 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals

Es modifica l’article 30 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent: “Article 30. Contracte de treball a distància o teletreball

1. El treball a distància o teletreball es refereix a la forma d’organització d’una activitat laboral en la qual un treball que es pot realitzar dins els locals de l’empresa, s’efectua per la persona assalariada fora d’aquests locals de manera voluntària i utilitzant les tecnologies de la informació i de la comunicació.

2. Qualsevol persona assalariada pot ser contractada a través de qualsevol tipologia de contracte mitjançant la modalitat del treball a distància o teletreball. La persona assalariada té el dret a percebre la retribució total establerta d’acord amb el seu grup professional i té els mateixos drets i deures que les persones assalariades que presten els seus serveis dins els locals de l’empresa, excepte els que siguin inherents a la realització del treball de manera presencial.

3. El contracte de treball a distància o teletreball s’estableix en el marc d’un conveni col·lectiu o mitjançant un reglament intern de l’empresa. A manca de conveni col·lectiu o reglament intern, es pot establir mitjançant un acord entre la persona assalariada i l’empresari.

4. El treball a distància o teletreball es pot constituir en el moment inicial de la contractació o posteriorment i, en tot cas, caldrà que l’empresari informi d’aquest canvi de modalitat contractual la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant la presentació del formulari que a l’efecte estableixi aquesta entitat.

5. Per poder establir la modalitat de treball a distància o teletreball, la persona assalariada i l’empresari han de convenir com a mínim i per escrit:

a) Les modalitats d’execució de l’organització del treball a distància o teletreball per part de la persona assalariada.

b) Les modalitats de control del temps de treball o de regulació de la càrrega de treball.

c) La determinació de les franges horàries en què l’empresari pot contactar amb la persona assalariada.

d) L’empresa i la persona assalariada poden acordar que la flexibilització horària regulada en els punts anteriors inclogui treball en horari nocturn, sense que li siguin d’aplicació les obligacions establertes a l’article 75 relatives al plus de nocturnitat. La iniciativa de dur a terme treball en hores nocturnes correspon a la persona assalariada, i correspon a l’empresa la lliure acceptació o denegació d’aquesta. No obstant l’anterior, resta prohibit el treball en hores nocturnes als menors de divuit anys i a les assalariades embarassades o durant el període de cura i atenció del fill menor de fins a nou mesos.

e) Les condicions de reversibilitat del treball a distància o teletreball en el treball dins els locals de l’empresa.

6. El desenvolupament del treball a distància o teletreball ha de ser sufragat o compensat per l’empresa, i no pot suposar l’assumpció per part de la persona assalariada de despeses relacionades amb els equips, les eines i altres mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.

7. El refús per part de la persona assalariada d’acceptar la modalitat de treball a distància o teletreball no és motiu d’extinció, suspensió o modificació del contracte de treball inicial.

8. L’accident esdevingut en el lloc on la persona assalariada executa el treball a distància o teletreball durant l’exercici de la seva activitat professional es presumeix un accident de treball, d’acord amb el que estableix la Llei de la Seguretat Social.”