Article 1. Dret de sindicació

Article 1. Dret de sindicació

1. Tots els treballadors tenen dret a constituir organitzacions sindicals de la seva lliure elecció, amb la finalitat de protegir, promoure i defensar els seus interessos econòmics i socials, i també a afiliar-s’hi o separar-se’n lliurement, de conformitat amb els estatuts d’aquestes organitzacions.

2. Als efectes d’aquesta Llei es consideren treballadors tant els que són subjectes d’una relació laboral com els que ho són d’una relació de caràcter administratiu o estatutari al servei de les administracions públiques. No obstant això, els treballadors autònoms que no tinguin treballadors al seu servei i els treballadors que hagin cessat en la seva activitat a causa de la seva incapacitat laboral o jubilació, poden afiliar-se a les organitzacions sindicals constituïdes, d’acord amb el que disposa aquesta Llei, però no poden fundar sindicats que tinguin per objecte la tutela dels seus interessos singulars, sense perjudici de la seva capacitat per constituir associacions, d’acord amb la seva legislació específica.

3. L’exercici del dret de sindicació per part dels membres del Cos de Policia, del Cos Penitenciari, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, així com d’altres cossos especials que es puguin crear en l’esdevenidor, es regeix per la normativa específica que els sigui aplicable i, de manera complementària i supletòria, per les disposicions de la Llei i de la normativa que la desenvolupi.

4. Els batlles, els magistrats i els fiscals no poden pertànyer a cap sindicat.