Llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns

Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració
1. L’Administració general i els comuns han d’exercir les seves competències i han de regir les seves relacions d’acord amb els principis de lleialtat institucional i de col·laboració. A aquest efecte:
a) Han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions.
b) No poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres administracions.
c) Han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les seves competències.

Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei és aplicable a l’Administració general i als comuns.
2. Els capítols tercer i quart s’apliquen també als organismes públics i a les entitats públiques i parapúbliques que, a l’efecte d’aquesta Llei, es consideren altres administracions.

Article 3. Informació mútua
1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències.
2. A l’efecte de l’apartat primer, l’Administració general i els comuns poden sol·licitar a les altres administracions referides a l’apartat 2 de l’article 2 que els facilitin la informació que sigui necessària per a l’exercici adequat de les seves competències. La sol·licitud d’informació s’ha de motivar.
3. L’Administració general pot denegar la informació requerida si compromet la seguretat nacional, la seguretat pública, les relacions exteriors, la investigació i sanció de delictes i faltes administratives, els interessos bàsics de l’economia o si existeix qualsevol altre imperatiu que derivi de les lleis o que justifiqui una necessitat de reserva. Pot denegar-la igualment si considera que no està suficientment justificada per raó de la competència comunal que s’hagi d’exercir.
4. Els comuns poden denegar la informació requerida si compromet la investigació i sanció de delictes i faltes administratives, o si existeix qualsevol imperatiu que derivi de les lleis que justifiqui una necessitat o obligació de reserva. Poden també denegar-la si consideren que no està suficientment justificada per raó de la competència que s’hagi d’exercir.
5. Queda exclosa de l’intercanvi la informació que afecti el secret professional i la propietat intel·lectual, la igualtat de les parts en els procediments judicials, el secret de les deliberacions dels òrgans que així ho tinguin establert per llei i la garantia de confidencialitat dels procediments de decisió i actuació, així com qualsevol altra informació que la llei restringeixi o que pugui causar perjudicis als drets legítims de tercers. Les autoritats i el personal que rebin informació de les altres administracions queden subjectes als mateixos deures de reserva que afecten l’administració que l’ha transmès i només poden utilitzar-ne amb la finalitat d’exercir les competències pròpies.
6. L’intercanvi d’informació se sotmet a la Llei qualificada de protecció de dades personals.

Article 4. Assistència mútua
1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament l’assistència que sigui necessària per a l’exercici de les seves competències respectives. Els òrgans competents per dirigir i rebre les sol·licituds d’assistència són, per part de l’Administració general, el cap de Govern i els ministres, i per part dels comuns, els cònsols.
2. La sol·licitud d’assistència pot ser denegada per alguna de les causes següents:
a) Manca de competència de l’administració sol·licitant.
b) Manca de competència de l’administració sol·licitada per realitzar l’actuació sol·licitada.
c) Manca de mitjans suficients per prestar l’assistència.
d) Producció de perjudicis greus als interessos que té encomanats l’administració sol·licitada en cas de prestar l’assistència. La denegació de la sol·licitud ha de ser motivada i s’ha de comunicar en el termini de dos mesos des que es rep. La sol·licitud es considera acceptada si no ha rebut una resposta en el termini de dos mesos des de que la rep l’administració sol·licitada.
3. La sol·licitud ha de ser atesa en els seus termes o en els que, preservant la seva finalitat i utilitat, determini l’administració sol·licitada, si aquesta última considera que, ateses les seves competències i disponibilitats, no pot atendre-la en els termes sol·licitats.
4. Els costos que generi l’assistència sol·licitada són a càrrec de l’administració sol·licitant. L’administració sol·licitada ha de lliurar a la sol·licitant una estimació dels costos que pot suposar l’actuació sol·licitada. L’administració sol·licitant disposa de quinze dies per confirmar o renunciar a l’assistència sol·licitada. Transcorregut aquest termini sense pronunciar-se, es considera que l’administració sol·licitant desisteix de la petició d’assistència. Les administracions públiques poden constituir convenis per establir taules de costos d’actuacions d’assistència i regles sobre reemborsament i compensació de despeses d’assistència.

Article 5. Mancomunitats de serveis i obres
1. Els comuns i les altres corporacions locals poden crear mancomunitats per prestar i executar en comú serveis i obres de la seva competència.
2. Les mancomunitats tenen personalitat jurídica pròpia i, per al desenvolupament i l’execució de les seves funcions, disposen de les potestats dels comuns i de les altres corporacions locals.
3. Les mancomunitats de serveis i obres les creen els comuns, segons el procediment que estableix l’apartat següent, i es regeixen pels seus propis estatuts, així com per la legislació aplicable als comuns. En aquest sentit, les mancomunitats de serveis i obres estan sotmeses al control fiscal de la intervenció comunal el que implica que els seus comptes estaran inclosos en els pressupostos i liquidacions comunals i, en conseqüència, estaran sotmesos al control del Tribunal de comptes. Nogensmenys, i a tots els efectes escaients, cada comú només haurà de fer constar la part proporcional que li correspon a la seva participació a la mancomunitat, com també el seu endeutament que ha de computar a efectes de càlcul de l’endeutament comunal.

Article 6. Procediment de creació
El procediment de creació d’una mancomunitat ha de seguir els tràmits següents:
a) La iniciativa per crear una mancomunitat ha de ser aprovada pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en vulguin formar part.
b) Els consells dels comuns i els òrgans de govern de les corporacions locals que participin en la mancomunitat han d’aprovar inicialment el conveni de creació de la mancomunitat, que ha d’incloure els seus estatuts.
c) El conveni de creació de la mancomunitat el signen els cònsols dels comuns i els representants de les corporacions locals que en formin part, es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i entra en vigor el dia que es publica, llevat que al mateix conveni s’estableixi un altre termini.

Article 7. Estatuts
Els estatuts de la mancomunitat han de determinar, com a mínim:
a) Els comuns i les altres corporacions locals que en formin part.
b) La denominació i el domicili.
c) L’objecte, amb indicació precisa dels serveis i de les obres que assumeixi.
d) Els òrgans de direcció i de gestió així com la concreció de les seves competències. e)Les normes d’organització i de funcionament, inclosa la relació amb els comuns que en formen part.
f) El procediment de reforma dels estatuts, que ha de comptar amb l’aprovació dels comuns que en formin part.
g) Els recursos humans i materials assignats.
h) Els recursos econòmics i financers per complir les seves funcions.
i) La duració i la dissolució.
j) La liquidació.

Article 8. Òrgans
1. Els òrgans de direcció de la mancomunitat han de ser representatius dels comuns i de les corporacions locals que en formen part. En tot cas, han de comprendre el següent:
a) Un consell de mancomunitat format per càrrecs electes en el nombre i la proporció que es fixi en els estatuts, i on estiguin representats tots els comuns o altres corporacions locals que en formin part;
b) Un consell de direcció elegit pel consell de mancomunitat que ha d’estar format per funcionaris o agents de l’administració de caràcter indefinit, en el nombre que es fixi en els estatuts. El consell de direcció és responsable davant el consell de mancomunitat. 2.- Pel que fa les seves competències, ultra les establertes en els estatuts, el consell de la mancomunitat per contractar personal propi, ha de sol·licitar un informe previ i preceptiu al consell de direcció justificant la necessitat econòmica i funcional de la contractació, tot respectant els criteris de publicitat i concurrència públics, sempre i quan les tasques a dur a terme pel personal propi de la mancomunitat requereixin d’una qualificació especifica i no puguin ser coberts per un funcionari o agent de l’administració de caràcter indefinit.

Article 9. Durada, adhesió i retirada
1. Les mancomunitats es poden crear per un temps indefinit o per una durada determinada.
2. Els estatuts han d’establir els supòsits de retirada i dissolució i, si escau, els de pròrroga automàtica. Els acords de retirada i, si escau, de dissolució han de ser adoptats pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en formen part.
3. Els comuns que no formin part d’una mancomunitat poden sol·licitar-hi l’adhesió, que requereix l’acord favorable del consell de la mancomunitat i de tots els consells dels comuns que en formen part. L’adhesió es produeix mitjançant conveni específic i modificació dels estatuts, a l’efecte exclusivament d’adaptar-los a l’ingrés del nou membre i sense alterar-ne la denominació, l’objecte social, el domicili, l’estructura organitzativa, la durada i altres elements bàsics, amb la continuïtat de la personalitat jurídica de la mancomunitat i dels seus drets i obligacions.

Article 10. Realització d’obres i gestió de serveis
Quan la realització de les obres i la gestió de serveis exigeix formalitzacions contractuals s’han d’adequar a la legislació vigent en matèria de contractació pública.

Article 11. Personal
1. Els comuns han d’adscriure personal propi a la mancomunitat i als serveis mancomunats.
2. Excepcionalment, i per tasques que requereixin d’una qualificació específica, i sempre que no es pugui cobrir per un funcionari o agent de l’administració a caràcter indefinit en servei, el consell de la mancomunitat podrà procedir a la contractació de personal propi, previ informe preceptiu emès pel consell de direcció que justifiqui la necessitat econòmica i funcional de la contractació, tot respectant els criteris de publicitat, concurrència, així com les graelles salarials establertes prèviament pel consell de la mancomunitat, en base a les existents als comuns o altres administracions que en formin part.
3. El personal dels comuns adscrit als serveis mancomunats, així com el personal propi de la mancomunitat, exerceix les seves funcions en tot el territori dels comuns mancomunats.

Article 12. Encàrrecs de gestió
1. L’Administració general i els comuns poden encarregar a un òrgan o una entitat d’una altra administració la realització material d’activitats, funcions i serveis de la seva competència, per raons tècniques, d’eficàcia o d’eficiència.
2. L’encàrrec de gestió no modifica la titularitat de la competència ni suposa la delegació de la mateixa competència. Els actes que, en exercici de l’encàrrec de gestió, afectin drets de tercers els ha de dictar l’òrgan que té la competència o bé, en tot cas, li han de ser imputats al mateix òrgan.
3. L’encàrrec de gestió es formalitza mitjançant un conveni entre les administracions implicades.

Article 13. Capacitat per establir convenis de col·laboració
L’Administració general, els comuns i les altres administracions poden establir convenis entre si per col·laborar en la realització de tasques i funcions d’interès comú, dins de l’àmbit de les seves competències.

Article 14. Procediment
1. Els convenis han de ser aprovats pel Govern, pels respectius consells de Comú i, si escau, pels òrgans de gestió i administració de les altres administracions.
2. Els convenis han de ser signats pel cap del Govern o pel ministre responsable del sector, per part de l’Administració General; pel que fa als comuns, pels cònsols respectius o pels consellers de Comú que tinguin delegada la signatura; i pel que fa a les altres administracions, per l’òrgan que les representi.
3. Els convenis han de ser degudament registrats a cadascuna de les administracions signatàries i publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en el termini màxim d’un mes a comptar de la seva signatura.

Article 15. Contingut
1. Cada conveni ha de contenir, com a mínim:
a) Els òrgans que l’estableixen i la capacitat jurídica amb què actuen.
b) Les tasques i funcions que exerceix cada part.
c) El seu objecte, amb indicació de la finalitat perseguida i les actuacions que comprèn.
d) L’aportació de mitjans de cada part.
e) Si és el cas, els principis, modalitats, drets i altres disposicions en matèria de mobilitat de personal entre les administracions en conformitat amb les disposicions de la present llei i de la llei de la funció pública.
f) El finançament de les actuacions previstes.
g) Els mecanismes de seguiment, avaluació, interpretació i resolució de discrepàncies.
h) Les responsabilitats que es deriven de l’execució del conveni.
i) La durada i, si escau, la forma de prorrogar-lo.
j) El procediment de modificació.
k) El desistiment i la denúncia per alguna de les parts.
l) Les causes d’extinció, així com la forma de concloure les actuacions en curs per al supòsit d’extinció.
2. En cas que el conveni estableixi un marc de la col·laboració general entre les administracions signants en un determinat sector, pot preveure que es concreti mitjançant protocols annexos. Els protocols formen part del conveni i tenen els seus mateixos efectes. El conveni pot establir un procediment simplificat per aprovar els protocols que, en tot cas, ha de comprendre la signatura dels òrgans que figuren com a signants del conveni.

Article 16. E fectes i control
1. Els convenis obliguen les parts que els han signat. Les seves obligacions són exigibles davant la jurisdicció administrativa.
2. La signatura d’un conveni no altera la titularitat de les competències ni suposa la renúncia de la competència de les administracions participants.
3. Els convenis poden atribuir a un òrgan mixt format per totes les parts la resolució de controvèrsies sobre la seva interpretació i el seu compliment. Les resolucions d’aquest òrgan poden ser impugnades davant la jurisdicció administrativa.
4. La validesa dels convenis és controlada per la jurisdicció administrativa, sense perjudici de la competència del Tribunal Constitucional.
5. L’Administració general, els comuns i les altres administracions signatàries del conveni responen solidàriament davant de tercers. Els seus actes són recurribles en via administrativa o jurisdiccional d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.

Article 17. Principi de mobilitat
El personal de l’Administració general pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en els comuns, i el personal dels comuns pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en l’Administració general i els altres comuns, en els termes que s’estableixin en aquesta Llei i en la Llei de la funció pública.

Article 18. Modalitats de mobilitat
La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns es pot aplicar a través de la reubicació individual o col·lectiva per raons d’interès públic, de la comissió de serveis, o de qualsevol altra modalitat que estableixi la normativa relativa a la funció pública vigent, d’acord amb els requisits i les condicions que en aquesta s’hi prevegin.

Article 19. Drets
La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns està supeditada a l’aprovació o l’atorgament amb caràcter previs d’una norma o un conveni entre el Govern i els comuns, o entre els comuns, que estableixi els llocs de treball respectius que poden ser objecte d’aquesta mobilitat, les equivalències entre aquests llocs de treball d’acord amb el seu contingut i les seves característiques, i les normes sobre l’assumpció dels drets adquirits pel personal subjecte a la mobilitat que s’han de garantir en qualsevol cas i sempre d’acord a les disposicions que estableixi la Llei de la funció pública.

Article 20. Formació
L’Administració general i els comuns poden oferir, mitjançant conveni, les accions formatives que organitzin al personal de les altres administracions. Els convenis subscrits entre les diverses administracions han d’establir el reconeixement dels programes i les accions formatives en el si de cada administració. En tot cas, a l’expedient personal hi hauran de figurar les formacions a les quals el personal hi hagi participat.

Disposició derogatòria Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.