Disposició final desena. Modificació de la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat

Disposició final desena. Modificació de la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat
1. Es modifica l’article 2 de la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, del 20 de juny del 1996, que queda redactat com segueix: “Article 2. Prohibicions d’ús
1. Dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, queda prohibida tota utilització, ja sigui com a marca de productes o de serveis, ja sigui com a element d’aquesta marca, d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres
a) a
d) d’aquest apartat, així com de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms o signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei.
a) El nom o la forma abreujada del nom, els escuts heràldics, la bandera i altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves institucions, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives, així com els signes i els segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra;
b) El nom d’un estat o la forma abreujada d’aquest nom, els escuts heràldics, les banderes i els altres emblemes d’un estat o els signes i els segells oficials de control i de garantia adoptats per un estat;
c) El nom, les sigles, els escuts heràldics, la bandera o els altres emblemes d’una organització intergovernamental;
d) Els adjectius estatal, nacional, governamental, comunal i oficial , quan aquesta utilització és d’una natura que indueixi el públic a error.
2. Queda prohibida dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització en el comerç d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres
a) o
d) de l’apartat 1, o de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms i signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei.
3. Un estat solament es pot beneficiar de la protecció establerta als apartats 1 i 2 d’aquest article per al seu nom o la forma abreujada d’aquest nom, els seus escuts heràldics, les seves banderes i altres emblemes de l’estat, i també per als seus signes i segells oficials de control i de garantia, si garanteix dins el seu territori una protecció equivalent respecte al nom i a la forma abreujada d’aquest nom, als escuts heràldics, a la bandera i als altres emblemes, així com als signes i als segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra.
4. Queda prohibida, dins el territori andorrà, tota fabricació o comercialització de la bandera o dels escuts heràldics del Principat d’Andorra, de les seves parròquies, dels seus quarts o de les seves altres circumscripcions administratives feta sense autorització de l’autoritat competent.
5. Queda prohibida, dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització del nom o d’una forma abreujada del nom, dels escuts heràldics, de la bandera i d’altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves institucions, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives per tota associació o altra entitat sense ànim de lucre.”
2. S’afegeix un article 3 bis a la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, del 20 de juny del 1996, que queda redactat com segueix: “Article 3 bis. Recursos administratius i accions judicials de nul·litat en contra d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat
1. Tota persona que es consideri afectada per una autorització d’ús d’un signe d’Estat i que justifiqui un interès legítim pot interposar un recurs administratiu contra la decisió de l’autoritat competent que hagi autoritzat l’ús del signe d’Estat de què es tracti, de conformitat amb allò que s’estableixi en la normativa en vigor en cada moment en matèria de recursos administratius.
2. Sense perjudici del que està establert a l’apartat anterior, tota persona que justifiqui un interès legítim pot interposar una acció judicial davant l’autoritat judicial civil perquè una autorització d’ús de signe d’Estat es declari nul·la en cas que incorri en alguna de les prohibicions establertes en l’article 2 o en les disposicions reglamentàries que la desenvolupen.
3. Sense perjudici del que està establert als apartats anteriors, la validesa i l’eficàcia de les autoritzacions d’ús de signes d’Estat concedides respecte a l’ús del signe d’Estat com a elements d’una marca, un nom comercial o altre signe distintiu regit per una normativa nacional específica queden subjectes a la validesa i l’eficàcia dels drets de propietat als quals el signe d’Estat que escaigui s’incorpori com a element.
4. Tota autorització d’ús de signe d’Estat que hagi estat declarada nul·la és considerada nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit.
5. Quan la declaració de nul·litat d’una autorització d’ús de signe d’Estat ha esdevingut definitiva, l’autoritat judicial notifica la seva decisió a l’autoritat competent que correspongui amb la indicació que l’autorització d’ús de signe d’Estat és nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit.
6. L’acció de nul·litat regulada en aquest article no prescriu.”
3. S’afegeix un article 3 ter a la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, del 20 de juny del 1996, que queda redactat com segueix: “Article 3 ter. Publicació
1. Les autoritats competents publiquen les concessions d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat, així com les nul·litats d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat i qualsevol altra dada que s’estableixi reglamentàriament.
2. Reglamentàriament es fixen la forma i la periodicitat de les publicacions referides a l’apartat anterior.”