Disposició final quarta. Modificació de la Llei 12/2019 , del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 12/2019 , del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida
1. Es modifica l’article 9 de la Llei 12/2019 , del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent: “Article 9. Filiació dels fills nascuts mitjançant les tècniques de reproducció assistida
1. La filiació dels nascuts amb les tècniques de reproducció assistida es regula per la Llei qualificada de la persona i de la família i les altres disposicions relatives a aquesta matèria, amb les especificacions establertes en els articles següents.
2. En cap cas la inscripció del naixement en el Registre Civil no pot reflectir dades de les quals es pugui inferir el caràcter de la generació.”
2. Es modifica l’article 10 de la Llei 12/2019 , del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent: “Article 10. Determinació legal de la filiació
1. Ni la mare gestant ni el seu cònjuge o parella, una vegada han donat el seu consentiment formal, previ i exprés a una determinada fecundació amb gàmetes propis o amb la contribució d’un donant o de donants, no podran impugnar la filiació matrimonial o extramatrimonial del fill nascut com a conseqüència de tal fecundació.
2. La revelació de la identitat del donant en els supòsits en què es procedeixi de conformitat amb l’article 7.5 d’aquesta Llei no implicarà en cap cas la determinació legal de la filiació.”
3. Es modifica l’article 11 de la Llei 12/2019 , del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent: “Article 11. Premoriència del cònjuge o parella
1. No es pot determinar legalment la filiació ni reconèixer cap efecte o relació jurídica entre el fill nascut per l’aplicació de les tècniques que regula aquesta Llei i el cònjuge o parella difunts de la mare gestant si el material reproductor d’aquests no es troba en l’úter de la dona a la data de la mort.
2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, el cònjuge o parella pot donar el seu consentiment, en el document referit a l’article 8.3, en escriptura pública, en testament o document de voluntats anticipades, perquè el seu material reproductor pugui ser utilitzat en els vint-i-quatre mesos següents a la seva defunció per fecundar la seva cònjuge o parella. La dita generació produeix els efectes legals que deriven de la filiació matrimonial o extramatrimonial, segons escaigui. El consentiment per aplicar les tècniques en aquestes circumstàncies es pot revocar en qualsevol moment anterior a la realització de les tècniques.
3. Es presumeix atorgat el consentiment al qual es refereix l’apartat anterior quan el supervivent hagi estat sotmès a un procés de reproducció assistida ja iniciat per la transferència d’embrions constituïts amb anterioritat a la defunció de la seva parella i aquesta última no hagi expressat posteriorment i per escrit la seva negativa a la transferència d’aquells embrions. En aquests casos la transferència embrionària ha de tenir lloc en un termini màxim de vint-i-quatre mesos d’ençà del moment de la defunció.”