Article 74. Extinció

Article 74. Extinció

1. El patrimoni protegit s’extingeix per les causes següents:

a) Mort o declaració de mort de la persona beneficiària.

b) Pèrdua de la condició de persona amb discapacitat.

c) Renúncia de totes les persones beneficiàries.

d) Compliment d’alguna condició resolutòria establerta a l’escriptura de constitució.

e) Esgotament de tots els seus béns i drets.

2. A instància de la persona constituent o dels seus hereus, l’autoritat judicial pot disposar l’extinció del patrimoni protegit si la persona beneficiària incorre en qualsevol dels supòsits que constituirien causa legal de desheretament d’un legitimari o en altres situacions de desconsideració greu envers el constituent, degudament objectivades i acreditades.

3. L’extinció del patrimoni protegit comporta:

a) La seva liquidació, que correspon a la persona encarregada de l’administració, llevat que l’escriptura de constitució estableixi altrament.

b) La rendició de comptes finals de la gestió per l’administrador, davant la persona beneficiària o els seus hereus.

4. La persona que ha liquidat el patrimoni protegit ha de donar al romanent la destinació establerta en l’escriptura de constitució, que pot incloure la reversió dels béns a la persona constituent o als seus hereus. Si la destinació no havia estat establerta o no es pot complir, el romanent ha de ser adjudicat a la persona constituent o als seus hereus. En cas que hagi de succeir el Govern, s’ha d’adjudicar el romanent a una entitat sense ànim de lucre que tingui la finalitat de facilitar atenció i suport a les persones amb discapacitat.