Article 7. Desaparició i declaració d’absència

Article 7. Desaparició i declaració d’absència
1. En cas de desaparició d’una persona del seu lloc de residència i de manca de notícies sobre el seu parador, qualsevol persona amb un interès legítim o el Ministeri Fiscal poden sol·licitar a l’autoritat judicial, en procediment de jurisdicció voluntària, que nomeni un defensor judicial que representi la persona desapareguda en judici o tingui cura dels seus afers que no admetin demora, si no ha deixat un apoderat que se’n pugui fer càrrec.
2. Transcorregut el termini d’un any a comptar des de la data de la desaparició o d’aquella en què es tingueren les darreres notícies de la persona desapareguda, amb el dubte de si és viva, se’n pot instar la declaració judicial d’absència. El termini és de tres anys si la persona desapareguda va deixar un administrador dels seus béns i el mandat no s’ha extingit abans.
3. La declaració judicial d’absència es tramita en un procediment de jurisdicció voluntària a instàncies del cònjuge o persona convivent amb l’absent, dels seus descendents o ascendents, o del Ministeri Fiscal. En el mateix procediment s’ha de constituir la curatela de l’absent, que es regula pel que disposa l’article 58.