Article 5. Persona menor d’edat emancipada

Article 5. Persona menor d’edat emancipada
1. La persona menor d’edat emancipada actua jurídicament com si fos major d’edat, però necessita l’assentiment dels seus progenitors o, a manca d’aquests, del curador per fer els actes que estableix l’article 221 i per acceptar el càrrec d’administradora d’una societat. No cal l’assentiment per als actes relatius als béns i als drets adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l’han exclòs expressament.
2. L’assentiment no es pot concedir de manera general, però es pot atorgar per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les circumstàncies i característiques fonamentals.
3. La persona menor d’edat emancipada pot demanar autorització judicial per actuar tota sola en els casos d’impossibilitat o de desacord entre les persones que han de donar l’assentiment, o si aquestes persones no el donen sense causa justificada.
4. Els actes fets sense assentiment són anul·lables a instància del mateix menor en el termini de caducitat de quatre anys a comptar de la seva conclusió, amb el suport que necessiti, si escau, un cop arribi a la majoria d’edat, o a instància de la persona a qui correspongui assistir-lo pel període restant fins que arribi a la majoria d’edat.