Article 242. Extinció

Article 242. Extinció
El dret d’aliments s’extingeix:
a) Per la mort del que té dret a rebre aliments o de la persona obligada a prestar-los.
b) Quan la situació econòmica del que té dret a rebre’ls s’hagi modificat de tal manera que aquest no requereixi cap ajut per a la seva subsistència.
c) Quan la situació econòmica del que té l’obligació de prestar-los hagi canviat i aquest no pugui fer-ho sense desatendre les seves pròpies necessitats i les de les persones amb dret preferent d’aliments, excepte en el supòsit que el creditor sigui un fill sotmès a l’autoritat parental del deutor o proveït de mesures de suport per raó de discapacitat.
d) En cas que el que té dret a rebre’ls hagi incorregut en una de les causes que donen lloc a desheretament, excepte que provi que ha estat perdonat.
e) Si l’ascendent que té dret a rebre aliments del descendent ha estat privat de l’autoritat parental d’aquest o inhabilitat per al seu exercici, excepte que l’hagi recuperat.