Disposició final primera. Modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999

Disposició final primera. Modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999

Es modifica el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 42 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, modificat al seu torn per l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 23/2019 , del 12 de desembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i de millora del poder adquisitiu i per l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 15/2020 , del 26 de novembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i per millorar el poder adquisitiu, que queda redactat de la manera següent: “Article 42

1. El termini de durada de l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent no pot ser inferior a cinc anys, excepte quan s’hagi pactat en el contracte que l’arrendador pot recuperar la finca arrendada en un termini no inferior a dos anys per destinar-la al seu ús propi o al dels seus familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. El termini es compta des de la data de celebració del contracte o des de la posada a disposició de l’habitatge, si és posterior. Si la part arrendadora fa ús d’aquesta facultat, ha de notificar-ho a la part arrendatària amb una antelació mínima de tres mesos a la data en què es compleix l’anualitat i la part arrendatària ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu. […]”.