Article 39. Reducció i rescat de l’assegurança

Article 39. Reducció i rescat de l’assegurança

Avançaments

1. Al contracte d’assegurança es regulen els drets de rescat i reducció de la suma assegurada, de manera que l’assegurat pugui conèixer en qualsevol moment el valor de rescat o de reducció corresponent.

2. Una vegada transcorregut el termini que estableixi la pòlissa, que no pot ser superior a dos anys des de la vigència del contracte, la manca de pagament de la prima produeix la reducció de l’assegurança d’acord amb la taula de valors que ha de figurar a la pòlissa. La reducció de l’assegurança es produeix igualment quan ho sol·liciti el prenedor, una vegada transcorregut aquell termini.

3. En el cas que el prenedor hagi pagat la prima dels dos primers anys o del període previst a la pòlissa si aquest període és inferior, pot exercir el dret de rescat mitjançant la sol·licitud oportuna, d’acord amb les taules de valors que han de figurar a la pòlissa. El dret de rescat correspon de manera exclusiva al prenedor, sense que pugui transmetre’s als seus successors, causahavents o creditors.

4. L’assegurador ha de concedir al prenedor avançaments sobre la prestació assegurada, d’acord amb les condicions fixades a la pòlissa, una vegada pagades les primes a què es refereix el punt anterior.

5. En les assegurances de supervivència, les assegurances temporals per a cas de mort i les assegurances col·lectives que instrumentin compromisos de pensions no són exigibles per part del prenedor els drets de rescat, reducció i avançament. Els asseguradors poden concedir al prenedor aquests drets en els termes que es determinin al contracte.