Article 37. Assegurat. Especialitats de la cobertura de defunció

Article 37. Assegurat. Especialitats de la cobertura de defunció

1. L’assegurança sobre la vida es pot estipular sobre la vida pròpia o la d’un tercer, tant per al cas de defunció com per al cas de supervivència o d’ambdós conjuntament, així com sobre una o diverses persones.

2. En les assegurances per al cas de mort, si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són diferents, cal el consentiment de l’assegurat, per escrit, llevat que se’n pugui presumir d’una altra manera l’interès per l’existència de l’assegurança.

3. Si l’assegurat és menor d’edat, a més cal l’autorització per escrit dels representants legals.

4. No es pot contractar una assegurança de vida per al cas de mort de menors de catorze anys d’edat o d’incapacitats. S’exceptuen d’aquesta prohibició els contractes d’assegurances que cobreixin les despeses d’enterrament de menors de catorze anys i aquells en els quals la cobertura de mort sigui inferior o igual a la prima satisfeta per la pòlissa o al valor de rescat. Aquest apartat no és aplicable a les assegurances de decessos, accidents i assistència sanitària.

5. En matèria de cobertura de mort de l’assegurat s’apliquen les regles especials següents:

a) L’assegurador només s’allibera de la seva obligació si la mort de l’assegurat té lloc per alguna de les circumstàncies expressament excloses en la pòlissa.

b) La mort de l’assegurat, causada dolosament pel beneficiari, el priva del dret a la prestació establerta en el contracte, i aquesta prestació queda integrada en el patrimoni del prenedor.

c) El risc d’autòlisi de l’assegurat queda cobert en els termes establerts a les condicions generals o particulars del contracte d’assegurança.

d) També s’apliquen les normes de la lletra

c) anterior en cas d’increment de les garanties d’un risc no previst en el contracte inicial, fins a aquest augment i durant l’any següent a aquest augment.

e) Llevat que s’acordi el contrari, l’assegurador no garanteix la mort de l’assegurat quan la seva causa immediata i directa sigui un delicte o una falta dolosa dels quals l’assegurat sigui l’autor o coautor i dels quals ha pogut preveure les conseqüències.