Article 31. Acció subrogatòria

Article 31. Acció subrogatòria

1. L’assegurador, una vegada pagada la indemnització, pot exercir els drets i les accions que per raó del sinistre corresponguin a la persona assegurada davant les persones que en són responsables, fins al límit de la indemnització. L’assegurador no pot exercir en perjudici de l’assegurat els drets en què s’hagi subrogat.

2. L’assegurat és responsable dels perjudicis que, amb els seus actes o omissions, pugui causar a l’assegurador en el seu dret a subrogar-se i, quan correspongui, ha de restituir a l’assegurador la indemnització en la mesura que pertoqui.

3. L’assegurador no té dret a la subrogació contra cap de les persones els actes o omissions de les quals donin origen a responsabilitat de l’assegurat, ni contra el causant del sinistre que, respecte de l’assegurat, sigui parent en línia directa o col·lateral dins el tercer grau civil de consanguinitat, pare adoptant o fill adoptiu que alhora convisquin amb l’assegurat. Aquesta norma no té efecte si la responsabilitat prové de dol o està emparada mitjançant un contracte d’assegurança. En aquest últim supòsit, la subrogació està limitada en el seu abast d’acord amb els termes del contracte d’assegurança esmentat.

4. En cas de concurrència d’assegurador i assegurat davant un tercer responsable, el recobrament obtingut s’ha de repartir entre tots dos en proporció al seu interès respectiu.