Article 50

Article 50

Indemnització per danys i perjudicis

1. La indemnització per danys i perjudicis deguda al titular de la patent o, si escau, al llicenciatari comprèn, no només el valor de la pèrdua que hagi patit, sinó també el del guany que hagi deixat d’obtenir el titular a causa de la violació del seu dret. La quantia indemnitzable pot incloure, si escau, les despeses d’investigació en les quals s’hagi incorregut per obtenir proves raonables de la comissió de la infracció objecte del procediment judicial.

2. Per fixar la indemnització per danys i perjudicis es tenen en compte, a elecció del perjudicat:

a) Les conseqüències econòmiques negatives, entre les quals hi ha els beneficis que el titular hauria obtingut previsiblement de l’explotació de la invenció patentada si no hagués existit la competència de l’infractor i els beneficis que aquest últim hagi obtingut de l’explotació de l’invent patentat. En el cas de dany moral és procedent la indemnització, encara que no s’hagi provat l’existència de perjudici econòmic;

b) La quantitat que com a preu l’infractor hauria hagut de pagar al titular de la patent per a la concessió d’una llicència que li hauria permès portar a terme la seva explotació conforme a dret. Per fixar-la es té en compte especialment, entre altres factors, la importància econòmica de l’invent patentat, la durada de la patent en el moment en què va començar la violació i el nombre i la classe de llicències concedides en aquell moment.

3. Quan el perjudicat esculli, per fixar el guany deixat d’obtenir, un dels criteris enunciats en les lletres a o b de l’apartat 2 d’aquest article, es poden incloure en el càlcul dels beneficis, en la proporció que l’autoritat judicial estimi raonable, els produïts per l’explotació de les coses de les quals l’objecte inventat constitueixi part essencial des del punt de vista comercial. S’entén que l’objecte inventat constitueix part essencial d’un bé des del punt de vista comercial quan la consideració de l’invent incorporat suposi un factor determinant per a la demanda del bé esmentat.

4. El titular de la patent també pot exigir la indemnització del perjudici que suposi el desprestigi de la invenció patentada causat per l’infractor mitjançant una producció defectuosa o una presentació inadequada d’aquesta invenció en el mercat.

5. De la indemnització deguda per qui hagi produït o importat sense el consentiment del titular de la patent l’objecte inventat, es dedueixen les indemnitzacions que aquest titular hauria percebut pel mateix concepte de qui hagi explotat de qualsevol altra manera el mateix objecte.

6. A fi de fixar la quantia dels danys i perjudicis soferts per l’explotació no autoritzada de la invenció, el titular de la patent pot exigir l’exhibició dels documents del responsable que puguin servir per a aquesta finalitat.

7. Únicament es pot reclamar la indemnització per danys i perjudicis pels fets que han tingut lloc dins els cinc anys anteriors a la data en què s’exerceixi l’acció corresponent.

8. Totes les persones que, sense disposar del consentiment del titular de la patent i/o del llicenciatari a qui la llicència li permeti atorgar-lo, realitzin qualsevol acte d’explotació de l’objecte protegit per la patent, únicament estan obligades a indemnitzar pels danys i els perjudicis que hagin causat si han estat advertits pel titular de la patent o pel seu llicenciatari respecte a l’existència d’aquesta patent, degudament identificada, i de la seva violació, amb el requeriment que la cessin, o si la seva actuació ha intervingut culpa o negligència.