Disposició final segona. Modificació de la Llei 20/2017 , del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals

Disposició final segona. Modificació de la Llei 20/2017 , del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals
del sistema sanitari i sobre la història clínica
1. Es modifica l’article 15 de la Llei 20/2017 , del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, que queda redactat com segueix: “Article 15. Voluntats anticipades
1. Tota persona té dret a emetre un document de voluntats anticipades, adreçat als eventuals centres sanitaris o professionals responsables d’atendre-la, en què expressi les seves preferències, indicacions o instruccions, perquè es tinguin en compte en certes situacions sanitàries, quan la persona no estigui en condicions de poder expressar la seva voluntat. A aquest efecte, es crea el Registre nacional de voluntats anticipades, que s’adscriu al ministeri encarregat de la salut i els continguts i el funcionament del qual s’estableixen reglamentàriament.
2. En aquest document la persona també pot designar un representant, que ha de ser l’interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l’equip sanitari, perquè, si escau, el substitueixi i vetlli pel compliment de les voluntats anticipades.
3. Amb la finalitat que quedi acreditada la competència i la llibertat de la persona en el moment d’atorgar les voluntats anticipades, aquestes voluntats s’han de lliurar en una de les formes següents:
a) Per escrit i davant de dos testimonis, majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, un dels quals, com a mínim, no ha de tenir una relació de parentiu amb l’atorgant fins al segon grau, ni familiar per raó de matrimoni o situació de fet equivalent, ni ha d’estar vinculat per relació patrimonial amb l’atorgant. Poden exercir com a testimonis professionals sanitaris de la confiança de l’usuari del sistema sanitari, sempre que no estiguin directament vinculats amb la seva assistència directa.
b) Davant de notari, el qual ha d’adreçar al responsable del Registre nacional de voluntats anticipades, en el termini màxim de cinc dies hàbils, l’instrument públic corresponent a fi que les voluntats anticipades siguin inscrites a la història clínica compartida.
c) Davant un professional sanitari de l’àmbit de l’atenció primària, hospitalària o sociosanitària, preferentment professionals de referència per a l’usuari del sistema sanitari.
4. Les voluntats anticipades no caduquen.
5. Els professionals han de tenir en compte, en la presa de decisions, les voluntats que hagi expressat l’usuari del sistema sanitari plenament competent, malgrat que no estiguin formalitzades en un document de voluntats anticipades. En cas de tenir constància d’aquestes voluntats o preferències, cal que quedin anotades i registrades a la història clínica. No tenen validesa les voluntats anticipades reflectides en el document si l’interessat emet un consentiment informat que és contrari, que exceptua o matisa les voluntats esmentades en una determinada actuació sanitària, i preval el que s’hagi manifestat en el consentiment informat per a aquest procés sanitari encara que durant el mateix procés quedi en situació de no poder expressar la seva voluntat.”
2. Es modifica l’article 36 de la Llei 20/2017 , del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, que queda redactat de la manera següent: “Article 36. Conservació de la història clínica
1. La responsabilitat de custodiar la història clínica recau en la direcció dels centres sanitaris, o bé en els professionals sanitaris que duen a terme la seva activitat de forma individual.
2. La història clínica s’ha de conservar en les condicions que garanteixin l’autenticitat, la integritat, la confidencialitat, la preservació i el manteniment correcte de la informació assistencial registrada i que n’assegurin la possibilitat de reproducció completa en el futur, tot això durant el temps en què sigui obligatori conservar-la independentment del seu suport, que podrà no ser l’original.
3. En qualsevol procés de transferència de la informació de la història clínica, des del seu suport original a un altre, i tant si és digital com d’una altra naturalesa, s’ha de garantir la inalterabilitat, autenticitat i perdurabilitat de la informació assistencial registrada, així com la confidencialitat de les dades i de la informació que contenen.
4. De la història clínica s’ha de conservar, juntament amb les dades d’identificació de cada pacient, com a mínim durant vint anys des de la data de la darrera atenció sanitària registrada, la documentació següent:
a) Els fulls de consentiment informat.
b) Els informes d’alta.
c) Els informes quirúrgics i el registre de part.
d) Les dades relatives a l’anestèsia.
e) Els informes d’exploracions complementàries.
f) Els informes de necròpsia.
g) Els informes d’anatomia patològica.
h) Documents de voluntats anticipades. Quan el termini de conservació de la història clínica finalitza abans del vint-i-vuitè aniversari del pacient, el termini de conservació es prorroga fins a aquesta data. En tot cas, si la persona titular de la història clínica mor en menys de deu anys després de la darrera atenció sanitària registrada, la història clínica es conserva durant un període de deu anys a comptar des de la data de la defunció.
5. La documentació que integra la història clínica no esmentada a l’apartat 4 es pot destruir una vegada transcorreguts deu anys des de la data d’alta de cada procés assistencial.
6. No obstant el que estableixen els apartats 4 i 5, s’ha de conservar d’acord amb els criteris que estableixi la Comissió Nacional de la Història Clínica Compartida (CNHCC), la documentació que sigui rellevant a efectes assistencials i la documentació que sigui rellevant, especialment, a efectes epidemiològics, de recerca o d’organització i funcionament del sistema sanitari. En el tractament d’aquesta documentació s’ha d’evitar identificar les persones afectades, llevat que l’anonimat sigui incompatible amb les finalitats perseguides o que els pacients hagin donat el seu consentiment previ, d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal. La documentació clínica també s’ha de conservar a efectes judicials, de conformitat amb la normativa vigent.
7. Els responsables de custodiar la història clínica, a qui fa referència l’apartat 1, també són responsables de destruir correctament la documentació que prèviament s’hagi decidit eliminar.
8. En cas que un centre sanitari cessi la seva activitat, ha de garantir la custòdia i la conservació de les històries clíniques i altra documentació que pertanyin als usuaris del sistema sanitari. En aquest cas, el responsable del centre ha de contactar amb els usuaris del sistema sanitari per informar-los del cessament i lliurar-los la documentació clínica o material biològic que els pertany. En cas de no poder comunicar el cessament i retornar la documentació, el responsable ha de dipositar-la a la Comissió Nacional de la Història Clínica Compartida, que n’assumeix la custòdia i la conservació durant el termini establert legalment.”