Llei 23/2019, del 12 de desembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu
Exposició de motius (text original, sense valor normatiu)
La situació econòmica i del mercat de treball que experimenta el nostre país els darrers anys ha determinat l’aprovació de modificacions puntuals de la legislació en matèria d’arrendaments de finques urbanes, així com de polítiques concretes adreçades a augmentar el nombre d’immobles disponibles amb l’objectiu de facilitar l’accés de la població a un habitatge digne.
Com a continuació de les mesures adoptades per la Llei 3/2019 , del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, el Govern va aprovar el Decret del 10 de juliol del 2019 pel qual es regula la Taula Nacional de l’Habitatge, com a òrgan consultiu i de participació sobre les polítiques d’habitatge.
En el marc de les reunions mantingudes dins de la Taula Nacional de l’Habitatge s’ha fet palesa la necessitat de preveure per a l’any 2020, si bé amb algunes excepcions, la mesura adoptada per la Llei 18/2019 , del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, és a dir, la possibilitat, a instància de la part arrendatària d’un habitatge per a residència habitual i permanent, de mantenir el contracte d’arrendament amb les mateixes condicions econòmiques durant un màxim d’un any més sempre que durant l’any 2020 finalitzi la durada del contracte o bé alguna de les seves pròrrogues.
Les excepcions que es preveuen per a l’any 2020 responen a mesures que garanteixen la funció social de la propietat com cedir pisos al Govern per augmentar el nombre de pisos socials, o bé la recuperació del bé immoble per part de la propietat per a ús propi o per destinar-lo a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta.
Aquesta darrera excepció resta supeditada a un control administratiu i, si escau, sancionador per part del ministeri competent en matèria d’habitatge, amb la finalitat d’evitar frau de llei o simulació de contractes.
Aquest control administratiu s’estén també als contractes d’arrendament que hagin inclòs la possibilitat que la part arrendadora pugui recuperar la cosa arrendada en el termini màxim de dos anys posterior a la signatura del contracte o a la posada a disposició de l’habitatge, si és posterior.
Aquesta modificació legislativa romandrà en l’ordenament jurídic.
Les subvencions directes regulades per la Llei 21/2013 , del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables s’han revelat com una mesura eficaç però que cal reforçar, atesa la situació actual d’accés a l’habitatge, a través de bonificacions específiques que fomentin la incorporació de nous habitatges al mercat de lloguer d’habitatges principals.
Així mateix, s’ha considerat escaient portar a terme dos modificacions més a la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent per, d’una banda, reduir el termini de preavís de l’arrendatari per resolució anticipada del contracte, en tots els casos, a un mes, i, de l’altra banda, especificar que l’arrendatari està obligat a pagar per aquelles despeses de serveis i subministraments de què hagi gaudit sempre que es corresponguin amb consums de caràcter individual clarament identificables.
Altrament, els darrers anys el Govern ha desenvolupat diferents mesures a fi d’afavorir la cohesió social i millorar les condicions de vida de la ciutadania.
En aquest sentit, és necessari continuar fent créixer els salaris més baixos per poder incrementar el poder adquisitiu.
L’objectiu marcat pel Govern és anar augmentant progressivament el salari mínim fins a arribar al llindar recomanat pel Consell d’Europa del 60% del salari mitjà.
Així doncs, per decret, s’ha incrementat un 3’2% el salari mínim interprofessional per a l’any 2020. De la mateixa manera, ara s’introdueix en aquesta Llei l’obligació que l’empresariat apliqui l’IPC com a mínim en els salaris que estiguin per sota dels 24.000 euros anuals.
Amb el mateix objectiu d’incrementar el poder adquisitiu de les persones que perceben una pensió baixa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, s’ha acordat incrementar un 3’2% aquestes pensions.
Aquest augment l’assumirà el Govern com un ajut no contributiu a fi de no afectar la sostenibilitat del sistema de jubilacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Així mateix, s’incrementa en el mateix percentatge la quantia de la pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat i la pensió de solidaritat per a la gent gran regulades als articles 25 i 26 de la Llei 6/2014 , del 24 de abril, de serveis socials i sociosanitaris.
Font : BOPA
Article 1. Pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent que finalitzin l’any 2020
1. Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent la durada dels quals finalitzi l’any 2020, tant si es tracta del termini pactat en el contracte d’arrendament com si es tracta del termini com a conseqüència d’una pròrroga tàcita, es poden prorrogar, renovar o extingir segons convinguin lliurement les parts d’acord amb les disposicions de la Llei esmentada. No obstant això, a manca d’acord entre les parts, un cop s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, la part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que aquest termini es prorrogui un any més com a màxim, durant el qual la part arrendadora només pot incrementar la renda d’acord amb el que estableix l’article 45.2, de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent. Aquesta pròrroga legal només pot ser exigida per la part arrendatària en cas que el dia en què s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte estigui al corrent de totes les obligacions contractuals a càrrec seu.
2. Tanmateix, la part arrendatària no pot exigir la pròrroga del contracte en els casos següents:
a) Quan la part arrendadora cedeixi l’habitatge arrendat al Govern per a usos socials, si bé no es podrà fer efectiva l’extinció del contracte d’arrendament fins a la finalització de la seva vigència. Els requisits i les condicions de la cessió esmentada han d’estar recollits en els convenis de cessió d’ús que acordin les parts.
b) Quan la part arrendadora recuperi l’habitatge arrendat a la finalització del contracte d’arrendament per expiració del termini pactat, per destinar-lo a l’ús propi o a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta.
Amb la finalitat de garantir que l’habitatge serà per a l’ús propi o a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta, la persona propietària o, si escau, la part arrendatària familiar ha de justificar el parentiu.
La part arrendatària, en el moment en què se li notifiqui l’extinció del contracte d’arrendament per aquesta causa, ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu.
Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a l’habitatge habitual, la persona propietària o, si escau, la part arrendatària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de 30 dies naturals posteriors a l’expiració del contracte, el canvi del cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics, així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta.
L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor de familiars prevista en aquest article ha de ser per un període mínim de cinc anys.
En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf anterior, la propietat ha de posar l’habitatge al mercat de lloguer.
La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’igual valor al que tenia abans de destinar-lo a ús propi o a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta.
Als efectes previstos en aquest article, s’entenen per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua, la calefacció i les telecomunicacions.
Article 2 derogat des del 23/06/2022 (Llei 16/2022, del 30 de maig, de text consolidat per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i…)
Article 3 derogat des del 16/06/2022 (Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes)
Article 4 derogat des del 16/06/2022 (Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes)
Article 5 derogat des del 16/06/2022 (Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes)
Article 6 derogat des del 16/06/2022 (Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes)
Article 7. Increment de les pensions de la
Caixa Andorrana de Seguretat Social d’un import brut inferior al salari mínim interprofessional L’1 de gener del 2020, les pensions de la seguretat social s’incrementen fins al 3,2% si a la data del 31 de desembre del 2019 l’import mensual percebut per totes les pensions és inferior al salari mínim interprofessional, la persona beneficiària resideix a Andorra i compleix els requisits següents:
a) Per a la pensió de jubilació, la persona beneficiària ha d’acreditar un període mínim de cotització de 25 anys a la branca de jubilació.
b) Per a la pensió de viduïtat, s’ha de justificar un període mínim de cotització de la persona assegurada difunta de 25 anys a la branca de jubilació.
c) Per a la pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna o la pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral o malaltia professional, la persona beneficiària ha d’acreditar un període mínim de cotització de 25 anys a la branca general. S’assimilen als períodes cotitzats els períodes en què la persona beneficiària o la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa. Aquest increment extraordinari té caràcter no contributiu i es manté mentre la persona assegurada continuï complint els requisits establerts.
Article 8. Increment de la pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat i de la pensió de solidaritat per
a la gent gran L’1 de gener del 2020, la quantia de la pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat i de la pensió de solidaritat per a la gent gran, regulades respectivament als articles 25 i 26 de la Llei 6/2014 , del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris i modificacions posteriors, s’incrementarà en el 3,2%. El conjunt d’ingressos que percebi la persona beneficiària de la pensió de solidaritat no pot superar el llindar econòmic de cohesió social, definit a la Llei 6/2014 , del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris.
Article 9. Revaloració dels salaris més baixos
L’1 de gener del 2020, l’empresariat definit a l’article 11 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, està obligat a incrementar, com a mínim, el salari dels treballadors que percebin un salari global brut que, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior a 24.000 euros, en el mateix percentatge en què s’hagi establert l’IPC de l’any 2019.
Disposició final primera. Textos consolidats
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General, el Projecte de text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny del 1999; i el Projecte de text consolidat de la Llei 21/2013 , del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables.
Disposició final segona. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.