Disposició final novena. Modificació de la Llei del Registre Civil

Disposició final novena. Modificació de la Llei del Registre Civil

1. Es modifica la lletra

d) de l’article 10 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, la qual queda redactada com segueix: “Article 10 […]

d) Pel que fa a les declaracions, la qualificació comprèn l’examen de la capacitat i la identitat de la persona declarant. La qualificació de les sentències i les resolucions es limita a la comprovació de la competència de l’òrgan que les dicta, la classe de procediment seguit, les formalitats extrínseques dels documents presentats i els assentaments del mateix registre; si es tracta de sentències o resolucions de tribunals o òrgans estrangers, la qualificació s’estén a l’examen de la seva executorietat a Andorra. Com a conseqüència de la qualificació, el registrador pot admetre o denegar l’assentament sol·licitat en els terminis i en la forma assenyalats a l’article 49 d’aquesta Llei. La denegació s’ha de fer mitjançant una resolució motivada, contra la qual es pot interposar un recurs en el termini de tretze dies hàbils davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.”

2. Es modifica l’article 33 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 33 La Inspecció del Registre Civil correspon al president de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.”

3. Es modifica l’article 59 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 59 Transcorregut el termini legal sense que s’hagi efectuat la declaració de naixement, qualsevol persona que n’hagi tingut coneixement està obligada a comunicar-lo al Ministeri Fiscal, el qual promou l’expedient prop del Registre Civil o, en el cas a què es refereix el tercer paràgraf de l’article 61, promou un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil. Tant en l’expedient com en el judici s’han de verificar tots els elements necessaris per inscriure el naixement.”

4. Es modifica l’article 61 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 61 La declaració voluntària d’un naixement no inscrit en el termini legal només la pot fer el pare o la mare i qui justifiqui que té l’infant a càrrec seu. Per practicar la inscripció de naixement després que hagi transcorregut el termini legal i abans dels catorze anys posteriors al naixement, cal tramitar un expedient registral d’acord amb les normes del capítol I del títol VIII d’aquesta Llei. Si el naixement ha tingut lloc més de catorze anys abans, la inscripció només es pot fer per mitjà d’un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil. En l’expedient davant del Registre Civil i en el judici civil esmentat anteriorment hi ha d’intervenir el Ministeri Fiscal i s’han d’oir els pares del nascut no inscrit que no siguin declarants, sempre que sigui possible i sense perjudici que puguin ser part en l’expedient o en el procés judicial.”

5. Es modifica l’article 66 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat al seu torn per la disposició final tercera, apartat 8, de la Llei 34/2014 , del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 66 Els cognoms han de ser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern.

S’entén per cognom patern el primer cognom del pare, i per cognom matern el primer cognom de soltera de la mare.

Tanmateix, si els pares ho sol·liciten conjuntament en el moment de la inscripció, es pot invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el cognom patern.

Quan la filiació sigui determinada legalment tan sols respecte d’un dels progenitors, l’infant porta els dos cognoms d’aquest progenitor, i el pare o la mare poden decidir lliurement l’ordre dels cognoms.

En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal diferent de l’andorrana, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent de l’establerta anteriorment, han de designar quin dels cognoms de cadascun d’ells volen transmetre, tot indicant la forma o el gènere del cognom en els casos en què així escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar.

En aquest supòsit s’admet que els pares designin només un sol cognom.

Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana poden sol·licitar la inversió dels seus cognoms mitjançant una simple declaració davant del registrador.

Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita, i només es pot efectuar una sola vegada.

El representant legal de la persona inscrita pot sol·licitar la inversió dels cognoms quan concorri una causa justa que ha d’apreciar el registrador.

Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.”

6. Es modifica l’article 68 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat al seu torn per la disposició final tercera, apartat 10, de la Llei 34/2014 , del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 68 Només es poden canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i l’audiència de tots els que acreditin un interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular del nom i els cognoms, i si hi ha causa justa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb l’aportació d’una certificació o una còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn. La menció del canvi es fa per inscripció marginal en el foli de naixement i per nota marginal en els fulls de matrimoni o unió civil de la persona interessada, i també en els de naixement dels seus fills. Les resolucions judicials estrangeres relatives als canvis de cognoms o de nom que afectin persones no andorranes no cal que siguin sotmeses a exequàtur si consta al registrador que la resolució és ferma i compleix l’ordenament jurídic del país on s’ha dictat, salvat el cas de reciprocitat.”

7. Es modifica l’article 75 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat al seu torn per la disposició final primera de la Llei 14/2004 , del 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 75

1. Es presumeix que l’infant concebut durant el matrimoni té per pare el marit de la mare. Nogensmenys, el marit pot instar una acció en impugnació de la paternitat davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, sempre que acrediti fets per demostrar que no pot ser-ne el pare.

2. Si l’infant ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot instar una acció en impugnació de la paternitat davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, en el termini dels sis mesos següents al naixement, amb la sola prova de la data del part. No obstant això, no hi pot haver lloc a la impugnació de la paternitat si el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o si coneixia l’embaràs abans de la celebració del matrimoni, o si s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.”

8. Es modifica l’apartat 4 de l’article 76 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou afegit en virtut de la disposició final segona de la Llei 14/2004 , del 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 76 […]

4. En tot cas es pot instar una acció en impugnació de la paternitat que, en aplicació de la presumpció legal, hagi prevalgut en l’àmbit registral, davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.”

9. Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 78 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, els quals queden redactats com segueix: “Article 78 […]

2. El reconeixement fet en acta de naixement, en document públic o en expedient registral, un cop finalitzat el termini legal per declarar el naixement, requereix, perquè sigui eficaç i inscrit al Registre Civil:

a) el consentiment del fill major d’edat, o

b) el consentiment de la mare si la persona reconeguda és menor d’edat, o

c) l’aprovació judicial del batlle al qual correspongui per torn, mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària que regula la Llei del Codi de procediment civil, si el fill té la capacitat modificada judicialment. […]

4. A manca dels consentiments o l’aprovació mencionats a l’apartat 2 anterior, únicament és possible la inscripció de la paternitat que quedi determinada per una declaració judicial.”

10. Es modifica l’article 82 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 82 El Batlle que dicti la resolució ferma de declaració d’absència, o del seu acabament, remet d’ofici al Registre Civil una certificació de la resolució esmentada perquè sigui inscrita. Estan obligats a instar la inscripció de la declaració d’absència el representant nomenat de l’absent i les persones legitimades legalment per demanar la declaració d’absència. Poden sol·licitar la inscripció totes les persones interessades que acreditin aquesta condició; l’interès és apreciat pel registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària.”

11. Es modifica l’apartat 2 de l’article 87 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 87 […]

2. Pot instar la inscripció de l’emancipació qualsevol persona que al·legui tenir-hi interès legítim, el qual s’ha de justificar davant del registrador. Contra la negativa del registrador a la inscripció es pot interposar un recurs davant del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària. […].”

12. Es modifica la lletra

b) de l’article 101 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 16, de la Llei 34/2014 , del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 101 […]

b) En cas que hi hagi denúncies d’impediments o bé la formalització d’oposició al matrimoni o la unió civil, el registrador ha d’oir els contraents i els opositors per valorar-ne la veracitat i els fets en què es basen, i practica les diligències de prova que estimi útils, pertinents i necessàries, tot plegat en el termini màxim de trenta dies. Transcorregut aquest termini, i després de l’audiència del Ministeri Fiscal, el registrador dicta una resolució motivada en què autoritza o denega la celebració del matrimoni o la unió civil. Contra aquesta resolució qualsevol dels contraents o de les persones que formulen l’oposició, o el Ministeri Fiscal, poden interposar un recurs, en el termini de tretze dies hàbils, davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn. En aquest cas la celebració del matrimoni o la unió civil queda en suspens fins a la resolució del recurs.”

13. Es modifica l’article 104 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 19, de la Llei 34/2014 , del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 104 Les dispenses d’impediments i les dispenses de proclames les acorda el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, a petició conjunta dels dos contraents, oïts el Ministeri Fiscal i el registrador. Les dispenses s’anoten en la inscripció de matrimoni o la unió civil en el mateix moment d’estendre-la.”

14. Es modifica la lletra

d) de l’article 109 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 25, de la Llei 34/2014 , del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 109 […]

d) Si el matrimoni és d’una altra classe diferent del canònic o el civil, segons la llei del lloc de celebració, s’ha d’inscriure al Registre Civil la certificació literal legalitzada de la inscripció del matrimoni en qüestió al registre civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni. En defecte d’inscripció en un registre civil, per poder fer inscriure el matrimoni els dos cònjuges s’han d’adreçar al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, per obtenir una resolució judicial que declari l’existència, la validesa i la licitud del matrimoni i, en especial, l’absència de frau a la llei nacional i la conformitat de l’ordre públic, així com la seva eficàcia a Andorra. El Ministeri Fiscal ha de ser part en el procés esmentat. […].”

15. Es modifica l’article 122 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 122 La declaració espontània de les persones obligades a declarar la mort, que tingui lloc un cop iniciat el procés judicial civil a què es refereix l’article precedent, posa fi a aquest procés.”

16. Es modifica l’article 126 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 126 Per inhumar o incinerar un cadàver, s’ha d’obtenir la llicència corresponent lliurada pel registrador en els casos en què s’hagi procedit a la inscripció, o bé pel batlle de guàrdia en els casos en què no hagi estat possible, per qualsevol causa, la inscripció prèvia de la defunció al Registre. No es pot inhumar o incinerar el cos o les restes de la persona difunta, i més especialment si la mort ha estat sobtada, fins després d’haver transcorregut un interval de temps que no pot ser inferior a dotze hores ni superior a quaranta-vuit hores, comptades des de la defunció o el trobament del cadàver, llevat que el batlle de guàrdia disposi una altra cosa.”

17. Es modifica l’article 129 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 129 El Batlle que hagi dictat la resolució de declaració de mort o la resolució que hagi deixat sense efecte aquesta declaració tramet d’ofici al Registre Civil la certificació d’aquestes resolucions perquè en faci la inscripció marginal en la del naixement de la persona declarada morta. Estan obligades a instar la inscripció de la declaració de mort les persones que l’hagin sol·licitat i el Ministeri Fiscal que hagi intervingut en el procés corresponent. Poden sol·licitar aquesta inscripció, o en acabar aquesta situació, les persones que acreditin tenir-hi interès legítim.”

18. Es modifica l’article 130 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 130 Abans que hagi recaigut la resolució judicial ferma en què es declara la mort, les persones que han instat el procés, el Ministeri Fiscal o el batlle poden promoure l’anotació d’una referència del procés de jurisdicció voluntària iniciat, amb efecte simplement informatiu, aportant una còpia, autenticada pel secretari judicial que l’ha rebut, de l’escrit mitjançant el qual s’ha iniciat el procés.”

19. Es modifica l’article 142 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 34, de la Llei 34/2014 , del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix: “Article 142 Tota persona està legitimada per demanar una certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni, unió civil i defunció, de conformitat amb el que estableix l’article 136, amb les limitacions que s’hi preveuen o les que resultin reglamentàriament. Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense l’autorització del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària i sense la petició expressa de les persones especialment legitimades, quan per la seva pròpia naturalesa hagin de donar publicitat dels aspectes i les circumstàncies següents:

a) La filiació extramatrimonial o adoptiva i la legitimació.

b) Les causes de nul·litat o separació d’un matrimoni o unió civil, o de privació o suspensió de la pàtria potestat.

c) El matrimoni o la unió civil celebrats sense la publicació de proclames.

d) El lligall de criatures abortives.

e) Qualsevol altra circumstància que es consideri que pugui vulnerar el dret a la intimitat o a l’honor. Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les certificacions literals mencionades anteriorment les persones inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les persones inscrites, i els batlles i tribunals.”

20. Es modifica l’article 146 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 146 En general, és competència del registrador la modificació del Registre Civil, pels tràmits de l’expedient registral, en primera instància i pel procediment establert en aquesta Llei i en les normes reglamentàries que la desenvolupen. En canvi, correspon al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, mitjançant el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil:

a) El coneixement de les accions civils que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat o la ineficàcia de les inscripcions que es troben en el Registre Civil i dels títols corresponents que li serveixen de base.

b) La modificació d’assentaments que canviï el contingut de sentències judicials en virtut de les quals s’hagin practicat.

c) La modificació de sexe que s’admeti per llei i sigui posterior al naixement d’una persona.

d) Els recursos contra les resolucions del registrador en els expedients de la seva competència en els casos assenyalats legalment.

e) La resta de matèries excepcionalment reservades per aquesta Llei.”

21. Es modifica l’article 150 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 150 Contra la resolució a què fa referència l’article anterior es pot interposar un recurs, a ambdós efectes, davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la notificació de la resolució del registrador. El procés judicial civil se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

22. Es modifica l’article 151 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 151 La resolució judicial mitjançant la qual es resol el recurs interposat a què fa referència l’article anterior es notifica al registrador mitjançant un ofici i a la persona interessada per compareixença. La resolució produeix efectes a partir del moment en què es comunica al registrador, independentment que hagi estat o no notificada a la persona interessada. Contra la resolució judicial esmentada es pot interposar un recurs d’apel·lació, d’acord amb les normes que estableix la Llei del Codi de procediment civil.

23. Es modifica l’article 153 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 153 Les accions destinades a obtenir un títol apte per inscriure o per practicar un altre assentament registral relatiu a l’estat civil o a fets inscriptibles o anotables en el Registre Civil s’exerceixen per mitjà d’un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

24. Es modifica l’article 157 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 157

1. Si no hi ha hagut un pronunciament en el sentit assenyalat a l’article anterior en el procés penal corresponent, i no és possible anul·lar, declarar ineficaç o modificar l’assentament afectat per un dels procediments establerts en aquesta Llei o en una altra norma processal, el Ministeri Fiscal ha d’instar la nul·litat, la ineficàcia o la modificació dels assentaments afectats per un delicte o una falta contra l’estat civil, o per una irregularitat registral motivadora de sanció disciplinària, per mitjà d’un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

2. Estan legitimades per instar la nul·litat, la ineficàcia o la modificació al·ludides a l’apartat anterior les persones a què es refereix l’assentament afectat i qualsevol altra persona que acrediti tenir-hi un interès legítim.”