Article 26. Finançament

Article 26. Finançament

1. El finançament dels programes, els serveis i les prestacions es regeix pel principi de corresponsabilitat entre la persona afectada, els familiars obligats i els poders públics responsables de la protecció social, i també per la subsidiarietat estatal com a darrera garantia dels drets establerts.

2. Quan la persona discapacitada es trobi en situació d’abandonament o si els seus pares, tutors o altres persones obligades justifiquen la impossibilitat de fer front a les despeses derivades de la cotització a la seguretat social o de l’atenció en els serveis i programes esmentats, l’Estat s’ha de fer càrrec de garantir-ne els drets. En aquests casos, s’estableix el compromís que si la persona amb discapacitat o els familiars obligats arriben a millorar suficientment la situació econòmica retornaran al Govern les quantitats avançades.

3. L’Estat es fa càrrec dels serveis gratuïts següents, proveïts directament pel Govern o per entitats homologades i concertades:

a) Informació i orientació facilitada des dels serveis socials.

b) Programes preventius de disfuncions.

c) Detecció i diagnòstic precoç de malalties i malformacions congènites.

d) Educació obligatòria, en els termes establerts en la normativa vigent.

e) Formació d’adults.

f) Orientació professional.

4. L’Estat finança:

a) La pensió de solidaritat a favor de les persones amb discapacitat.

b) La cotització a la seguretat social prevista a l’apartat 3 de l’article 18.

c) Les subvencions adreçades a fomentar la inserció sociolaboral que s’estableixin.

d) Les despeses no estrictament sanitàries corresponents a les prestacions socials i sociosanitàries previstes a l’article 17.

e) Una part de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària. La Llei de pressupostos fixa anualment un percentatge per contribuir al finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport de l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes a l’article 17. Aquest percentatge en cap cas pot ser inferior al 50% de les despeses esmentades.

f) Les altres despeses que li correspondria en aplicació de la present Llei i reglaments de desenvolupament.

5. La seguretat social pren a càrrec les despeses derivades de les prestacions sanitàries, rehabilitadores i complementàries establertes a l’article 16, i la part corresponent a les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries previstes a l’article 17, de conformitat amb la legislació vigent en matèria de seguretat social.

6. Participació dels usuaris i familiars obligats:

a) El pare, la mare o el tutor legal ha d’efectuar, en els termes establerts a l’article 18, el pagament de les cotitzacions a la seguretat social.

b) Els usuaris dels serveis i, si escau, els familiars obligats han de participar en el seu finançament, mitjançant la contraprestació que s’estableixi. Amb caràcter general, han de col·laborar en el pagament de les despeses substitutòries de la llar que rebin, com la manutenció o la residència.

c) Els beneficiaris de la pensió de solidaritat, d’una pensió d’invalidesa de la seguretat social o de qualsevol altra, han d’efectuar la contraprestació econòmica que els correspongui, si bé se’ls respectarà una reserva mínima equivalent al 25% de l’import de la pensió que rebin per a despeses personals.

d) Els usuaris i les persones obligades han de contribuir, d’acord amb la normativa de la seguretat social, a completar la part del servei que no cobreixi la prestació sanitària o sociosanitària corresponent.

7. Els comuns han de col·laborar en el finançament dels programes culturals, de lleure i esportius, així com en els de millora de l’accessibilitat, sensibilització social i en tots aquells altres de la seva competència. A aquest efecte han de detallar en els pressupostos anuals crèdits específics per complir aquestes obligacions.

8. S’autoritza el Govern a constituir un fons de solidaritat a favor de les persones amb discapacitat, nodrit fonamentalment amb aportacions privades. El CONADIS, en les condicions que es determinin reglamentàriament, s’encarrega de la gestió d’aquest fons, així com d’impulsar, en cas de necessitat, la creació d’entitats que gestionin els programes, serveis, prestacions i altres mesures previstes a la present Llei.