Article 4

Article 4

Modificació de l’article 47

1. Es modifica l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix: “1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons. La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa. En aquest cas, si la UIF estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació. Aquest bloqueig no pot excedir cinc dies, termini màxim en el qual la UIF ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat, i ha d’autoritzar l’execució de l’operació o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.

2. Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIF. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.

3. En tot cas, la UIF no té responsabilitat pels danys causats pel bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

4. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal s’ha comès.

5. La UIF i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses. A aquests efectes, la UIF analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe al Ministeri Fiscal o als òrgans judicials o administratius corresponents. L’informe de la UIF no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIF que hagin intervingut en la instrucció. L’informe de la UIF té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial.”