Article 29. Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals

Article 29. Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals
1. Les despeses pluriennals es poden estendre durant un màxim de cinc anys.
2. Les despeses pluriennals han de ser aprovades pel Consell General en la llei anual del pressupost general o en llei separada i a proposta del Govern, acompanyada d’una memòria explicativa.
3. Tanmateix, el Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a concessió de serveis, subministraments, serveis, ajuts, arrendaments de béns immobles i altres negocis jurídics anàlegs, sempre, però, que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.
4. Les despeses pluriennals aprovades durant l’exercici són efectives o es poden liquidar a partir de llur incorporació en el pressupost de l’exercici següent. Això no obstant, els projectes i les actuacions a què es refereixen es poden iniciar amb l’aprovació, per part dels òrgans competents, de les autoritzacions i dels compromisos de despeses corresponents amb càrrec als crèdits de despeses esmentats amb afectació als exercicis futurs. Qualsevol modificació dels crèdits pressupostaris com a conseqüència de la inclusió de despeses pluriennals ha d’atenir-se a les disposicions dels articles 23 al 26, ambdós inclosos.
5. L’existència prèvia de lleis de despeses pluriennals obliga a incloure els crèdits corresponents en elaborar el pressupost següent si tenen previstos terminis d’execució i afectació anual d’imports. Altrament el Govern ha de determinar la quantitat atribuïda a cada exercici en elaborar el pressupost.
6. Si no segueix la norma de l’apartat anterior, el Govern ha de justificar-ho en la memòria adjunta al Projecte de pressupost general.
7. La norma de l’apartat 5 és d’aplicació general encara que variïn les condicions tecnicoadministratives previstes en les lleis de despeses pluriennals. Aquestes alteracions s’han d’incloure, com a justificants de despeses diferents de les previstes, en la memòria esmentada a l’apartat anterior.
8. El límit màxim d’anualitats esmentat a l’apartat 1 el pot ampliar l’Administració en funció de les necessitats que exigeixi el desenvolupament correcte dels contractes i convenis, sempre que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.
9. Amb el caràcter de despesa als pressupostos generals, integrada a les despeses de capital o corrents i subjecta, per tant, a la fiscalització de la Intervenció General, d’acord amb l’article 44.4.A.e i 44.4.B.a, així com al principi de reserva de llei de l’article 2.f, el Govern ha d’establir anualment dins l’estructura dels dits pressupostos un fons de contractació i finançament de contractes de concessió, que s’ha de dotar anualment, i fins a la finalització de cada contracte, per les quantitats que siguin necessàries per respondre als compromisos de despesa derivats de contractes de concessió d’obres i de contractes de concessió de serveis.