Article 15. Principi d’especialitat (qualitativa, quantitativa i temporal)

Article 15. Principi d’especialitat (qualitativa, quantitativa i temporal)
1. Cada crèdit es destina exclusivament a la despesa especificada en el respectiu pressupost, llevat de les modificacions que se’n poden aprovar segons l’article 23.
2. Els crèdits consignats en els estats de despeses, salvats els supòsits de suplements de crèdits i de crèdits ampliables conforme als articles 24 i 25 respectivament, tenen un abast limitatiu i vinculant a nivell de concepte per a la generalitat de les despeses, i a nivell de programa per a les despeses d’inversió, encara que no siguin plurianuals, i, per consegüent, no es poden autoritzar despeses l’import de les quals excedeix els crèdits pressupostaris d’acord amb la respectiva vinculació.
3. Les normes amb rang inferior al de llei i els actes administratius que vulneren l’establert en els dos apartats anteriors són nuls de ple dret, sense perjudici de les responsabilitats corresponents.
4. A càrrec dels crèdits consignats en el respectiu pressupost tan sols es poden contreure obligacions a liquidar durant l’exercici pressupostari. Això no obstant: A) S’apliquen als crèdits del pressupost vigent, en el moment d’expedició de llurs ordres de pagament, les obligacions següents:
a) Les que resulten de la liquidació d’endarreriments a favor del personal inclòs en nòmines del pressupost general.
b) Les derivades d’exercicis anteriors i liquidades durant el període de què es tracti i que haurien d’haver estat imputades a crèdits ampliables. B) S’incorporen al pressupost de l’exercici següent, per acord del Govern o dels respectius consells d’administració, segons els casos.
a) Els crèdits extraordinaris, els suplements de crèdit i les transferències de crèdits aprovats durant l’últim trimestre de l’exercici pressupostari i no liquidats, totalment o parcial, durant aquell exercici mateix.
b) Els crèdits corresponents a despeses plurianuals i no liquidats, totalment o parcial, durant l’exercici pressupostari.
c) Els crèdits per a despeses d’inversió real no plurianuals, compromeses fins al 31 de desembre.
d) Els crèdits que emparin compromisos de despesa corrent concrets i que, per causes justificades, no s’hagin pogut realitzar durant el propi exercici.
e) Els reintegraments de pagaments indeguts i les aportacions d’entitats realitzats durant l’últim trimestre de l’exercici pressupostari.
5. La Llei del pressupost pot autoritzar les despeses per a les quals –per motius tècnics i funcionals– les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu, en el supòsit en què els actes administratius que autoritzen la despesa i els actes que en dicten el compromís es produeixin en moments processals molt distants, en el temps, als de liquidació, ordre de pagament i pagament material de la despesa.