Article 11. Prescripció

Article 11. Prescripció
1. Salvat allò que altres lleis estableixen prescriuen als tres anys:
a) En general, les obligacions de despesa i de pagament. Els terminis de prescripció comencen, en el primer cas, des de la data de presentació dels documents justificatius de l’efectivitat de la despesa, i, en el segon cas, des de la data de notificació de la liquidació de la despesa o de l’ordre de pagament.
b) En especial, el dret a la devolució d’ingressos indeguts. El termini de prescripció s’inicia el dia de l’ingrés.
2. El dret de reclamar danys i perjudicis prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què es produeix el fet, l’acció o l’omissió que el motiva.
3. La prescripció queda interrompuda si l’Administració reconeix el deute, amb notificació fefaent al creditor, o si aquest li n’exigeix el pagament, també de forma fefaent. En cas d’interrupció de la prescripció l’Administració no perd el temps transcorregut abans de la interrupció.
4. La prescripció de les obligacions econòmiques s’aplica d’ofici mitjançant resolució de l’òrgan competent.