Llei derogada

Llei del notariat, del 28 de novembre del 1996

Reglaments que la despleguen 0 vigents

Reglament general del notariat, del 20 de febrer de 1998 desplegament derogada · DF 1a, 2a, 4a i 5a
Què diu el preàmbul
Atès que la disposició final cinquena de la Llei del notariat faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament altres disposicions

Relació d'elaboració pròpia a partir del preàmbul de cada reglament.

plega-ho tot · desplega-ho tot

Títol I. Dels notaris i la funció notarial (5)

Art. 1 2v
Art. 2 2v
Art. 3 3v
Art. 4 2v
Art. 5 2v

Títol II. Dels instruments públics (9)

Art. 6 2v
Art. 7 2v
Art. 8 3v
Art. 9 2v
Art. 10 2v
Art. 11 2v
Art. 12 2v
Art. 13 2v
Art. 14 3v

Títol III. De l'organització del notariat (5)

Art. 15 2v
Art. 16 2v
Art. 17 2v
Art. 18 2v
Art. 19 2v

Títol IV. De la Cambra de Notaris (13)

Art. 20 2v
Art. 21 2v
Art. 22 2v
Disposició transitòria primera 2v
Disposició transitòria segona 2v
Disposició transitòria tercera 2v
Disposició transitòria quarta 2v
Disposició final primera 2v
Disposició final segona 2v
Disposició final tercera 2v
Disposició final quarta 2v
Disposició final cinquena 2v
Disposició final sisena 2v

2v versions de l'article · 3d doctrina que el cita (enllaç automàtic)

Modificacions (3)

2009-01-21 Llei 29/2008, de l'11 de desembre, del cadastre. (2 actes)
2015-01-21 Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (1 actes)
2017-06-14 Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat. (1 actes)

Exposició de motius (text original, sense valor normatiu)

La figura del notari està profundament arrelada a la història jurídica del nostre país, i es remunta al segon Pareatge de 6 de desembre de 1288. L'adaptació de les institucions al marc constitucional va requerir, el mateix any 1993, la promulgació de la Llei qualificada de la Justícia en la qual es feia una referència a la necessitat ulterior d'adequar l'estatut dels Notaris.

La present Llei té per objecte definir i regular la funció del notari com a professional del dret investit de funció pública d'acord amb la tradició d'Andorra i amb subjecció als principis constitucionals de legalitat, de seguretat jurídica i de responsabilitat dels poders públics.

S'estableix que els notaris gaudeixen d'autonomia en l'exercici de les seves funcions sense perjudici que en la seva organització jeràrquica depenguin del Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia.

La Llei contempla la retribució dels notaris sota la forma d'honoraris i també estableix la seva actuació com a coadjuvadors de l'Estat en les operacions de recaptació de les càrregues tributàries sobre actes jurídics documentats que les lleis futures puguin fixar.

Tot amb la voluntat de deixar clarament definida la missió pública de la funció notarial.

Alhora, es ratifica la titularitat pública dels protocols com a voluntat ja manifestada pel Consell General en l'Acord de 20 de desembre de l'any 1900. La Llei regula el nombre de notaris i la forma de reclutament mitjançant el procediment públic de concurs- oposició.

Es crea també un òrgan corporatiu, la Cambra de Notaris, com a organisme professional que servirà de base per a la seva organització i disciplina.

Finalment, es crea l'Arxiu General de Protocols i el Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat a càrrec de la Cambra de Notaris.

Transitòriament es confia als notaris el control de les càrregues i hipoteques mitjançant l'anotació al marge dels corresponents títols de propietat.

Font : BOPA