Article 3

Article 3

1. L'extradit lliurat, ja sigui a Andorra ja sigui per Andorra, no pot ser objecte d'accions judicials, ni jutjat, ni detingut per a l'execució d'una pena o d'una mesura de seguretat, com tampoc sotmès a cap altra restricció de la seva llibertat individual, per cap fet anterior al seu lliurament, que no sigui aquell que ha motivat l'extradició, llevat dels casos següents:

a) Quan l'Estat que l'ha lliurat ho accepta, estimant una demanda d'ampliació d'acord amb els requisits de fons i forma de l'extradició, que ha anat acompanyada de la declaració de la persona lliurada.

b) Quan, tot i tenir l'ocasió de fer-ho, la persona extradida no ha abandonat en el termini de quaranta-cinc dies posteriors a la seva excarceració definitiva, el territori de l'Estat a què ha estat lliurada o si hi ha tornat després d'haver-lo abandonat.

2. Malgrat aquestes disposicions, l'Estat sol.licitant pot prendre les mesures necessàries per acordar una expulsió eventual del territori, i també per aconseguir la interrupció de la prescripció, fins i tot la tramitació d'un procediment en rebel.lia.

3. Llevat dels casos que preveu el paràgraf 1.b), no es pot perseguir ni jutjar la persona lliurada, ja sigui a Andorra ja sigui per Andorra, quan la durada de la sanció màxima legalment aplicable al fet motiu de l'extradició sigui rebaixada per sota d'un any durant el procediment.

4. La reextradició de la mateixa persona a un altre Estat, per fets anteriors al lliurament només es pot fer sota les condicions del paràgraf 1.a) llevat dels casos que preveu el paràgraf 1.b).