Article 48

Article 48

Estan obligats a promoure sense retard les inscripcions:

1. Els designats en cada cas per la llei.

2. Aquells a qui es refereix el fet inscriptible, o els seus hereus.

3. El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència. Poden anotar-se, a petició de qualsevol interessat, ciutadà andorrà o estranger resident a Andorra, o del Ministeri Fiscal en matèria de la seva competència, amb valor simplement informatiu i amb expressió de les seves circumstàncies:

a) El procediment judicial o administratiu que pugui afectar el contingut del Registre.

b) El fet la inscripció del qual no pugui practicar-se per no estar acreditat legalment algun dels seus aspectes.

c) El fet relatiu a andorrans o succeït a Andorra que afecti l’estat civil únicament segons la llei estrangera.

d) La sentència o la resolució estrangera que afecti l’estat civil mentre no s’obtingui l’exequàtur quan procedeixi.

e) La sentència o la resolució canònica l’execució de la qual no hagi estat decidida per la jurisdicció civil, en els casos en què tal decisió sigui necessària.

f) El matrimoni celebrat en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia.

g) Les resolucions que posin fi a expedients registrals de declaració amb valor de simple presumpció.

h) Els altres fets l’anotació dels quals sigui permesa per la llei o les disposicions reglamentàries. Les anotacions queden també sotmeses al principi de legalitat i al control sobre aquesta i sobre la realitat dels fets anotables, que resulten de la funció qualificadora del registrador, que ha de valorar els títols en què pretén basar-se l’anotació i la prova o el principi de prova necessaris en cada cas per poder practicar-la d’acord amb la naturalesa del fet objecte d’aquella. A l’anotació ha de constar el fet que informa i, per tant, tant a l’assentament com a la seva certificació, el seu caràcter, el seu valor simplement informatiu i que en cap cas no constitueix la prova que proporciona la inscripció. S’apliquen a les anotacions supletòriament les regles de les inscripcions, en tot allò en què siguin compatibles amb la naturalesa d’aquelles.