Article 10

Article 10

Correspon al registrador, o si és el cas al registrador suplent, la funció de qualificació registral, per determinar, per allò que resulti de les declaracions, dels documents i de les proves aportades, i també dels assentaments del mateix registre, el següent:

a) Si un fet, un acte o una situació jurídica és o no és susceptible d’accés al Registre Civil i la classe d’assentament que correspongui practicar en cas afirmatiu.

b) Si l’objecte de l’assentament reuneix o no els requisits substantius i de forma exigits per les lleis aplicables per a la seva validesa i eficàcia.

c) Si les declaracions i els documents o els mitjans de prova aportats compleixen o no els requisits de forma establerts legalment, i també si s’adapten als efectes registrals pretesos, de la mateixa manera que s’ha d’examinar la seva eficàcia probatòria segons les normes legals i les regles de la sana crítica.

d) Pel que fa a les declaracions, la qualificació comprèn l’examen de la capacitat i la identitat de la persona declarant. La qualificació de les sentències i les resolucions es limita a la comprovació de la competència de l’òrgan que les dicta, la classe de procediment seguit, les formalitats extrínseques dels documents presentats i els assentaments del mateix registre; si es tracta de sentències o resolucions de tribunals o òrgans estrangers, la qualificació s’estén a l’examen de la seva executorietat a Andorra. Com a conseqüència de la qualificació, el registrador pot admetre o denegar l’assentament sol·licitat en els terminis i en la forma assenyalats a l’article 49 d’aquesta Llei. La denegació s’ha de fer mitjançant una resolució motivada, contra la qual es pot interposar un recurs en el termini de tretze dies hàbils davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.