Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d'octubre de 1995

Disposició addicional En cas que la filiació paterna o materna resulti del reconeixement d’un títol estranger que acrediti una relació de filiació constituïda mitjançant gestació per substitució, en els termes previstos a l’article 12 de la Llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida i a l’article 256 de la Llei qualificada de la persona i de la família, és aplicable, per analogia, el règim establert en aquesta Llei per a l’adopció. En aquest supòsit, s’ha d’aportar la resolució judicial de reconeixement del títol estranger a l’expedient de sol·licitud de la nacionalitat.

Article 1 És andorrà l’infant nascut al Principal d’Andorra, si almenys un dels pares és andorrà.

Article 2 1. És andorrà l’infant nascut a l’estranger si compleix alguna d’aquestes condicions:
a) Almenys un dels pares és andorrà i nascut al Principat d’Andorra.
b) Almenys un dels pares és andorrà i, al seu torn, fill d’una persona de nacionalitat andorrana nascuda al Principat d’Andorra.
c) Almenys un dels pares és andorrà i, al seu torn, fill d’una persona de nacionalitat andorrana que hagi residit al Principat d’Andorra durant, com a mínim deu anys.
2. És andorrà l’infant adoptat en adopció plena:
a) Per una persona de nacionalitat andorrana nascuda al Principat d’Andorra
b) Per una persona de nacionalitat andorrana i, al seu torn, fill d’una persona de nacionalitat andorrana nascuda al Principat d’Andorra.
c) Fill d’una persona de nacionalitat andorrana que hagi residit al Principat d’Andorra durant, com a mínim, deu anys. La nacionalitat andorrana segons les disposicions d’aquest apartat és efectiva des del moment en què ho és l’adopció, la qual ha de ser declarada per resolució judicial ferma abans que l’infant tingui divuit anys i en aplicació de la llei andorrana o d’una llei estrangera que no contravingui l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
3. L’establiment de la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement no suposa la invalidació dels actes fets anteriorment per l’infant adoptat, ni dels drets adquirits per terceres persones també amb anterioritat d’acord amb la nacionalitat aparent de l’infant.

Article 3 Es andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra, si almenys un dels pares és nascut al Principat d’Andorra, a condició que el progenitor o els progenitors sota l’autoritat del qual o dels quals està legalment sotmès tinguin la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data del naixement de l’infant i l’hagin tingut durant l’any anterior al naixement.

Article 4 És andorrà l’infant trobat al Principat d’Andorra o nascut al Principat d’Andorra de pares desconeguts. Aquesta nacionalitat es perd a la data en què s’estableixi la filiació de l’infant respecte a una persona estrangera, a condició que dita filiació esdevingui durant la minoria d’edat de l’infant i que aquest obtingui la nacionalitat de la persona estrangera, segons la llei nacional d’aquesta darrera.

Article 5 És andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra de pares apàtrides o de pares estrangers i a qui les lleis estrangeres no li atribueixen la nacionalitat de cap dels pares. Aquesta nacionalitat es perd si, durant la minoria d’edat de l’infant, la nacionalitat d’un dels pares li és atribuïda en compliment de la Llei nacional d’aquest progenitor i si aquest progenitor o, si és el cas, l’infant, no compleixen les condicions de residència previstes a l’article 6.

Article 6 1. És andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra de pare i mare estrangers si almenys un dels seus progenitors, sota l’autoritat del qual o dels quals està legalment sotmès, té la residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data de naixement de l’infant i l’hagi tinguda durant els darrers deu anys que han precedit aquest naixement. Si l’esmentat període de deu anys no s’ha complert el dia del naixement de l’infant, la nacionalitat andorrana se li atribueix a títol provisional.
2. La nacionalitat provisional s’ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l’article 34, en qualsevol moment abans que l’infant arribi a la majoria d’edat, o dins de l’any següent a la majoria, per part de la mateixa persona interessada. La confirmació únicament pot tenir lloc a partir del moment en què el progenitor esmentat a l’apartat primer pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d’Andorra de deu anys de forma ininterrompuda. Altrament, la persona interessada pot confirmar la nacionalitat andorrana quan acrediti que ella mateixa ha residit de forma principal i permanent al Principat d’Andorra durant un període de deu anys, dels quals els cinc anys que precedeixen la presentació de la sol·licitud de forma ininterrompuda. El termini de confirmació de la nacionalitat andorrana previst al paràgraf anterior es pot prorrogar per períodes d’un any i, com a màxim, tres vegades, per motius justificats que cal acreditar, i sempre que la persona interessada acrediti que no disposa de cap altra nacionalitat.
3. La manca de confirmació en les condicions de l’apartat precedent comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana atribuïda a títol provisional per les disposicions d’aquest article.

Article 7 1. Ningú no pot adquirir o recuperar la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 9, 10, 11, 12 i 26 si, prèviament, no ha establert la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra i si, en el termini previst en l’article 28, no ha demostrat haver perdut la o les nacionalitats que posseïa anteriorment.
2. Correspon a la persona sol·licitant provar la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra durant els terminis requerits en aquesta Llei, segons el cas. El servei competent per instruir l’expedient de sol·licitud de la nacionalitat pot dur a terme totes les verificacions escaients, pot requerir les enquestes que estimi oportunes i pot sol·licitar i obtenir informació als altres serveis de l’Administració i de qualsevol entitat pública a l’efecte de verificar el compliment del requisit relatiu a la residència principal i permanent, i de tots els altres requisits previstos en aquesta Llei.

Article 8 1. Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat andorrana nascuda a l’estranger i resident al Principat d’Andorra, si compleix els requisits previstos a l’apartat 3 del present article.
2. Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat estrangera que tingui la residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data de l’adopció i l’hagi tinguda durant els darrers deu anys que han precedit l’adopció, si compleix els requisits previstos a l’apartat 3 d’aquest article. Si la durada de deu anys no s’ha complert el dia de la sol·licitud, la nacionalitat andorrana li és atorgada a títol provisional; en tal cas, la nacionalitat s’ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l’article 34, abans que l’infant arribi a la majoria d’edat, o dins de l’any següent a la majoria o al que es compleixi el termini de deu anys, per part del mateix interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que la persona adoptant pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d’Andorra de deu anys de forma ininterrompuda. Altrament, la persona interessada pot confirmar la nacionalitat andorrana quan acrediti que ella mateixa ha residit de forma principal i permanent al Principat d’Andorra durant un període de deu anys, dels quals els cinc anys que precedeixen la presentació de la sol·licitud de forma ininterrompuda. El termini de confirmació de la nacionalitat andorrana previst al paràgraf anterior es pot prorrogar per períodes d’un any i, com a màxim, tres vegades, per motius justificats que cal acreditar, i sempre que la persona interessada acrediti que no disposa de cap altra nacionalitat. La manca de confirmació en les condicions d’aquest apartat comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana adquirida a títol provisional per les disposicions d’aquest apartat.
3. L’adquisició de la nacionalitat andorrana per adopció requereix que l’adopció hagi estat declarada per resolució judicial ferma abans que l’infant tingui divuit anys i que ho hagi estat en aplicació de la llei andorrana o d’una llei estrangera que no contravingui l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
4. L’adquisició de la nacionalitat andorrana segons les disposicions d’aquest article és efectiva des del moment en què ho és l’adopció.

Article 9 Poden adquirir la nacionalitat andorrana en la forma prevista a l’article 28, si compleixen les condicions de l’article 7:
1. La persona nascuda a l’estranger, de pare o mare -independentment del tipus de filiació-, andorrà i nascut també a l’estranger, el qual ha d’haver residit al Principat d’Andorra durant, com a mínim, deu anys de forma ininterrompuda.
2. Els nets d’una persona de nacionalitat andorrana, si justifiquen una residència principal i permanent ininterrompuda de quinze anys al Principat d’Andorra.

Article 10 1. Pot adquirir la nacionalitat andorrana, en la forma prevista per l’article 28, la persona estrangera que ha contret matrimoni amb una persona de nacionalitat andorrana, si compleix les condicions de l’article 7, si acredita tenir la residència principal i permanent al Principat d’Andorra ininterrompudament des d’almenys cinc anys, abans o després de la celebració del matrimoni, i si prova la seva integració al Principat d’Andorra.
2. Per tenir dret a adquirir la nacionalitat andorrana en virtut d’aquest article és necessari que la convivència es mantingui fins que es resolgui el dret d’adquisició de la nacionalitat. La constatació del trencament de la convivència abans que es resolgui el dret d’adquisició de la nacionalitat implica l’incompliment del requisit principal i fonamenta desestimar la sol·licitud i l’arxivament de l’expedient.
3. No pot adquirir la nacionalitat andorrana en virtut d’aquest article qui hagi estat prèviament condemnat per delicte dolós a una pena igual o superior a un any de privació de llibertat, o per dos o més delictes dolosos, mentre no s’ha cancel·lat la inscripció de la condemna en el registre d’antecedents penals.
4. El Govern pot denegar la naturalització en virtut d’aquest article per raons d’ordre públic o d’interès nacional.
5. En cas de trencament del vincle matrimonial, la nacionalitat adquirida en virtut d’aquest article no és transmissible per matrimoni fins a complir els vint anys de residència.

Article 11 1. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern, que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d’Andorra durant vint anys (de forma interrompuda o ininterrompudament), prova la seva integració i que, a la data de presentació de la sol·licitud, ha tingut la residència principal i efectiva al país durant, com a mínim, els cinc anys anteriors a la data referida. El sol·licitant ha de complir les condicions de l’article 7.
2. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d’Andorra durant els deu anys que precedeixen la presentació de la seva demanda i haver cursat un mínim de deu cursos escolars en centres docents públics o privats del Principat d’Andorra que imparteixen programes educatius específics de formació andorrana, sense perjudici de la possibilitat de seguir un cicle de formació a l’estranger amb una durada no superior a dotze mesos, el qual es computa en els deu cursos escolars abans referits, o bé si ha cursat un període inferior sempre que se certifiqui que ha completat íntegrament l’escolaritat obligatòria al Principat d’Andorra. El sol·licitant ha de complir les condicions de l’article 7.
3. No pot adquirir la nacionalitat andorrana en virtut d’aquest article qui hagi estat prèviament condemnat per delicte dolós a una pena igual o superior a un any de privació de llibertat, o per dos o més delictes dolosos, mentre no s’ha cancel·lat la inscripció de la condemna en el registre d’antecedents penals.
4. El Govern pot denegar la naturalització en virtut d’aquest article per raons d’ordre públic o d’interès nacional.

Article 12 1. Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant menor d’edat no emancipat, en el cas que el progenitor o un dels progenitors sota l’autoritat del qual o dels quals està legalment sotmès adquireixi la nacionalitat andorrana, si ha nascut al Principat d’Andorra o si hi ha tingut la seva residència principal i permanent almenys des del mateix temps que aquest progenitor i si compleix les condicions de l’article 7.
2. La mateixa regla s’aplica a l’infant que hagi estat objecte d’una adopció plena, en el cas d’adquisició per part de la persona adoptant o per part d’un dels adoptants de la nacionalitat andorrana.
3. L’expedient del menor d’edat pot ser tramitat conjuntament amb el de la persona que adquireix la nacionalitat andorrana.

Article 13 Les persones que han adquirit la nacionalitat andorrana en virtut dels articles 8, 9, 10, 11 i 12 i les que l’han recuperat en virtut de l’article 26 gaudeixen, a comptar de l’adquisició o de la recuperació de la nacionalitat andorrana, dels drets polítics d’acord amb les disposicions generals en la matèria.

Article 13 bis No pot, en cap cas, adquirir la nacionalitat andorrana la persona que hagi adquirit, mantingut o tramitat la residència o la sol·licitud de nacionalitat mitjançant falses declaracions, omès voluntàriament de fer conèixer situacions de dret o de fet que li hagin impedit d’obtenir aquest resultat o haver fet ús de qualsevol mitjà fraudulent.

Article 14 Adquireixen la nacionalitat andorrana, pel temps que exerceixen les funcions i els oficis respectius:
a) D’acord amb l’article 48 de la Constitució, els representants personals dels coprínceps al Principat d’Andorra.
b) D’acord amb l’apartat 1. b de l’article 46 de la Constitució, el secretari general dels Serveis del Copríncep Episcopal i el director del Gabinet del Representant Personal del Copríncep Francès.
c) D’acord amb la disposició transitòria segona de la Constitució, els magistrats del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior d’Andorra i del Tribunal de Corts.
d) D’acord amb l’article 11 de la Constitució, els clergues amb ofici eclesiàstic a les parròquies del Principat d’Andorra. La nacionalitat adquirida en virtut d’aquest article no és transmissible ni per matrimoni ni per filiació i no dona accés als drets polítics. Tanmateix, els períodes de residència principal i permanent al Principat d’Andorra es poden computar a efectes d’adquirir la nacionalitat andorrana de conformitat amb les disposicions d’aquesta llei.

Article 15 El Consell General, per majoria de dues terceres parts, pot conferir el títol d’andorrà d’Honor a tota persona estrangera que en sigui mereixedora, pels seus mèrits i actes en favor del Principat d’Andorra. La nacionalitat adquirida en virtut d’aquest article no és transmissible ni per matrimoni ni per filiació i no dóna accés als drets polítics.

Article 16 Sense perjudici dels cassos previstos als articles 4, 5, 6 i 8.2, la nacionalitat andorrana només es pot perdre en les condicions fixades en el present títol.

Article 17 Perd la nacionalitat andorrana la persona major d’edat que hi renuncia voluntàriament, si té una nacionalitat estrangera a la data de presentació del seu expedient de renúncia. Aquest expedient se sotmet al Govern que verifica si es reuneixen les condicions requerides.

Article 18 1. Perd la nacionalitat andorrana la persona major d’edat que adquireix voluntàriament la nacionalitat d’un Estat estranger. La pèrdua es produeix de ple dret a partir del moment en què existeix una resolució administrativa ferma o sentència ferma que constata l’adquisició voluntària d’aquesta altra nacionalitat i declara, en conseqüència, la pèrdua de la nacionalitat andorrana.
2. Per l’aplicació de l’apartat anterior, el no exercici d’una facultat de renúncia a l’adquisició d’una nacionalitat estrangera no es considera com una adquisició voluntària d’aquesta.

Article 19 Pot renunciar a la nacionalitat andorrana la persona que contragui matrimoni amb una persona de nacionalitat estrangera, si ha adquirit la nacionalitat estrangera del seu cònjuge, de conformitat amb la llei nacional d’aquest darrer.

Article 20 Perd la nacionalitat andorrana el menor d’edat que, per causa d’adopció o de legitimació, resta sotmès a la pàtria potestat exclusiva d’una persona estrangera de la qual obté la nacionalitat.

Article 21 Perd la nacionalitat andorrana la persona que, sense l’autorització prèvia del Govern, s’enrola voluntàriament en un exèrcit estranger, en un cos militar, en una milícia o que hi és enrolada sense fer ús dels recursos que li permet la llei estrangera.

Article 22 Perd la nacionalitat andorrana la persona que exerceix un càrrec electiu o polític en un Estat estranger.

Article 23 1. Perd la nacionalitat andorrana la persona a qui ha estat atribuïda la nacionalitat d’un Estat estranger o que l’ha adquirit sense manifestació expressa de voluntat per part seva, si exerceix activament aquesta nacionalitat, es presenta com a candidat a les llistes electorals d’un altre estat, fa ús del seu dret de vot, fa ús d’aquesta nacionalitat per viatjar, o en fa ús per motius acadèmics o laborals.
2. Si el Govern té constància que una persona de nacionalitat andorrana exerceix activament una altra nacionalitat, incoarà d’ofici un expedient de pèrdua de la nacionalitat.
3. Es considera exercici actiu d’una nacionalitat estrangera, entre altres, el fet de renovar el passaport o qualsevol document d’identitat.
4. En els supòsits contemplats als apartats 1 i 2, la pèrdua es produeix de ple dret a partir del moment en què existeix una resolució administrativa ferma o sentència ferma que constata l’adquisició voluntària d’aquesta altra nacionalitat i declara, en conseqüència, la pèrdua de la nacionalitat andorrana.

Article 24 Perd la nacionalitat andorrana la persona que, per adquirir, conservar, recuperar o veure’s atribuir la nacionalitat andorrana, hagi fet falses declaracions o omès voluntàriament de fer conèixer situacions de dret o de fet que li hagin impedit d’obtenir aquest resultat. La pèrdua de la nacionalitat andorrana és efectiva des del moment en què el Govern emeti la resolució administrativa ferma que així ho indiqui, o per resolució judicial també ferma.

Article 25 1. Tota persona que, en aplicació de les disposicions legals successivament vigents al Principat d’Andorra, hagi adquirit o recuperat la nacionalitat andorrana, tot i conservant la o les seves nacionalitats anteriors, o que hagi adquirit una nacionalitat estrangera sense haver perdut la nacionalitat andorrana, ha de poder provar, en un termini de cinc anys a comptar de la publicació de la present Llei, que ha perdut la o les seves nacionalitats estrangeres.
2. Si, a la fi d’aquest termini, la persona interessada no ha provat haver perdut la o les seves nacionalitats estrangeres, el Govern ha de fer constar per decret, que té la consideració d’acte administratiu als efectes de control jurisdiccional, la pèrdua de la nacionalitat andorrana.
3. Els efectes de la pèrdua de la nacionalitat són constatats pel Govern en l’expedient personal de cada persona interessada en el Registre de Nacionalitat, en el Registre de Passaports i en el Cens Nacional. El Govern ha de comunicar aquesta informació als Comuns que han de suprimir les persones interessades de les llistes electorals a partir de la data de comunicació i prendre’n nota a tots els efectes. El Govern ha de precisar per reglament les modalitats d’aplicació del present article.

Article 26 Poden recuperar la nacionalitat andorrana, en la forma prevista a l’article 28 i sota reserva de complir les condicions de l’article 7:
1. La persona que hagi perdut la nacionalitat andorrana per raó de matrimoni amb una persona estrangera.
2. El menor d’edat que hagi perdut la nacionalitat andorrana en aplicació de l’article 20, dins dels tres anys següents a la seva majoria d’edat.
3. La persona que ha perdut la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 4 i 5, si justifica una residència principal i permanent de quinze anys al Principat d’Andorra.

Article 27 La recuperació de la nacionalitat andorrana no té efecte retroactiu. La persona que hagi recuperat la nacionalitat andorrana no pot invocar aquesta en perjudici de tercers per obligacions contretes abans d’aquesta recuperació.

Article 28 1. Per adquirir la nacionalitat andorrana en virtut dels articles 9, 10, 11 i 12, i per recuperar-la en aplicació de l’article 26, és necessari constituir i sotmetre al Govern un expedient en què han de figurar els elements mencionats en els articles següents.
2. Quan la resolució de l’expedient per part del Govern sigui favorable, aquesta resolució ha de contenir la fórmula següent: “Resolent favorablement la demanda d’adquisició/recuperació de la nacionalitat andorrana, declarem que la persona interessada adquirirà/recuperarà la nacionalitat andorrana si en un termini de cinc anys aporta, a satisfacció del Govern, la prova d’haver perdut la nacionalitat o les nacionalitats que té en aquest moment i declara sota jurament, per escrit adreçat al Govern, no haver fet cap acte destinat a deixar sense efecte la pèrdua. Aquesta adquisició/recuperació tindrà efectes a la data en què la persona interessada hagi perdut la nacionalitat o les nacionalitats que tenia.”
3. Si la prova i la declaració rebudes pel Govern es consideren suficients, el Govern, per decret, que té la consideració d’acte administratiu als efectes de control jurisdiccional, atorga la nacionalitat. Aquest decret ha de mencionar la data en què l’adquisició o la recuperació té efectes. En cas que passat el termini de cinc anys la persona interessada no aporti la prova d’haver perdut la nacionalitat o les nacionalitats que tenia, la resolució favorable queda caducada. En cas de caducitat de la resolució i de manera excepcional, la persona interessada pot presentar una única vegada més la sol·licitud d’adquisició o de recuperació de la nacionalitat andorrana, sempre que sigui per motius justificats i ho faci en el termini màxim de sis mesos a partir de la data de caducitat de la resolució favorable. La caducitat de la segona resolució comporta la impossibilitat de tornar a presentar la sol·licitud d’adquisició o de recuperació de la nacionalitat andorrana sota el mateix supòsit, sense perjudici que pugui presentar una nova sol·licitud en aplicació d’altres disposicions d’aquesta Llei.
4. El termini de cinc anys es compta a partir de la data de notificació de la resolució, i es pot prorrogar fins a dos anys més sempre que la persona interessada demostri que ha iniciat els tràmits per renunciar a la seva nacionalitat d’origen. Quan la persona que adquireix la nacionalitat andorrana és menor d’edat, el termini de cinc anys es compta a partir del dia que arriba a la majoria d’edat.

Article 29 1. L’expedient s’ha d’adreçar al Govern i ha de comprendre en tots els casos:
a) Partida de naixement de la persona interessada.
b) Certificat d’inscripció al Registre central d’immigració, lliurat pel Servei d’Immigració del Govern, en què es consigni la data des de la qual la persona interessada ha fixat la residència principal i permanent al Principat d’Andorra o, si és el cas, els períodes en què hi ha residit.
c) Per a la persona major d’edat, certificats d’antecedents penals andorrans i del país del qual té la nacionalitat i dels països en què hagi residit anteriorment, si és el cas.
d) Certificat acreditatiu dels estudis que el sol·licitant ha cursat en centres docents públics o privats del Principat d’Andorra, si és el cas, en què s’especifiquin els cursos escolars que hi ha seguit.
e) Declaració escrita i signada, en full a part, adreçada al Govern, en la qual la persona interessada, representada o autoritzada, si és el cas, en les condicions previstes en l’article 34, manifesta voler adquirir la nacionalitat andorrana, voler defensar l’ordre, el benestar i la independència del Principat d’Andorra, i es compromet a respectar fidelment el seu sistema constitucional, les seves lleis, els usos i costums, i complir els seus deures de ciutadà andorrà.
f) Document acreditatiu de disposar del títol del nivell B1 de català per totes aquelles persones de menys de 70 anys. L’acreditació del nivell de català s’ha d’efectuar a través de la possessió d’un diploma oficial de llengua catalana emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.
2. Comprèn, a més a més:
a) En el cas de l’article 9, la partida de naixement i la documentació justificativa de la nacionalitat andorrana, segons el cas, d’un dels pares o d’un dels avis de la persona interessada i, si és el cas, la documentació justificativa de l’adopció, incloent-hi els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin.
b) En el cas de l’article 10, la documentació justificativa de la nacionalitat andorrana del cònjuge i el certificat d’estat civil que reculli el matrimoni en virtut del qual es demana l’adquisició.
c) En el cas de l’article 11.2, certificat expedit pel ministeri responsable d’educació que acrediti que la persona interessada ha cursat, com a mínim, deu cursos escolars en centres docents públics o privats del Principat d’Andorra que imparteixen programes educatius específics de formació andorrana i, si escau, el document, expedit per l’autoritat competent corresponent, que acrediti que ha seguit un cicle de formació a l’estranger amb una durada no superior a dotze mesos, segons el que està previst a l’article referit. Aquesta documentació substitueix el certificat previst a la lletra d de l’apartat 1 precedent.
d) En el cas de l’article 12, si és el cas, la documentació justificativa de l’adopció, incloent-hi els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin, així com la partida de naixement de la persona adoptant o d’un dels adoptants i els documents que acreditin la nacionalitat andorrana d’aquesta persona.
e) En el cas de l’article 26, la documentació que estableixi la nacionalitat andorrana anterior de la persona interessada.

Article 30 Una vegada rebut pel Govern, l’expedient ha de ser instruït pel servei competent, el qual elabora un informe sobre la situació de la persona interessada en matèria de residència principal i permanent al Principat d’Andorra. Per a les necessitats de verificació, es pot facilitar a d’altres serveis de l’Administració una còpia dels certificats aportats, previstos als punts 1.b), 1.c) i 1.e) de l’article 29, així com d’altres eventualment requerits en relació amb la seva residència principal i permanent, amb exclusió de tot altre document que figuri en l’expedient.

Article 31 Una vegada instruït l’expedient, el Govern l’ha de resoldre per decret, que ha de ser motivat en cas de refús. Aquesta decisió és recurrible en els termes previstos pel Codi de l’administració.

Article 32 1. No es requereix la presentació d’un expedient a les persones nascudes al Principat d’Andorra de pare o mare andorrans mencionades en l’article 1.
2. Per les persones que es trobin en la situació prevista als articles 2, 3, 4, 5, 6, 8 i 35, es requereix la presentació d’un expedient simplificat, en les condicions fixades a l’article 33.

Article 33 1. L’expedient simplificat esmentat a l’article precedent comprèn en tots els casos la petició i la partida de naixement de la persona interessada.
2. Comprèn, a més a més:
a) En el cas de l’article 2.1, els documents que justifiquin la nacionalitat andorrana d’un dels progenitors de la persona interessada i el naixement d’aquest progenitor al Principat d’Andorra o la seva filiació respecte d’una persona de nacionalitat andorrana en els termes previstos pel mateix article.
b) En el cas de l’article 3, els documents que justifiquin el naixement al Principat d’Andorra d’un dels pares de la persona interessada, així com la residència principal i permanent al Principat d’Andorra, el dia del naixement de la persona interessada, de la persona sota l’autoritat del qual o dels quals està legalment sotmesa.
c) En el cas de l’article 4, els documents relatius, si és el cas, a la nacionalitat de la persona respecte a qui la filiació de la persona interessada hagi estat establerta durant la seva minoria d’edat, i a la no transmissió a aquesta persona de la dita nacionalitat.
d) En el cas de l’article 5, els documents relatius a la nacionalitat o la situació d’apàtrides dels pares de la persona interessada, a la no transmissió al fill de la seva nacionalitat i a la residència principal i permanent al Principat d’Andorra de la persona sota l’autoritat del qual o dels quals la persona interessada està legalment sotmesa i, si és el cas, de la mateixa persona interessada.
e) En el cas de l’article 6, els documents relatius a la residència principal i permanent al Principat d’Andorra de la persona sota l’autoritat del qual o dels quals la persona interessada està legalment sotmesa i, si és el cas, de la mateixa persona interessada.
f) En els casos dels articles 2.2 i 8, la documentació justificativa de l’adopció, incloent-hi els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin, i els documents que justifiquin la nacionalitat andorrana d’un dels adoptants i el naixement d’aquesta persona al Principat d’Andorra o la seva filiació respecte d’una persona de nacionalitat andorrana en els termes previstos a l’article 2.2; o, en els casos de l’article 8, el certificat d’inscripció al Registre central d’immigració de la persona adoptant o d’un dels adoptants, lliurat pel Servei d’Immigració del Govern, en què es consigni la data des de la qual té la residència principal i permanent al Principat d’Andorra.
3. En el cas que la persona interessada es prevalgui de l’article 35 d’aquesta Llei, ha de presentar igualment els documents que justifiquin el caràcter accidental del seu naixement a l’estranger, així com la residència principal i permanent de la seva mare al Principat d’Andorra a la data del naixement de la persona interessada.
4. Si la documentació rebuda pel Govern s’estima suficient, el Govern, per decret, amb valor de decisió administrativa als efectes del control jurisdiccional, constata que la persona interessada posseeix la nacionalitat andorrana d’origen. La decisió de refús és susceptible de recurs.

Article 34 En matèria de nacionalitat, l’opció del menor d’edat s’exerceix de la forma següent:
1. El qui tingui menys de 16 anys, per mitjà dels seus representants legals. En cas d’haver complert dotze anys, la persona menor d’edat ha de donar el seu consentiment i pot ser directament escoltat.
2. El qui tingui entre 16 i 18 anys, personalment amb l’autorització dels seus representants legals.

Article 35 1. Als efectes d’aquesta Llei, tenen la consideració de nascuts al Principat d’Andorra els infants que hagin nascut accidentalment a l’estranger si es troben en alguna de les situacions previstes als apartats 2 i 3 i a condició que es compleixi el requisit de l’apartat 4.
2. Es considera nascut accidentalment a l’estranger l’infant que hi ha nascut en alguna de les circumstàncies que s’esmenten a continuació, a condició que la mare hagi conservat ininterrompudament la residència legal a Andorra, que no hagin transcorregut més de sis mesos entre la data de sortida d’Andorra i la data del naixement, i sempre que la mare i el nadó hagin retornat al Principat d’Andorra en un termini que no pot superar els cinc anys, a comptar de la data del naixement. Són circumstàncies que permeten qualificar el naixement fora d’Andorra d’accidental:
a) Que la mare s’hagi traslladat a un centre mèdic estranger amb la finalitat d’ésser-hi assistida en el part, o que el part s’hi hagi produït mentre hi estava ingressada per qualsevol motiu.
b) Que la mare s’hagi traslladat al domicili de familiars, amb la finalitat de rebre ajut durant el part o el temps immediatament anterior o posterior al part.
c) Que el part s’hagi produït en el decurs d’un desplaçament que la mare efectuava per motius personals, professionals o de lleure.
d) Altres de natura similar.
3. Es considera també nascut accidentalment a l’estranger l’infant fill de pare o mare de nacionalitat andorrana que resideixi a l’exterior en exercici d’una funció de servei públic, incloent-hi el diplomàtic, per compte de l’Estat andorrà.
4. Aquest article només pot ser invocat per fer valer les disposicions que s’hi contenen en el termini d’un any natural a comptar del naixement. Passat aquest termini, la persona concernida no pot fer-les valer per obtenir la nacionalitat andorrana, sense perjudici que la pugui adquirir o demanar-ne el reconeixement per aplicació d’altres disposicions d’aquesta Llei.

Article 36 1. La suficiència de la integració al Principat d’Andorra, requerida als articles 10 i 11, s’ha de sotmetre a l’apreciació dels serveis de l’Administració general que el Govern ha d’establir, d’acord amb el reglament vigent.
2. El reglament ha de preveure els mecanismes necessaris per constatar l’existència o l’absència d’una integració suficient. Aquests mecanismes han de ser tan objectius i tècnics com sigui possible, de manera que no es pugui infringir el principi d’igualtat. També han d’evitar que es tinguin en compte elements discriminatoris per raó d’ascendència o naixement; nacionalitat o manca de nacionalitat; origen nacional, racial o ètnic; color; sexe o gènere femení; religió, convicció o opinió filosòfica, política o sindical; llengua; edat; discapacitat; orientació sexual; identitat o expressió de gènere, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de la persona interessada; i, al contrari, han de tenir en compte, amb caràcter no limitatiu i com a element essencial, el coneixement de la llengua catalana, de la història, de la geografia i de les institucions andorranes.

Article 37 Els documents amb què la persona interessada fonamenti el seu expedient, així com els informes i els documents que el Govern obtingui dels diferents serveis, en aplicació dels articles 29, 30, 33 i 36, són confidencials. Solament poden ser comunicats a la persona interessada o a terceres persones que tinguin un interès jurídic per impugnar la petició, la resolució o, en general, l’estatut nacional de la persona interessada.

Article 38 1. Han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra:
a) Les resolucions definitives del Govern que reconeguin la nacionalitat andorrana o que n’estableixin el dret d’adquisició.
b) Els decrets del Govern reconeixent o atribuint la nacionalitat andorrana a les persones que, havent obtingut una decisió definitiva d’entre les que es mencionen al paràgraf precedent del present article, hagin provat que han perdut la o les nacionalitats que posseïen, en aplicació del que es preveu en l’article 25.
c) Els decrets del Govern constatant o declarant la pèrdua de la nacionalitat andorrana.
2. En casos justificats per motius de seguretat personal o de protecció de les persones vulnerables, el Govern pot exceptuar la publicació de les dades personals completes, indicant, en lloc del nom i cognoms, dades administratives alternatives, tot garantint la inscripció al registre corresponent.

Article 39 Ultra les accions civils que pertanyen a tercers per fer valer davant les jurisdiccions competents, tota persona que tingui un interès pot recórrer contra les decisions publicades, en aplicació de l’article precedent, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. El recurs s’ha d’interposar en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

Article 40 En aquesta Llei, majoria d’edat i minoria d’edat s’entenen sempre en el sentit de la llei andorrana.

Disposició final El títol I s’aplica a les persones encara menors d’edat a la data d’entrada en vigor de la present Llei, sense que la validesa dels actes realitzats anteriorment pugui ser impugnada a causa de la nacionalitat.

Disposició final Segona La present Llei qualificada de la nacionalitat entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. Casa de la Vall, 5 d'octubre de 1995 Josep Dalleres Codina Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. Jacques Chirac Joan Martí Alanis President de la República Francesa Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra Text refós