Article 57

Article 57

1. En el cas de separació o divorci, el cònjuge que experimenti un desequilibri econòmic en relació amb l’altre cònjuge i que li comporti un empitjorament de la seva situació anterior en el matrimoni o la unió civil té dret a una pensió que es fixa d’acord amb les circumstàncies del cas i els aspectes següents:

a) L’acord dels cònjuges.

b) L’edat i l’estat de salut dels cònjuges.

c) La qualificació professional i les probabilitats d’accés a un lloc de treball dels cònjuges.

d) Els recursos econòmics i les necessitats dels cònjuges.

e) La pèrdua eventual d’un dret de pensió dels cònjuges.

f) La duració del matrimoni o la unió civil i de la convivència conjugal.

g) La dedicació passada i futura a la família.

h) La col·laboració amb el treball d’un dels cònjuges a les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre cònjuge.

2. La pensió fixada, com també les bases d’actualització de la pensió i les garanties per al seu pagament, es podrà modificar per alteracions substancials dels recursos econòmics d’un i altre cònjuge.

3. La pensió fixada pot ser substituïda, mitjançant conveni acordat en qualsevol moment, per la constitució d’un vitalici, d’un usdefruit sobre determinats béns o pel lliurament d’un capital en béns o en diners.

4. El dret a la pensió s’extingeix pel cessament de la causa que el va motivar, per compliment del termini fixat, per contreure el creditor un nou matrimoni o per viure maritalment amb un altra persona; no s’extingeix per la mort del deutor, però els seus hereus poden sol·licitar judicialment la reducció o la supressió de la pensió, si el cabal hereditari no pot satisfer el deute o la pensió afecta els seus drets legitimaris.