Article 60 bis. Tractament medicosanitari i internament involuntari amb finalitats terapèutiques

Article 60 bis. Tractament medicosanitari i internament involuntari amb finalitats terapèutiques

1. El tractament medicosanitari s’ha de dur a terme sempre amb el consentiment informat de l’intern i segons el que estableix la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

2. No obstant això, quan no sigui possible conèixer la seva voluntat o existeixi perill per a la vida de l’intern o per a la salut o la seguretat de terceres persones, es pot administrar un tractament mèdic en contra de la voluntat de la persona interessada, sempre que aquest tractament es pugui efectuar en el Centre Penitenciari. En aquest cas, el director del Cos Penitenciari ha de sol·licitar l’autorització prèvia motivada del batlle de la jurisdicció civil que actua en funció de guàrdia i ha d’adjuntar a la sol·licitud un certificat mèdic en el qual s’acrediti la necessitat del tractament. El Batlle ha de traslladar-se al Centre Penitenciari i procedir al reconeixement judicial de la persona concernida, escoltar el parer d’aquesta persona, del seu advocat i del Ministeri Fiscal, en el termini màxim de vint-i-quatre hores. Dins d’aquest termini, el batlle ha d’autoritzar o denegar motivadament l’administració del tractament.

3. Si la imminència del perill justifica l’adopció immediata del tractament mèdic, per decisió del director del Cos Penitenciari i amb l’informe mèdic previ, es pot administrar el tractament en contra de la voluntat de la persona interessada, sempre que aquest tractament es pugui efectuar en el Centre Penitenciari. En aquest cas, el director del Cos Penitenciari n’ha d’informar el batlle que actua en funcions de guàrdia al més aviat possible i, en qualsevol cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, i li ha de trametre un certificat en el qual expliciti els motius de la urgència, les circumstàncies que evidencien la imminència del perill i la necessitat del tractament. El Batlle, amb l’observança dels requisits que estableix l’apartat 2, ha de ratificar o denegar la continuïtat del tractament dins el termini de vint-i-quatre hores des que n’ha tingut coneixement.

4. Quan, amb un informe mèdic previ, sigui necessari l’ingrés de l’intern en una institució adequada i no es disposi de l’autorització del pacient, l’administració penitenciària ha de sol·licitar a l’òrgan jurisdiccional civil competent l’autorització prèvia d’ingrés, que ha de ser degudament motivada, de conformitat amb el procediment previst als apartats següents i a les disposicions de la Llei del Codi de procediment civil per a l’internament involuntari amb finalitats terapèutiques.

5. Abans d’autoritzar l’internament, el tribunal ha de procedir al reconeixement judicial de la persona concernida, escoltar el parer d’aquesta persona, del seu advocat i del Ministeri Fiscal i obtenir el dictamen d’un facultatiu designat pel mateix batlle. També pot practicar qualsevol prova que consideri rellevant i escoltar el parer de les persones que consideri convenient.

6. Un cop practicades les proves i en el termini màxim de setanta-dues hores, el tribunal dicta un aute en què autoritza o no l’internament, contra el qual es pot interposar recurs d’apel·lació a un sol efecte.

7. Si raons d’urgència mèdica fan necessària l’adopció immediata de l’internament, el director del Cos Penitenciari n’ha d’informar el batlle que actua en funcions de guàrdia el més aviat possible i, en qualsevol cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, i ha d’adjuntar un certificat en el qual expliciti els motius de la urgència, les característiques del trastorn i la necessitat de l’internament. En aquest cas, el batlle, amb l’observança dels requisits que estableix l’apartat 5, ha de ratificar o denegar l’internament dins el termini de vint-i-quatre hores des que n’ha tingut coneixement. Si no ha pogut fer el reconeixement dins d’aquest termini com a conseqüència de l’estat greu en què es troba la persona, ha de dictar l’aute dins de les vint-i-quatre hores següents al moment en què el dit reconeixement ha pogut tenir lloc i, com a màxim, dins de les setanta-dues hores a comptar des que va tenir coneixement de l’internament. En aquest cas, el batlle ha d’exposar en l’aute les raons que han impedit dictar la decisió de ratificació o de denegació de l’internament dins el termini de vint-i-quatre hores.

8. En tots els procediments relatius a l’internament, tant ordinaris com per raó d’urgència, l’intern ha de ser defensat i assistit per un advocat, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. Si no pot o no vol designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici. El control de l’internament ha de ser efectuat pel batlle de conformitat amb les disposicions de la Llei del Codi de procediment civil.